ATRESplayer Premium estrena cada diumenge un nou capítol d’aquesta sèrie que recorda els anys de la Ruta Destroy
Una última nit de disbauxa, un últim ball junts. És l’any 1993, i un grup d’amics es reuneix a la discoteca Puzzle per gaudir de la sessió de comiat del seu col·lega Marc Ribó, un dels DJ més famosos de la nit valenciana, a qui ja han clavat l’ull dos empresaris d’Eivissa. En poques hores, els destins de Marc (Àlex Monner), Toni (Claudia Salas), Sento (Ricardo Gómez) i Núria (Elisabet Casanovas) se separaran, qui sap si per sempre, després de gairebé una dècada peregrinant de festa en festa. Han madurat alhora que la denominada Ruta del Bakalao. I aquest és precisament el camí que recorre la sèrie ‘La Ruta’, que s’acaba d’estrenar a ATRESplayer Premium, que oferirà cada diumenge un nou capítol.
Aquesta producció de Caballo Films (‘Antidisturbios’, ‘Que Dios nos perdone’, ‘Madre’) creada per Borja Soler i Roberto Martín no amaga el costat més mediàtic de la Ruta Destroy: macrofestes a pàrquings, bakalao de fons i molta droga. Però sí que aprofundeix en la part més desconeguda del moviment, en la seva faceta cultural i transgressora. Perquè aquest fenomen va anar molt més allà que el conegut ‘Hu-ha’ de Chimo Bayo i el documental de Canal+ que va escandalitzar els pares dels 90. El més interessant de ‘La Ruta’ és precisament que aconsegueix reflectir aquesta realitat sense idealitzar la nostàlgia i sense moralismes, a través de l’emotiva experiència vital d’aquests amics de Sueca.
Tant hi fa que l’espectador sàpiga des del principi on acaba aquest viatge, perquè l’interessant és el camí dels personatges per arribar fins allà. Els ganxos del primer episodi, de fet, deixen l’espectador amb ganes de saber més sobre aquesta altra ruta interior que han experimentat aquests xavals. I aquesta evolució, amb les seves pors, inseguretats i errors, la retraten a la perfecció els cinc actors protagonistes, molt creïbles -també en castellà i valencià, entre ‘tetes’ i ‘nanos’-, malgrat que cap va viure aquells anys en primera persona.
Un entorn cuidat i realista
Esment a banda mereix també l’ambientació de ‘La Ruta’, molt cuidada des de la banda sonora -que va molt més allà de l’arxiconegut bakalao- fins a la recreació de les discoteques més mítiques de l’època. Es nota que s’ha rodat on va succeir realment (València, Sagunt, Sueca i Ribarroja, principalment) i que l’equip ha realitzat una minuciosa tasca de documentació. De fet, Fran Lenaers, un dels DJ més coneguts de la Ruta Destroy, va ajudar els actors a descobrir l’art de barrejar música. També han col·laborat en aquesta producció, aportant els seus records i anècdotes, els amos d’algunes de les sales més populars de l’època: Puzzle, Espiral, N.O.D, ACTV i Chocolate.
Tot i que el viatge per la “movida” valenciana de Marc Ribó i companyia acaba amb aquests vuit episodis, els creadors ja han anunciat que donaran continuïtat a la història a Eivissa. Llarga vida a rutes tan valentes i emocionants com aquesta. Nostàlgia de la bona.
