Qualsevol dia, Alberto Núñez Feijóo podria citar Chicho Ibañez Serrador en un dels seus discursos i recordar els seus contes de mitjanit o les seves distòpies per a dormir com un tronc. En un d’aquests lapsus ‘orwel·lians’ que tant hi diuen dels seus referents literaris i culturals, aquesta realitat paral·lela podria ser, qualsevol dia, perfectament verídica. I això connecta aquesta Espanya nostra del segle XXI amb aquesta altra Espanya en blanc i negre que va idear el ‘mestre’ de l’‘Un, dos, tres’, i que ara revisiten diferents directors per a Prime Video i Radio Televisión Española. Una història de ficció que, no obstant això, alguns líders polítics s’obstinen a fer realitat a costa de la seva escassa virtut…
Arriba la segona temporada d’‘Historias para no dormir’, estrenada en la prèvia de la Nit dels Morts, però amb desigual resultat. Amb quatre capítols que ens tornen a submergir dins del fabulat món distòpic, futurista i a vegades asfixiant que va idear fa dècades Ibáñez Serrador, però on no sempre el resultat aconsegueix superar les altes expectatives per a una marca tan rodona. Hi ha moments en què l’espectador podrà sentir esgarrifances amb actuacions com la d’un veterà i aterridor Javier Gurruchaga a ‘La alarma’ i badallar en d’altres relats que ens condueixen a la Galícia del segle XIX que creu en els zombis “retornats” de les seves tombes. Sigui com sigui, el resultat, en el seu conjunt, mereix una nit d’insomni i, també, una bona estona per repensar si aquest futur que dibuixa aquesta sèrie és o no més real del que sembla.
El primer dels quatre ‘entremesos’ d’aquesta segona temporada és ‘El trasplante’, dirigit per Salvador Calvo. Javier Gutiérrez, Ramón Barea, Petra Martínez i Carlos Cuevas protagonitzen aquesta història d’una societat que odia la gent gran i on complir anys és un estigma. En aquest món feliç, de jovenets imberbes i immaculadament vestits, només hi ha dues classes de persones: els renovats o els donants.
Uns xuclen l’ADN dels altres per tornar enrere en els seus gens, a una versió adàmica d’ells mateixos; i els altres venen fins i tot els seus intestins per poder pagar un sostre on allotjar-se. En aquesta disjuntiva, i davant d’un escenari en què ja no hi ha guardiola per a les pensions, es troba el matrimoni format per Ramón Barea i Petra Martínez. Ell serà qui se sotmeti al trasplantament per poder continuar treballant i sumar estalvis perquè després li segueixi ella en el procés. On abans hi havia un vell canós i arrugat ara hi ha un musculós xaval amb extra de pectorals, membre alçat als matins, i un somriure on anar-hi a viure… Un intercanvi que desafiarà tot allò que són i han estat.
‘El trasplante’ juntament amb ‘La alarma’, sota la batuta de Nacho Vigalondo, són els dos millors relats d’aquesta segona temporada d’‘Historias para no dormir’. A ‘La alarma’ una família viu confinada a un xalet que s’ha convertit en una autèntica ratera. En l’exterior, una espessa pluja àcida i tòxica tanca a tots els confinats enfront d’una apocalipsi del qual no tenim més pistes ni més raons. És un capítol autoconclusiu que compta en el repartiment amb actors consagrats com Roberto Álamo, el genial Gurruchaga, Neus Sanz, Carlos Areces, Anníbal Gómez, Sofía Oria o Jordi Coll.
A ‘La pesadilla’, d’Alice Waddington, la trama viatja fins a un fosc poblet gallec del 1880 on una sèrie de feminicidis, en estranyes circumstàncies, té a tot un poble de muntanya atemorit i exorcitzant a l’únic estranger que habita entre ells, culpable sospitós de tots els seus mals. Però ni un repartiment potent, encapçalat per Álvaro Morte i Mina El Hammani, aconsegueix concedir un àpex de terror a aquesta història tenebrosa.
Completa la temporada ‘El televisor’, amb Jaume Balagueró com a director i amb Pablo Derqui i Manuela Vellés com a protagonistes. Aquesta història és potser la més realista de totes. Una família acomodada es muda a un gran xalet dels afores amb piscina i pista de pàdel. I el que semblava una estada feliç es comença a torçar per la por als possibles assalts o robatoris. Qui no ha sentit alguna vegada por davant d’un possible intrús que et desvetlla a mitjanit? Són els únics veïns sense alarma en tota la urbanització i el que comença sent un desig d’autoprotecció acaba convertint-se en una obsessió malaltissa per al Marcos, el pare del clan. Una autèntica bogeria on la realitat només es descodifica a través dels píxels del televisor.
La segona temporada d’‘Historias para no dormir’ està produïda per VIS, estudi internacional de Paramount per a Prime Video, en col·laboració amb la productora Prointel i Isla Audiovisual. Un gran treball que, encara que amb resultats desiguals, continua sent una recomanació imprescindible per als amants de les distòpies més torbadores.
