Estar a l’altura de Star Wars és una responsabilitat, un pes format per les expectatives dels seus seguidors, que han notat al damunt tots els directors i guionistes que s’han posat al capdavant d’aquest univers en els últims anys. No és fàcil ser George Lucas i tenir a les mans un univers que té un vincle tan gran amb milions d’espectadors. Però és un pes que pot ser més o menys gran en funció del projecte en qüestió, de la importància que tindrà dins de la cronologia de la saga. Quan Disney+ va començar a estrenar sèries de Star Wars ho va fer amb un projecte que podríem considerar perifèric: un personatge nou que no participava ni estava involucrat en cap dels moments clau de la saga, que quedaven com un teló de fons per a la història. Aquesta va ser una de les claus de l’èxit de “The Mandalorian“: permetia que fins i tot els espectadors que no tinguessin clara la cronologia de Star Wars s’enganxessin a la sèrie, i també li treia responsabilitat a Jon Favreau per desenvolupar una història que només tocava tangencialment el conjunt i fins i tot els seguidors de la saga, que podien gaudir d’una història fresca dins del seu univers favorit. Això és exactament l’oposat del que succeeixen amb “Obi-Wan Kenobi”, la nova sèrie de Disney+ dins l’univers de Star Wars i segurament el seu pitjor enemic.

Perquè “Obi-Wan Kenobi” té com a protagonista un dels personatges més estimats de la saga cinematogràfica, que torna a interpretar Ewan McGregor, que transcorre en un moment clau de la història, el de la persecució dels jedi i la consolidació de l’Imperi, amb ni més ni menys que el temut Darth Vader, el més icònic de tots els personatges de Star Wars, tenint un paper clau. I no sols això, sinó que a més a la sèrie apareixen (a partir d’aquí spoilers) altres protagonistes de primera línia com Leia, en la seva versió infantil. Tots aquests elements crucials fan que “Obi-Wan Kenobi” tingui una responsabilitat major que les seves sèries predecessores en ser una peça troncal del cànon i els seus errors són, en conseqüència, més greus. Per això, i tot i que als episodis emesos fins ara la sèrie ha tingut encerts, el resultat final no està a l’altura del que s’esperava de la magnitud del projecte.

Entre els encerts de la sèrie val la pena destacar la manera de treballar el personatge d’Obi-Wan, del qual s’ha desenvolupat bé el conflicte intern d’algú tan devorat per la culpa, una culpa que porta anys corcant-lo, ajudada per la solitud del desert que dona temps i espai als pitjors pensaments, que és capaç d’ignorar el principi de la bondat jedi i negar l’ajuda als altres. La culpa és tan gran que el té sumit en un estat de negació de si mateix que Ewan McGregor explora posant-se la sèrie damunt de les seves espatlles. També és un encert la incorporació de Leia, que treu el personatge de la seva letargia. En aquesta relació es poden veure els mateixos elements de la relació central de “The Mandalorian”: inicialment Leia és una missió amb principi i final però serà el detonant que retornarà el personatge a la vida. Amb aquests elements, un to més greu, i un ritme més meditatiu que d’altres històries ambientades en l’univers de Star Wars, la proposta d’”Obi-Wan Kenobi” podria funcionar si no fos perquè els errors són difícils de passar per alt.

‘Obi-Wan Kenobi’. Disney+.

El primer és el més cridaner, perquè a una sèrie d’aquest nivell trobar-se amb una direcció pèssima com la de l’escena de la persecució de Leia al bosc provoca ràpidament estupefacció. Com és possible que hagi passat el tall una escena tan maldestra, en tots els sentits, i a més en el primer episodi de la sèrie? És el tipus d’error que podria ser un fet puntual i, en conseqüència, se li podria perdonar a la directora Deborah Chow si no es repeteix. El problema és l’altre error, que és més profund i que afecta la sèrie en el seu conjunt: la falta d’audàcia i, amb ella, una falta de personalitat que la porta a prendre solucions genèriques i poc arriscades. Aquesta falta d’audàcia s’acusa especialment en escenes que haurien de ser llegendàries, com el retrobament entre Obi-Wan i Darth Vader. Malgrat que la sèrie l’anticipa perquè sigui èpic i emocionant, acaba sent deslluït, mancat de nervi, tou. És aquí on “Obi-Wan Kenobi” és exactament el contrari de “The Mandalorian”, que va posar-hi atreviment, energia i creativitat des del principi. A “Obi-Wan Kenobi” li tremola el pols, fent malbé una història amb potencial amb una execució impròpia d’un projecte d’aquestes dimensions.

Toni de la Torre
Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens i col·labora al programa ‘Tot es mou’ de TV3. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN, li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya 2014.