Si ‘Black Adam’ té alguna cosa de diferent a la resta de pel·lícules de superherois, és la seva capacitat per donar-li la volta al protagonista. Estem acostumats al fet que l’heroi tingui un gran cor i vulgui salvar la humanitat. En aquesta ocasió, el personatge principal és heroi de rebot, i a més està dominat per la ira. Aquesta és la gràcia de la pel·lícula. No és un superheroi convencional, disposat a salvar el món. És algú a qui li han pres tot i no vol res. Només portar el dol i que el deixin en pau. La resta del film l’hem vist mil i una vegades. Un dolent -el dimoni- vol fer-se amb el control i algú amb poders extraordinaris ha d’impedir-ho. Passem una bona estona, ens entretenim amb els efectes visuals (a destacar aquí l’ús de l’slow motion’, que ens recorda la pel·lícula ‘300’), i si ens quedem a veure què passa, és per Dwayne Johnson. L’actor sembla nascut per al paper. Fred com el gel al principi; un glaçó que es va desfent a mesura que avança el film.

Veure a The Rock disfressat amb el vestit verd del personatge de DC és un plaer. No ens defrauda en el seu paper de superheroi, introduint aquests tocs d’humor que caracteritzen la majoria de les seves pel·lícules (si no, no seria ell). És ell qui salva els mobles de la producció del català Jaume Collet-Serra. I ho fa amb l’ajuda d’un altre actor que també sap camuflar-se en la trama: Pierce Brosnan. Al principi podem pensar: què caram fa James Bond aquí? Però el seu personatge, el Doctor Fate -similar al Doctor Strange de Marvel-, capaç de veure el futur i responsable de buscar alternatives al destí, està ben treballat i resulta convincent. No podem dir el mateix de la resta del repartiment, amb un Noah Gregory Centineo desaprofitat, fent de superheroi gegant però maldestre, i una Quintessa Swindell movent el vent, amb un impacte en el desenvolupament dels fets massa petit.

El repartiment resulta tan secundari que Dwayne Johnson destaca per damunt dels seus companys. Per això, el millor que ens emportem de la producció és la seva presència i el gir de guió. Quan descobrim qui és realment Black Adam: un ésser que no va triar el seu gran poder, i a qui no li va quedar altre remei que refer-se davant el dolor de perdre la seva família. També ens duem a casa el missatge que la justícia no sempre és justa. La Societat de la Justícia, interpretada pels quatre superherois que volen tancar Black Adam amb pany i clau, considera que perquè Teth-Adam no suposi un problema per a la humanitat, degut a la ira que el mou, cal tancar-lo en el fons del mar. Però és justa aquesta condemna per a algú que, amb la seva màgia de Shazam, podria ser el líder d’un poble i protegir-lo del mal?

Pierce Brosnan. ‘Black Adam’.

El fet que no sigui, ni de lluny, la millor pel·lícula de superherois que s’ha fet fins ara -ni d’enguany- no significa que ‘Black Adam’ no estigui agradant arreu. De fet, compta amb l’aplaudiment d’una part significativa de l’audiència. Només cal mirar les xifres: el primer cap de setmana, la pel·lícula va sumar 67 milions de dòlars de recaptació als Estats Units, convertint-se en la millor estrena de The Rock. I a nivell mundial, la cinta ja ha aconseguit 73 milions més des de la seva estrena, fet pel qual podria ser un dels grans llançaments de l’any, sent la primera pel·lícula a trencar la barrera dels 50 milions en el seu primer cap de setmana des de ‘Thor: Love  and Thunder‘. És clar que tenim ganes de superherois, però no estaria malament que el guió i el repartiment es treballessin, la pròxima vegada, una mica millor.

Bárbara Padilla
Bárbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.