La política de blocs va inspirar multitud de sèries i pel·lícules sobre espies i serveis secrets. I com que l’art imita la vida, ara que sembla tornar la guerra freda i que es multipliquen els moviments desestabilitzadors en el taulell global també a la petita pantalla torna amb força el gènere de l’espionatge. Aquestes són cinc de les sèries més potents, estrenades els últims dos anys, que expliquen com operen els personatges que es mouen a l’ombra, influint en els esdeveniments. A vegades salvant vides; d’altres, condemnant-les.

Slow Horses

Els cavalls lents d’Slow Horses (Apple TV+) són els agents que l’han espifiat en algun moment de la seva carrera i són enviats pel servei secret a una casalot de mala mort on han de purgar els seus pecats, fent feina irrellevant sota les ordres d’un cap tirà i alcohòlic –sublim Gary Oldman– que els menysprea i insulta sistemàticament. I, tanmateix, aquell grup de perdedors acaba implicat en la resolució del presumpte segrest supremacista –i amenaça de decapitació– d’un jove musulmà. La sèrie, basada en els llibres de Mick Herron, és una reivindicació dels espies sense glamur, que arrosseguen una mica els peus. Amb les dosis justes d’humor i de mala llet crítica, al llarg de sis capítols s’acaba despullant el cinisme del MI5 i denunciant les coses que poden arribar a fer els seus responsables de manera opaca, al servei d’egos personals.

Iosi, el espía arrepentido

L’any 1992, un atemptat a l’ambaixada d’Israel a l’Argentina va deixar un reguerol de 29 morts. Dos anys després, 85 persones més van morir en un atac a una associació jueva de Buenos Aires. El cineasta Daniel Burman explora la participació d’una facció dels serveis secrets del país en aquells esdeveniments. Iosi, el espía arrepentido (Amazon Prime) segueix la vida de l’agent que va recollir informació sobre les activitats dels jueus a l’Argentina, infiltrant-se en la comunitat, i el seu procés de distanciament i ocultació dels qui li van encarregar la feina, un cop va entendre per què va servir totes les debilitats que havia detectat com a espia. Dur retrat de l’antisemitisme i la corrupció de les estructures d’estat, la sèrie ha posat en el punt de mira l’actor Gustavo Bassani per la seva sòlida interpretació.

Furia

El guanyador de l’Emmy Internacional Gjermund Stenberg Eriksen, per la sèrie Mammon, ataca de nou ara amb una sèrie on les identitats secretes juguen un paper molt rellevant. L’Asgeir és un policia que es refugia en un poblet perdut de Noruega, fugint de la màfia russa. La Ragna fa anys que s’ha infiltrat en un grup supremacista d’aquest llogarret i corre el perill de quedar exposada. A partir d’aquí, l’acció bascula entre l’idíl·lic paisatge noruec i la ciutat de Berlín, per mostrar l’amenaça de l’extrema dreta a Europa. El que semblava un petit grupuscle focalitzat en un poble turístic acaba evidenciant-se com a una organització amb moltes ramificacions i amb un pla inquietantment detallat per acabar amb els valors europeus que han imperat a les darreres dècades. Furia es pot seguir a Filmin.

Tehran

Tot i que està rodada a Atenes, Tehran aconsegueix ambientar-se molt bé a la capital iraniana, per mostrar una història d’espionatge modern que juga amb la intriga inherent a la por permanent de ser descobert. La Tamar Rabinyan és una agent secreta, i hacker de formació, que s’enfronta a la seva primera missió, a la ciutat de Teheran. Treballa per al Mossad i li han encarregat que interfereixi amb la xarxa elèctrica perquè així Israel podrà bombardejar una planta nuclear on se sospita que estan treballant per elaborar una bomba nuclear. El pla està estudiat al mil·límetre però una petita trobada fortuïta desencadena un joc del gat i la rata ple de tensió. Com ja passava amb Homeland, tot i l’origen israelià de la sèrie, la situació a l’Iran s’aborda de manera no maniquea i es busca més assenyalar els interessos creuats que no pas dibuixar un taulell on és fàcil traçar una línia que separa els bons i els dolents. De fet, la protagonista havia nascut a Teheran i al llarg de la història va retrobant-se amb els seus orígens personals. Es troba a Apple TV+ i recentment se n’ha estrenat la segona temporada.

Queen Sono

Les sèries han guanyat en diversitat a l’última dècada i un dels títols que ho exemplifica a la perfecció és Queen Sono, una sèrie sud-africana protagonitzada per una espia que es podria mesurar amb James Bond mirant-lo a la cara: intel·ligent, seductora, experta lluitadora i amb un menyspreu per les normes proverbial. L’ambientació i la paleta de colors –molt més càlida que els tons glacials amb què se sol retratar l’era dels espies russos– fan que Queen Sono (Netflix) destaqui per la seva estètica i les referències a la cultura i la política africana. La protagonista és la filla d’una activista assassinada vint-i-cinc anys enrere que investiga un grup terrorista al mateix temps que intenta fer les paus amb la mort de la seva mare (i la decisió del govern corrupte d’alliberar-ne l’assassí). A partir d’aquí, la diversitat d’exteriors i les escenes d’acció ben coreografiades converteixen la sèrie en un bon entreteniment, que es recolza més en l’adrenalina que en la profunditat o el suspens.

Àlex Gutiérrez
Àlex Gutiérrez. Periodista especialitzat en mitjans de comunicació i audiovisual. Actualment treballa al diari ARA, com a cap de la secció de Mèdia i autor de la columna diària ‘Pareu Màquines’, on fa crítica de premsa. A la ràdio, col·labora a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ i a l’ ‘Irradiador’, d’iCatFM. També és professor a la Universitat Pompeu Fabra. La seva capacitat visionària queda palesa en una col·lecció d’uns quants milers de CDs, perfectament inútil en l’era de la mort dels suports físics.