El passat 2 de setembre, HBO Max va estrenar una de les docusèries més impactants que té al seu catàleg: ‘La saga de los Hammer: escándalo y perversión’. Des que la plataforma l’anunciés, l’expectació era gran doncs relata les pertorbadores acusacions de violació i assetjament formulades l’any passat contra el famós actor Armie Hammer.
No obstant això, segons la docusèrie, aquestes denúncies són només la punta de l’iceberg pel que fa a la família Hammer, on generació rere generació d’homes s’han perpetuat escàndols de perversions sexuals, drogues i corrupció que havien aconseguit tapar amb diners i un poder desorbitat als Estats Units.
Fins que l’arribada d’un d’ells a Hollywood va provocar que les vexacions que suposadament porten anys perpetrant surtin a la llum, transformades en escàndol públic sense que ningú pogués frenar-les.
Acusacions de violació, canibalisme, drogues, abús, assetjament, corrupció política i de qualsevol altra mena… Sembla que es tracti d’una sèrie escrita per algú amb una ment retorçada però el fet és que cap guionista s’atreviria a escriure una ficció amb tots aquests ingredients alhora.
I és que, la realitat sempre, sempre supera a la ficció:
Armie Hammer i la punta de l’iceberg
Tot i que el cas d’Armie Hammer va donar la volta al món, encara hi ha els qui estan perduts entre tants “assetjadors” en el “meravellós” món de Hollywood. En aquests context, aquesta docusèrie de tres capítols té la destresa de situar l’espectador davant el que va començar sent una polèmica més, i va acabar copant tots els informatius, alhora que arruïnant el futur hereu.
L’actor era un dels més prometedors de la seva generació quan David Fincher el va triar per interpretar els bessons Tyler i Cameron Winklevoss a la seva aclamada ‘La xarxa social’. Més tard arribaria el seu paper a ‘Call Me by Your Name’, que va ser la confirmació que estàvem davant un nou ídol de masses.
Un nou nen bonic que en arribar al clímax de la seva carrera, se separava de la dona que l’havia acompanyat fins llavors i començava a sortir amb altres joves, que no podien resistir-se als seus encants. A totes elles començava a escriure-les per Instagram, passant dels afalacs a unes estranyes peticions que suposadament acabaven convertint-se en sàdiques imposicions.
Totes elles provades per diverses de les seves víctimes que es posen davant de les càmeres de la docusèrie per explicar com d’aterrides les va tenir, el xoc que els va provocar i les seqüeles que encara arrosseguen.
La dinastia que brillava per fora i estava podrida per dins
Així doncs, el meteòric ascens a la fama d’Armie Hammer es va esfondrar com un castell de cartes quan les víctimes van explicar històries inquietants de bondage, fantasies caníbals, marques de sang… però amb ell va arrossegar la seva pertorbadora dinastia.
Perquè el cop amagat del documental és quan Casey Hammer, la tia d’Armie, s’asseu a explicar el que va viure ella per part del seu avi, passant pel seu pare, el seu germà i fins i tot el seu nebot, l’actor. Ja no sols es tracta de dones (més o menys) anònimes que han passat temps amb ell, sinó que des de la seva pròpia família treuen a la llum els foscos secrets amb revelacions impactants.
Des del besavi Armand Hammer (encara que si estiréssim el fil arribaríem encara més lluny) que va controlar la important petroliera, fins a l’avi Julian, el pare Michael i el mateix actor han exercit (suposadament) una violència extrema contra les dones, han manipulat políticament i han estat al darrera de diversos fraus financers.
“És com l’infern de Dante. Com més furguis, més coses hi trobaràs. Al fons de tot hi ha l’Armie”, assegura un dels seus treballadors que participa en la cinta.
El trauma transgeneracional, el #MeToo i tot el que podem aprendre
Sens dubte, del moviment #MeToo hem après molt, així com també encara continuem veient les seves conseqüències, com que dones víctimes d’homes parlin per primera vegada sense por (o menys por) a les conseqüències que abans ni existien.
Però aquest relat també aporta alguna cosa més a l’espectador qui, incapaç d’allunyar-se de la pantalla, veu com minut a minut la pertorbadora història supera l’anterior. El que posa de manifest constantment és el trauma transgeneracional.
Així defineixen en psicologia a l’“impacte, o a la transferència on el dolor emocional, físic o social sofert per una persona en un moment donat, es transmet a les noves generacions de formes que van molt més enllà del simple comportament après”.
De manera que, tant el dolor, com la manera d’entendre el patiment i de viure amb ell, també s’aprèn. I és terrorífic com l’han estat vivint els Hammer i fent-li-ho viure a d’altres.
