Aquest 1 de desembre, Movistar Plus+ va estrenar la seva nova sèrie original: ‘Fácil’. Es tracta de l’adaptació televisiva de la novel·la ‘Lectura fácil’ de Cristina Morales, feta per Anna R. Costa (cocreadora d’‘Arde Madrid’).
La producció arribava amb polèmica fins i tot abans de llançar-se a la plataforma perquè l’autora del llibre va lamentar a Rockdelux que la nova aposta perdés la crítica “a l’establishment contemporani de la discapacitat i la salut mental perquè es pretén arribar a un gran públic democràtic”.
Unes paraules a les quals va respondre Costa, mesos després, al Festival de Sant Sebastià amb un contundent: “L’autora només pot opinar d’allò que ha cobrat”. Un fet que podria iniciar un debat sobre si els qui creen cultura poden vendre-la perquè d’altres puguin fer qualsevol cosa o no.
Però justament és això el que genera ‘Fácil’ en els seus 5 capítols de mitja hora de durada: controvèrsia, debat i reflexió, tant interna com externa. L’interessant de la nova sèrie és que no deixa indiferent ningú que vulgui anar més enllà. I això no ho aconsegueixen totes les produccions.
Un enfocament que riu de les protagonistes o amb elles?
‘Fácil’ és una comèdia sobre Marga, Nati, Patri i Àngels, quatre dones amb diversitat funcional que viuen a un pis tutelat de Barcelona. A ell, elles lluiten per sobreviure en una societat que ha marcat unes línies vermelles per a elles que algunes accepten millor que les altres.
Podria ser el resum de qualsevol pis de noies de vint que s’enfronten a un món incert i, no obstant això, a elles se’ls suma l’amenaça constant de tornar al centre per a persones amb discapacitat intel·lectual on ja van estar tancades… I on no volen tornar.
A partir d’aquí totes quatre protagonitzen una sèrie de vivències que: d’una banda, demostren els infinits matisos que tenen aquestes persones a qui solem englobar en un sol grup (i gairebé amb una sola personalitat) en classificar-les en la limitada etiqueta de “discapacitades”.
Mentre que, d’altra banda, les cinc noies també provoquen el riure de l’espectador que moltes vegades es pregunta si s’està rient d’elles o amb elles. Si s’estan mostrant uns personatges ridículs i incapaços de conviure o és tot el contrari i estem davant personatges que ens mostren que el món és molt més ampli que aquest que denominem erròniament “normal”.
Que les normes que hem posat nosaltres (i no elles) són necessàries per a la convivència o tot el contrari: que són regles que dificulten l’acceptació de tota mena de persones que tenim dret a viure en comunitat.
El to i el repartiment és l’adequat?
És complicat narrar històries des de posicions que no ocupem o desconeixem. Però això és el que sempre ha fet la ciència-ficció i ens resulta sorprenent. No obstant això, fer-ho amb relats amb intenció de reflectir la realitat ja és més espinós.
En aquest cas, ‘Fácil’ explica tota la història amb una mescla de tragèdia i comèdia que saben dur a la perfecció tant el guió com les actrius que l’interpreten. I són elles les que, segurament, han generat el debat més gran a les xarxes.
Mentre Anna Castillo, Natalia de Molina i Coria Castillo interpreten unes incapacitats que no tenen, Anna Marchessi és l’única del repartiment que sí que té paràlisi cerebral. És per això que l’elecció de la resta ha provocat el disgust de molts que creuen que haurien d’interpretar a dones amb diversitat funcional només les que la hi experimentin.
Un debat etern com el que ha sorgit al llarg de la història de la ficció amb d’altres col·lectius representats a les sèries (o pel·lícules) i que no són interpretats per persones que pertanyen a ells. A la polèmica s’hi afegeixen altres ingredients com els d’intrusisme o de paròdia però… no es tracta d’això l’ofici de l’actor: de ficar-se dins la pell d’altres vides que no són la seva?
En qualsevol cas, ‘Fácil’ genera debat. Perquè sempre que es fa una sèrie sobre gent amb diversitat funcional s’agafa amb pinces, més encara quan la protagonitzen, escriuen i dirigeixen dones. Però hi ha una cosa més enriquidora que una sèrie que convidi a la reflexió i no deixi indiferent ningú?
