Noia es troba amb noi al tren. Salten espurnes. Parlen i el temps discorre sense que s’adonin. Connecten, es miren. És l’inici d’una història bonica, si no fos perquè ella descobreix més endavant que el noi perfecte que acaba de conèixer… és neonazi. És possible crear una història pròpia d’una comèdia romàntica que parli de l’extrema dreta? La sèrie “Todo lo que amas” no sols demostra que sí, sinó que argumenta que és possiblement la forma més eficaç de fer-ho si el que ens interessa és indagar en els motius que porten a joves europeus a unir-se a grups d’extrema dreta.

Aquesta és la inquietud que mou aquesta sèrie noruega, acabada d’estrenar a Filmin, que escodrinya així en l’horror i la incomprensió que van deixar al seu darrere els atemptats del 22 de juliol del 2011. El perpetrador, el neonazi Anders Behring Breivik, era un jove que va coordinar dos atacs on van morir 77 persones. Són fets que ja han estat explorats a d’altres pel·lícules i sèries. Sense anar més lluny, l’any passat es va estrenar l’excel·lent minisèrie “22 de julio”, també a Filmin, que prenia el pols a una societat noruega i a la creença que són el millor país del món. Dit d’una altra manera: un país on l’horror d’un atemptat així no es pot produir.

A “Todo lo que amas” aquesta Noruega està representada per Jonas, el noi del qual s’enamora la protagonista. Ell és, també, perfecte. Educat, intel·ligent, generós. La mena de noi del qual mai ningú no podria pensar que amaga idees d’extrema dreta. De fet, les seves idees polítiques, exposades en els primers compassos de la sèrie, són crítiques amb el govern i basades en la identificació d’injustícies socials amb les quals la noia que està coneixent, la Sara, i també l’espectador podrien estar-hi d’acord. És després quan es descobreix que són només la superfície d’uns pensaments al darrere dels quals s’hi amaga una manera de pensar que fa ja molt de temps que està bevent dels fòrums online d’extrema dreta. El neonazi s’està construint en la solitud de la seva habitació, alimentant-se de l’odi i de la reafirmació col·lectiva d’altres que pensen com ell, mentre que en l’exterior, per a la resta del món, sembla un noi maco en qui confiar i de qui ningú no sospita res.

‘Todo lo que amas’. Filmin.

Part de la sèrie consisteix en el procés que porta la Sara a adonar-se que s’ha enamorat d’un neonazi i l’altra part a explicar com Jonas ha deixat que les seves conviccions polítiques l’hagin portat a adoptar discursos d’odi. En tots dos casos, “Todo lo que amas” s’arrisca buscant que l’audiència empatitzi amb personatges que poden provocar fàcilment rebuig o incomprensió. De tots dos, la sèrie posa més esforç a entendre Jonas, donant eines a l’espectador per a determinar els factors que l’han portat allà on és. Encara que l’anàlisi tampoc no sigui particularment profund, sinó que més aviat assenyala símptomes, és suficient per generar una reflexió que va particularment dirigida al públic jove. D’aquí que el retrat del problema de l’extrema dreta europea es faci des d’un gènere atípic com ara la història romàntica, doncs així és més fàcil que l’anàlisi acabi davant dels ulls de qui ha de veure aquesta sèrie, que són els joves que podrien protagonitzar-la.

Toni de la Torre
Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens i col·labora al programa ‘Tot es mou’ de TV3. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN, li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya 2014.