Netflix estrena aquest divendres la primera minisèrie de Daniel Sánchez Arévalo centrada en l’univers femení

Cinc dones de trenta mirant a càmera, comencen a rapar-se el cap. És el principi d’una promesa, un viatge i una minisèrie, ‘Las de la última’, que retrata les aventures d’un grup d’amigues que decideixen passar una setmana juntes a Cadis abans que una d’elles comenci el seu primer cicle de quimioteràpia. L’espectador no sabrà qui és fins que devori els sis episodis d’aquesta minisèrie de Netflix, disponible des d’aquest divendres, escrita i dirigida per Daniel Sánchez Arévalo (‘Primos’, ‘Diecisiete’, ‘AzulOscuroCasiNegro’), que es mou com un expert funàmbul entre la comèdia i el drama, entre riures i llàgrimes.

Perquè la història de Sara (Itsaso Arana), Alma (Mónica Miranda), Carol (María Rodríguez Soto), Leo (Mariona Terés) i Olga (Godeliv Van den Brandt) no va del càncer -sobretot perquè les protagonistes han decidit no parlar d’aquest tema, malgrat que portin la lletra C al front, com diu una d’elles entre riures-, sinó de les seves confidències, xerrades, festes i, sobretot, de les coses que aquestes amigues íntimes de l’escola mai s’han atrevit a fer per por de les conseqüències. Cada capítol, de fet, explora un d’aquests reptes que prometen complir cada dia. Així, ‘Las de la última fila’ és molt més que un cant a l’amistat, doncs s’aborden també qüestions com les relacions de parella, les seves frustracions, les xarxes socials, la solitud…

Daniel Sánchez Arévalo, acostumat al llarg de la seva carrera a bregar amb protagonistes masculins, demostra que la sensibilitat que el caracteritza no és qüestió de gènere. El director i guionista, que va fer els seus primers passos al setè art amb ‘Farmacia de guardia’, explica que s’ha deixat assessorar per les dones de l’equip i una psicòloga experta en gènere. L’objectiu està més que aconseguit: no hi ha diàlegs artificials ni situacions inversemblants, encara que alguna vegada freguin algun estereotip.

‘Las de la última fila’. Netflix.

Pura empatia

El fet que les cinc actrius protagonistes de ‘Las de la última fila’ no siguin rostres omnipresents a la pantalla petita ajuda també al fet que l’espectador se senti encara més identificat amb elles. Podrien ser aquest grup d’amigues que veiem cada dia al bar. Acompanyades d’un elenc de secundaris més que reconeixibles: Javier Rey, Macarena García, Michelle Jenner, Carmen Machi, Antonio de la Torre… Un altre detall que afavoreix l’empatia d’aquells que se sumen al seu viatge a l’altra banda de la pantalla és que les noies tenen personalitats i situacions familiars molt diferents: dos estan casades i tenen fills, una altra acaba de sortir d’una traumàtica ruptura, una quarta no sap si vol formar una família i l’última viu amb el seu pare, que pateix Alzheimer.

La banda sonora de l’aquesta minisèrie rodada el passat estiu a mig camí entre Andalusia i Madrid l’hauria signat, també qualsevol dona de trenta amant de l’‘indie’: Rigoberta Bandini (‘Too Many Drugs’, ‘Ay mamá’, ‘Julio Iglesias’), que també fa un cameo, La Casa Azul, La La Love You, Zahara… Un motiu més per a sumar-se a aquest viatge per a conèixer-se millor.

Helena Cortés
Helena Cortés. Periodista (de les de vocació) i comunicadora audiovisual, és la noia de la televisió d’ABC i ABC Play. Analitzava sèries i programes a ‘Non Stop People’ (Movistar+) i Cope i ara pots escoltar-la a ‘Las cinco letras’ d’‘El enfoque’ d’ Onda Madrid. Aprèn i ensenya Periodisme a la Universitat Carlos III.