Un dels segells visuals característics de “Better Call Saul” són les seqüències en les quals se segueix de manera meticulosa els processos d’un treball manual. Muntar, traslladar, carregar, caragolar, aspirar, embolicar o empaquetar són accions que tenen una presència molt més gran que a d’altres sèries. Moltes vegades són seqüències llargues on la sèrie ens mostra la feina acurada que hi ha al darrere d’operacions que duen a terme els personatges. La sèrie troba el plaer a observar treballadors carregant neveres o emportant-se catifes, i és un plaer que també experimenten els espectadors. Precisament perquè apreciar la meticulositat és una cosa que defineix “Better Call Saul”, ja no sols en l’aspecte visual, sinó també narratiu, tal com també definia “Breaking Bad“, on també eren habituals aquest tipus de seqüències. Totes dues sèries tenen al darrere un equip de guionistes que, com els operaris que protagonitzen aquestes seqüències, s’encarreguen que tot, absolutament tot, quedi perfecte. M’agrada imaginar Vince Gilligan com un Mike de mirada afilada que no permet que se li passi per alt cap error. O com un Gus Fring que fins i tot en el seu pitjor moment es preocupa que a Los Pollos Hermanos es mengi bé. Tot ha de ser impol·lut com les corbates de Saul Goodman.

‘Better Call Saul’.

Aquesta passió per la perfecció garanteix un final apoteòsic per a “Better Call Saul”. Perquè a diferència de moltes altres sèries que tenen finals que transmeten sensació d’improvisació o d’intentar executar una sorpresa final (sovint fallida) aquí és evident que els creadors de la sèrie fa temps que estan posant les peces d’un pla mestre que ens portarà a un gran final. És la mateixa cura que han posat en aquest spin-off des que va començar. En comptes de concebre-ho com una manera de continuar traient suc d’una sèrie d’èxit, com sol passar amb la majoria de spin-offs i preqüeles, el que van fer va ser buscar la manera que “Better Call Saul” fes “Breaking Bad” més gran: li afegís matisos, la fes més complexa, l’aprofundís per tot arreu. La idea de fer el spin-off amb un secundari còmic com ara Saul Goodman podria haver sortit molt malament si no s’hagués decidit fer amb la sèrie un treball d’orfebreria: reinventar el personatge com un protagonista tràgic i alhora narrar un passat del món de “Breaking Bad” que es comunica constantment amb la sèrie que els espectadors tenen al cap i l’expandeix de manera que spin-off i sèrie original queden foses en un tot, difuminant la frontera entre ambdues. Això és el que fa de “Better Call Saul” un spin-off exemplar i també el que ens meravella de la sèrie, especialment en aquest tram final: veure com les últimes peces es posen al trencaclosques i comprovar que tot encaixa.

I hi encaixa a la perfecció. Una bona mostra d’això és el desenllaç de la trama de Lalo Salamanca (a partir d’aquí spoilers), en el primer episodi de l’última tanda que s’acaba d’estrenar a Movistar+. Malgrat que sabíem que la seva història no acabaria bé, la manera com ha estat explicada, el joc tàctic per aconseguir el seu objectiu, amb el detall del caragol mal ajustat (de nou el protagonisme de la meticulositat), el cara a cara amb un Gus Fring a qui va aconseguir infondre-li por, la badada d’un personatge que s’havia arribat a creure invencible i aquest somriure final van ser impecables. Un episodi carregat de tensió que a més altera un dels escenaris més icònics de “Breaking Bad”, el laboratori, que ara serà impossible de veure sense pensar en aquests dos cadàvers i possiblement generi teories al voltant de l’episodi de la mosca, que ara té una interpretació més. A la sèrie li queden molts caps per lligar, sobretot el de Kim Wexler, però també el del futur del personatge, i només cinc episodis per acabar, però no hi ha dubte que Vince Gilligan, Peter Gould i els seu equip d’operaris ens deixaran un episodi final per a posar a la vitrina.

Toni de la Torre
Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens i col·labora al programa ‘Tot es mou’ de TV3. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN, li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya 2014.