La nova pel·lícula de Thor és un exemple perfecte de la importància de tenir un bon dolent. Un dolent fosc, que actua empès pel dolor i la venjança, amb els ulls i cicatrius que demostren el maltractament que ha patit i que l’ha convertit en el malvat Gorr, el temut Carnisser dels Déus. L’actor Christian Bale és un dels grans motors de ‘Thor: Love and Thunder’. Calb, amb ulleres, sota un aspecte de malalt i en un món on no existeix el color, sembla formar part del més enllà. I és per això que la seva presència desperta terror fins i tot entre els déus. A l’altra banda de la foscor, l’humor. Les riallades que sempre desperten les ocurrències de Thor qui, malgrat el pas dels milers d’anys, continua parlant com antany. Aquest equilibri entre la foscor i les eixelebrades aventures del fill d’Odín és la clau del nou lliurament del superheroi. I encara hi ha lloc al muntatge per a un element que serà decisiu: el drama.

Tenim tres gèneres en un. El retorn de Natalie Portman (la prestigiosa científica Jane Foster) com la deessa Thor és imprescindible perquè el muntatge cobri sentit. Amenaçada per una malaltia, decideix buscar remei en el martell de Thor i aquí troba allò que, al principi, sembla la seva cura. Tenim una nova heroïna que lluitarà al costat de Chris Hemsworth, com si portés tota la vida fent-ho, i que mirarà de cara a la mort. I per descomptat, tenim l’ingredient que impulsa la vida: l’amor. L’amor que encara senten l’u per l’altre. La raó per la qual molts humans s’aixequen cada dia: per a estimar i rebre amor. D’una parella, d’un fill, d’un pare… l’amor. Ni tan sols els déus se’n deslliuren d’ell. Sempre hi ha algú per qui lluitar, per qui donaríem la vida.

I encara tenim un altre element que juga un paper molt especial en aquesta nova missió del Déu del Tro: la música. Dels vuitanta i amb tints de rock i heavy-metal. Beneïdes les cançons que sonen a les batalles i que li donen èpica als moments de més tensió. ‘Sweet Child O’ Mine’, de Guns N’ Roses, sembla una cançó creada per a aquesta pel·lícula. També ressonen als nostres caps en sortir del cinema ‘Our Last Summer’, d’Abba, ‘Welcome To The Jungle’, també de Guns N’ Roses, i ‘Rainbow in the Dark’, de Dio. Sovint no se li dona la importància que mereix, però una cançó determinada enmig d’una batalla pot ser una combinació guanyadora, com en aquest cas. També destaca en aquesta ocasió l’alt nivell del doblatge en castellà, amb veus tan potents en la nostra indústria de dobladors com les dels actors principals. Així dona gust veure pel·lícules de superherois doblades.

‘Thor: Love and Thunder’.

Dirigida per l’actor i director Taika Waititi (creador de ‘Jojo Rabbit’), en aquest quart lliurament de Marvel tenim una nova heroïna, una nova aventura i personatges que ens aniran entretenint en els diferents escenaris on transcorre l’acció. Especial esment aquí a les dues cabres que apareixen al film i als seus hilarants crits. Ens recordaran els famosos vídeos d’aquests animals que segur hem vist alguna vegada a YouTube. No riure amb els seus brams és missió impossible. De la mateixa manera que ens resulta senzill riure amb algunes de les expressions i accions de Thor. O amb les escenes esperpèntiques que protagonitza el màxim déu de l’Olimp, Zeus, a qui veiem baixar del seu tron fent saltirons. Un personatge que apareix ridiculitzat i a qui encarna un irreconeixible Russell Crowe. ‘Thor: Love and Thunder’ és, en definitiva, la suma d’una sèrie d’elements que, a primera vista, semblen oposats, però que, justament, ens fan gaudir del viatge. Ens ho passem bé. riem, ens sentim amenaçats pel dolent i fins i tot plorem en nom de l’amor. La combinació perfecta.

Bárbara Padilla
Bárbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.