“Als anys 90, el tràfic de cocaïna i el control de les discoteques de Madrid, va estar en mans d’una banda que va acaparar centenars de portades i programes de TV: Los Miami”. Així arrenca ‘El Inmortal’, la nova sèrie original de Movistar Plus+ recentment estrenada.
Però en aquests primers segons de cada capítol, continuen contextualitzant a l’espectador amb les següents paraules:
“L’Inmortal va ser el cap de tots ells. Aquesta és la història inspirada en el seu regnat i en la ciutat que tantes vegades el va veure morir”. Dues frases que et deixen enganxat a la pantalla intentant recordar aquells “Miami” que van sembrar el caos a la capital, alhora que enamoraven els mitjans que no deixaven d’enfocar-los.
Per acabar, la producció adverteix: “Totes les situacions i personatges han estat ficcionats”. És a dir: la història està inspirada en fets reals, però molt del que es mostra és producte de la imaginació de DLO Produccions.
Una manera de fer sèries que està de moda en l’actualitat: basar-se en persones o esdeveniments que neixen de la realitat per a portar-los a una ficció amb més narrativa. Una aposta que quan es fa bé, et fan venir ganes d’aplaudir. I això és el que passa amb ‘El Inmortal’.
La nostra pròpia ‘Gomorra’
La nova sèrie de Movistar Plus+ farà les delícies dels amants de ‘Gomorra’. Però encara més, dels pocs triats que es van entendrir i van endurir amb la sèrie de ‘Roma Criminal’, perquè aquesta conjuga ingredients semblants.
‘El Inmortal’ ens explica com, d’un grup de pinxos de barri, neix la llavor d’una de les bandes més temudes dels últims anys a Espanya. “Nois dolents” però de bon cor, que no tenen les mateixes oportunitats que la resta, però lluiten per aconseguir-les. I les aconsegueixen, però a força de fer el mal.
Així, l’espectador es debat entre estimar-se’ls i odiar-los. Entre creure que “són un dels nostres” o creure que “estan matant els nostres”. Entre empatitzar i entendre’ls o no voler saber res més d’ells. Per això acaparaven els mitjans, perquè causaven de tot menys indiferència.
És el retrat del regnat i la decadència d’uns xavals que podrien creuar-se amb nosaltres cada dia, que (al contrari dels italians) canvien els bars pels gimnasos i en comptes de jugar en platges ho fan en discoteques. Però acaben sent mafiosos. Els millors, sí. Però màfia.
La lluentor d’un protagonista, interpretat per Álex García en estat de gràcia
I per a més encert amb aquest ‘Inmortal’, el triat per interpretar-lo és Álex García. L’actor que no deixa de créixer any rere any, paper rere paper. Convertint-se en un dels millors de la seva generació en aconseguir aquesta escala de grises tan complexa amb cadascun dels seus personatges.
En aquesta ocasió ens retrata un jove de barriada, fanfarró i ambiciós però que no acaba de deixar anar el seu bon cor, i fins i tot innocència a vegades. A tot aquest perfil li dona vida un actor que aconsegueix conquistar-nos malgrat les seves males decisions i finalitats egoistes.
No tots els intèrprets poden fer el paper de mafiós, brut, interessat i sense escrúpols i aconseguir que seguim al seu bàndol.
El retrat del Madrid perifèric dels anys 90
Així, la sèrie és el retrat d’una època: d’un Madrid dels anys 90 que sortia d’una moguda madrilenya que ja no li quedava res de cultural i només arrossegava els mals vicis.
D’uns joves criats a la perifèria, amb poques opcions però en una societat mediàtica que els mostrava ideals inassolibles, als quals en la realitat només hi podien arribar a través de la droga, les discoteques i una mala vida que van creure que els obriria les portes a una vida millor.
‘El Inmortal’, en realitat era el seu desig. El desig de joves a qui no se’ls va donar ni educació, ni eines per a aconseguir els seus somnis. I els van complir (o no) de l’única manera que van poder.
