Diumenge passat, 25 de setembre, ATRESplayer Premium estrenava ‘La novia gitana’ una de les ficcions en què més confia la plataforma. La prova és que, tres dies després de llançar-la en la modalitat de pagament, Antena 3 apostava per ella per emetre el seu primer capítol en obert.
Però no és la decisió d’estrenar-la de manera gratuïta la que demostra la confiança en el producte, sinó el dia en què la van programar: el dimecres en prime time. La mateixa nit en què Telecinco lidera amb ‘La isla de las tentaciones’, van triar la sèrie per a fer-li front. Gegant contra gegant.
I és que ‘La novia gitana’ té tots els ingredients per triomfar, per enamorar al públic i fins i tot a la crítica. És d’aquestes “núvies” que a qualsevol cadena li agradaria tenir:
Una història amb la qual si et compromets, ja no te’n pots separar
Els vuit capítols de la sèrie segueixen Elena Blanco, una inspectora d’homicidis de la Brigada d’Anàlisi de Casos (BAC) que busca el culpable de l’assassinat de “la novia gitana”. O això sembla al principi, fins que comença a albirar-se que podria tractar-se d’un assassí en sèrie de “núvies gitanes”.
Així arrenca un thriller policíac en què no falten ingredients macabres a les escenes del crim, referències simbòliques, ni tampoc rituals repetits en diverses d’elles, com a segell de l’autor. I tampoc no hi falten possibles culpables i innocents tancats.
El “cluedo” està servit en una història que sap enamorar-te de mica en mica: potser en un primer moment entra pels ulls gràcies a una factura impecable en la fotografia i la posada en escena. Però després continua conquistant-te amb una trama que es complica a cada pas policial, augmentant l’interès per esclarir l’ocorregut i convertint-te en un més dels investigadors que necessiten conèixer la veritat.
L’encertat repartiment que fa creïble cada personatge
Nerea Barros és l’escollida per donar vida a una Elena Blanco que beu de les grans inspectores de policia de la ficció. La protagonista podria haver heretat la fredor de l’agent Dana Scully (‘Expediente X’), la impossibilitat de separar la seva vida personal amb la professional de Catherine Cawood (‘Happy Valley’) i fins i tot l’obsessió per la seva feina de Saga Noren (‘Bron/Broen’), entre d’altres.
Blanco és un personatge complex, ple de grisos (més foscos que clars) i ombres que una actriu ha d’aconseguir mostrar sense mostrar-los. Una feina que aprova amb escreix la guanyadora del Goya per ‘La isla mínima’.
Però la resta del repartiment no es queda enrere. Deixes de veure Darío Grandinetti, Ignacio Montes, Mona Martínez, Lucía Martín Abello, Vicente Romero, Francesc Garrido, Moreno Borja, Zaira Romero i Oscar de la Fuente, per exemple, per gaudir de cadascun dels seus personatges, treballats amb els seus peculiars perfils. Tan seus, que acabes adaptant-los en el teu univers de ficció.
Una adaptació perfecta del llibre a la pantalla
La sèrie està basada en la primera novel·la que inaugura la saga de Carmen Mola. Cal recordar que la identitat de l’autora es va conèixer després de guanyar l’últim Premi Planeta, a l’octubre passat. L’escriptora supervendes va resultar ser tres homes: els novel·listes i guionistes Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero.
És important aquesta dada, perquè el talentós trio també ha participat en l’escriptura dels guions, juntament amb Paco Cabezas que ha dirigit l’adaptació. Un repte imponent en haver de passar a la pantalla el fenomen literari que ha suposat la saga negra.
I ho aconsegueixen. Aconsegueixen transformar el llenguatge del llibre a l’audiovisual convertint la imaginació del lector en imatges crues, carregades de simbolisme, fosques i violentes com requereix la història. Aconsegueixen també el ritme perfecte a cada capítol, fent créixer cada gir de la trama per acabar-lo amb un cliffhanger que fa necessari continuar veient el següent episodi.
Aconsegueixen fer honor a la saga literària creant en l’espectador la necessitat de consultar el llibre per descobrir com es narra la història allà, o la curiositat del lector per anar a veure l’obra audiovisual. I deixar tots dos igual de satisfets.
