No hi ha pitjor enemic que una mare disposada a matar per estar amb els seus fills. Un superheroi pot ser capaç de transformar uns cercles o uns fuets de foc en una eina letal, però res no serà suficient per frenar l’amor d’una mare. A ‘Doctor Strange en el Multiverso de la Locura‘ -la segona pel·lícula del doctor Stephen Strange-, el famós embruixador s’enfronta a Wanda Maximoff, la Bruixa Escarlata, que té com objectiu vital reunir-se amb els seus fills. Aquells que han vist la minisèrie ‘WandaVision‘, sobre la vida en comú de Bruixa Escarlata i l’amor de la seva vida, Vision, entendran d’on surten aquests fills i per què no són amb ells. La resta aniran força perduts.

Marvel és un univers tan hiperconnectat que no és estrany que els qui no hagin vist totes les pel·lícules i sèries de la franquícia vagin una mica despistats. Per exemple, si no s’ha vist l’última pel·lícula de Spider-Man (‘No Way Home‘), s’escaparà un important detall, que serveix d’inici del film. I és que… si hi ha multiversos, és perquè Strange, en un moment del film de l’home aranya, realitza un encanteri per ajudar Peter; un encanteri que li surt car i que desperta multiversos: múltiples realitats alternatives que coexisteixen en el temps, però que són independents les unes de les altres. Això fa que existeixin diversos doctors Strange, tants com universos hi ha. I que la pel·lícula sigui complexa d’entendre per a algú que no segueixi rigorosament totes i cadascuna de les creacions de Marvel.

The Avengers‘, sense anar més lluny. Cal tenir-la present per tal que totes les peces del puzle encaixin. Quin va ser el veritable paper del Doctor Strange en l’espetec de dits d’un dels pitjors malvats de Marvel, Thanos? Què va fer en als diferents universos existents? Fins i tot és necessari conèixer el desenvolupament de la saga de mutants X-Men per comprendre algunes escenes. Què fa el Professor Xavier (interpretat per Patrick Stewart) a una pel·lícula de Strange? Quin és el seu paper? Tot aquest enrenou d’interconnexions pot resultar confús a ulls d’un espectador que, simplement, busqui acció o una manera de desconnectar de la realitat. Es necessiten moltes dades per donar sentit a tot el muntatge.

‘Doctor Strange en el Multiverso de la Locura’.

Malgrat totes les trames que hi ha entrellaçades i que és fàcil fer-se les mil i una preguntes, la pel·lícula de Sam Raimi -creador de la trilogia de Spider-man- aconsegueix el seu objectiu: entretenir durant dues hores un públic que busca evadir-se dins del món de la ciència-ficció, i, per descomptat, satisfer uns fans que estaven ansiosos de superherois, després de la taquillera ‘No Way Home’, que tan bona boca va deixar en la seva esperada estrena. Doctor Strange no apareixia en solitari des de l’any 2016 i el necessitàvem a les nostres vides. Necessitàvem que fes màgia amb els seus cercles daurats i s’enfrontés a una visceral malvada, encarnada per l’Elizabeth Olsen, encegada per l’amor cap a la seva família.

L’actor britànic Benedict Cumberbatch torna a estar excel·lent. El paper li ve com l’anell al dit, encara que per a aquells que hagin vist recentment la pel·lícula ‘El poder del perro‘ -dirigida per Jane Campion i guanyadora del Globus d’Or a Millor Pel·lícula Dramàtica-, on interpreta un indesitjable personatge enmig de l’oest, potser se’ls fa una mica estrany veure’l ara abillat amb una capa vermella i lluitant contra el mal. No obstant això, aviat ens acostumem al doctor Cumberbatch Strange, amb el seu particular sentit de l’humor i els seus sarcàstics comentaris. I si a això li sumem que podem veure’l multiplicat per dos, tres o quatre, en els múltiples universos, molt millor.

Bárbara Padilla
Bárbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.