Hi ha tràilers que no haurien d’existir. El de ‘¡Nop!’ (‘Nope’), per posar un exemple. Et dona tanta informació, t’ensenya tantes escenes… que, quan veus la pel·lícula, tens la sensació que ho fas per segona vegada. Un ovni, rere un núvol, amenaça una casa on viuen dos germans negres. Si el mires, t’abdueix. Què hi fa allà? Alimentar-se d’animals i d’humans. Aquest és el tràiler i aquesta és la pel·lícula. Hem vist mil vegades pel·lícules d’objectes voladors no identificats que venen a buscar-nos i l’argument ens el sabem de memòria. Ara bé, tractant-se del director Jordan Peele (‘Déjame salir’, Oscar al millor guió original, i ‘Nosotros’), els seguidors dels films de terror esperàvem alguna cosa més. No podia quedar-se aquí, lamentablement, s’hi queda.

Tot i així, el muntatge té punts forts que fan que veure la pel·lícula a la gran pantalla sigui una experiència cinematogràfica. Hi ha seqüències que es queden gravades a la nostra retina. Com quan la nau comença a deixar anar al damunt de la casa dels protagonistes tot el que no s’ha menjat dels humans: claus, monedes… fins i tot una cadira de rodes. O el galop dels cavalls, enmig del no-res, que se t’acaba ficant al cervell. I, sobretot l’escena del ximpanzé amb què alguns ens vam quedar bocabadats en no entendre, a priori, què hi fa aquest inquietant primat enmig de la trama fins que trobem el perquè. Al llarg del film existeix una crítica a l’“espectacularització” i, en especial, a l’ús dels animals per guanyar diners, a la seva explotació i posterior monetització. A guanyar diners fins i tot amb la tragèdia. I aquest és el valor afegit de Peele. És això el que ens enduem d’aquesta producció que, aparentment, no hi aporta res de nou. I que, encara que està catalogada com a tal, -ens sap greu- no es pot incloure dins del gènere de terror, perquè, a excepció d’un parell d’ensurts i d’algun moment de tensió, no fa por. És, en tot cas, ciència-ficció.

El protagonista del film té un ranxo i es troba en un moment de la seva vida en què cedeix els cavalls a produccions de cine i de televisió. El veiem, tan bon punt comença el muntatge, amb un cavall plantat al davant d’un croma. Més endavant se’ns presenta un personatge de Corea del Sud (Steven Yeun) que es guanya la vida en un circ utilitzant animals. I després hi ha el propòsit vital dels dos protagonistes: gravar amb una càmera l’ovni per assolir fama i fer-se rics. El que és important aquí no és si l’ovni menja persones, l’important és poder demostrar al món, sota pagament, que aquell èsser existeix i, per fer-ho, s’ha de passar per caixa. Un altre cop el missatge: l’espectacle per damunt de les vides.

Daniel Kaluuya i Keke Palmer. ¡Nop!

Però parlem dels protagonistes. És probable que Peele busqués un contrast molt marcat entre els dos germans. Mentre que l’oscaritzat actor britànic Daniel Kaluuya (per ‘Judas and the Black Messiah’) manté la mateixa expressió al llarg de tota la pel·lícula, impassible malgrat tot el que passa al seu voltant, la seva germana, la intèrpret i cantant nord-americana Keke Palmer (a qui veiem a la sèrie ‘Scream‘) és una font inesgotable d’energia. El personatge de Palmer és molt expressiu, alegre i vital, i els seus gestos són especialment exagerats. Al costat del seu germà, sembla que sorgida d’una comèdia. Ell, en canvi, ni tan sols parpelleja i és en un estat permanent de passivitat que pot arribar a esgotar l’espectador. Res el pertorba. És un èsser cansat de la vida que es passeja per ella, sense més. I és curiós, perquè a ‘Déjame salir’, la interpretació que li va valer una nominació a l’Oscar i a ‘Judas and the Black Messiah’, per la qual també va guanyar un Globus d’Or, pensaríem que no és un mal actor. Entenem, doncs, que el director buscava aquest contrast de caràcters.

L’ús de dos actors negres no és casual, i això és un punt a favor de la pel·lícula. No és habitual veure vaquers negres. Aquí es reivindica el paper de l’home negre en un món tradicionalment dominat per blancs. I això, i no com els ovnis que apareixen al cel i absorbeixen vides, almenys sí que és original.

Bárbara Padilla
Bárbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.