Ens en podem riure d’algú que cau en desgràcia?, i si a sobre va a la presó?, és correcte riure’s de la presó i els seus presos?, i de les parelles que se’n aprofiten que l’altre és a la garjola per ficar-se al llit amb tercers? Sí, es pot, s’ha de fer i és sa: així ho demostra ‘Dos años y un día’.

La sèrie que ha estrenat ATRESplayer PREMIUM aquest juliol, produïda per Atresmedia TV en col·laboració amb Lacoproductora, Estela Films, Pólvora Films i Globomedia (The Mediapro Studio), està protagonitzada per Arturo Valls i guionitzada per Miguel Esteban, Raúl Navarro, Sergio Sarria i Luismi Pérez que posen l’espectador a caminar pels espinosos límits de l’humor.

Ho fan a través de situacions que ens sonen: un famós caigut en desgràcia, un còmic a qui fiquen a la presó per fer un acudit, un jutge devot que no separa les seves creences de la seva tasca professional i fins i tot uns presos amb opinions de tots els colors. Tot ho hem vist abans als informatius, i de cap d’aquestes situacions ens n’hem rigut… fins ara.

Una història que ens posa un mirall davant

‘Dos años y un día’ narra la història de Carlos Ferrer, un famós actor i presentador que és condemnat a anar a la presó per un delicte d’ofenses religioses. A partir d’aquesta premissa la sèrie ens posa al davant un mirall com a societat i ens fa reflexionar fins a on som capaces de castigar el sentit de l’humor.

En un speech que fa el protagonista al segon capítol deixa clara les intencions d’aquesta comèdia, que aprofundeix entre bromes:

“A mi els acudits que m’ofenen són els que ataquen la gent de veritat, no la de ficció com la Verge. No hauria d’haver-hi ningú a la presó per una broma. L’humor hauria de servir per assenyalar les nostres misèries, les nostres contradiccions, per fer-nos millors”.

Aquest és l’objectiu d’aquesta sèrie: que reflexionem sobre on, o amb qui, o sobre què es pot fer broma, si és que existeix aquesta frontera. Perquè, afegeix Carlos: “Si per explicar un acudit a mi m’apunyalen amb un ganivet fet amb un raspall de dents jo lluitaré fins que facis servir aquest raspall per a allò que és, perquè així tindrem un món més just”.

‘Dos años y un día’.

Picades d’ullet a la nostra cultura popular (sobretot la d’Atresmedia)

Des de l’arrencada de ‘Dos años y un día’, les picades d’ullet a la nostra cultura, a la nostra televisió, als protagonistes del cor, dels realities i de la nostra història són infinits.

La història de Carlos Ferrer s’explica en pocs minuts a l’espectador, com si es tractés del tràiler de la seva pròpia sèrie. Com si veiéssim la nostra vida passar en pocs segons. Per acabar (i començar) a l’entrada d’una presó com ara la Pantoja i amb el seu llibre.

Les connexions a informatius de Mónica Carrillo, el cameo “celestial” dels Javis, o l’estar constantment present noms com el de Manel Fuentes fan que a l’espectador se li dibuixi un somriure. Perquè se li està parlant de tu a tu. D’allò que coneix, del que ens connecta, d’algú que ha vist la mateixa televisió que tu.

Una sèrie carcerària diferent al que hem vist fins ara

Sèries sobre la presó n’hem vist unes quantes: ‘Prison Break’, ‘Vis a Vis’, ‘Orange Is the New Black’… De fet, d’uns anys ençà va haver-hi un “boom” d’aquest gènere. I el que no solem trobar en elles, lluny de personatges malvats com es podria imaginar, són històries de persones que hi eren en el moment incorrecte, en el lloc adequat.

‘Dos años y un día’.

Això també és el que ens mostra ‘Dos años y un día’: com és d’injust un sistema que pot privar-te de llibertat fins i tot per intentar fer riure. Ho fa, precisament, posant la comèdia en un dels horrors més grans: la presó.

Perquè aquesta sèrie demostra que te’n pots riure fins i tot de les pitjors desgràcies i que així, són menys dures. Trobant aquesta espurna a cadascun dels presos que acompanyen el protagonista, fins i tot tens ganes de passar-te per aquesta C.Á.R.C.E.L . Aquesta és, precisament, la clau de la llibertat per a molts: el riure.

Paula Hergar
Paula Hergar és periodista 360 com diria Paquita Salas, escriu sobre TV a Vertele i presenta, guionitza i dirigeix el Zàping de LOS40. A més de col·laborar en programes de cultura a La 2 i ser l’autora del llibre ‘La vuelta al mundo en 80 series’.