El divendres, 6 de maig, Netflix ha estrenat ‘Bienvenidos a Edén’, una de les produccions espanyoles més esperades de l’any per diverses raons: la multitud d’influencers i fitxatges mediàtics del seu repartiment, l’atractiu de la història i la potent promoció que ha fet la plataforma.

Són pocs els subscriptors que encara no s’han assabentat que la sèrie creada per Daniel Benmayor (‘Xtremo’) i Menna Fité (‘Merlí’) i produïda per Brutal Media ha arribat al catàleg. I és que la nova estrena ha posat tota la carn a la graella perquè es converteixi en el seu nou èxit.

Ho té tot per triomfar: una arrencada prometedora que et pregunta “Ets feliç?”, fitxatges de càsting tan potents com Belinda o Ana Mena, una morterada en la publicitat de l’estrena, no han escatimat en la superproducció dels esdeveniments que es mostren… ‘Bienvenidos a Edén’ ho té tot excepte l’ànima.

Perquè la història no té ànima.

La sèrie sembla que respongui a un algoritme de Netflix que hagi estudiat els principals interessos del seu públic adolescent: les festes exclusives, la gent maca, les illes secretes, l’alcohol i ser feliços. Que tots aquests ingredients els hagin ficat dins d’una batedora i amb la barreja hagin parit ‘Bienvenidos a Edén’. Sí, respon a tots els atractius que a un jove li poden fer treure el cap per la sèrie però… és molt difícil acabar entrant en aquest lloc en terra de ningú, amb personatges freds i una història amb molts caps per lligar.

Ho té tot per triomfar però res per enamorar

Recordeu aquells líders d’institut que ho eren perquè reunien tots els requisits que s’esperava d’ells però en conèixer-los estaven buits? Aquesta és la mateixa sensació que transmet cada capítol de ‘Bienvenidos a Edén’.

Té un repartiment d’estrelles que faran les delícies de la sèrie a les xarxes socials: Belinda (15 milions de seguidors a Instagram), Berta Vázquez (més de dos milions), Ana Mena (més d’un milió), Amaia Salamanca (gairebé un milió), Begoña Vargas i Sergio Momo (amb gairebé 500.000). Entre tots ells, més de 20 milions de seguidors als quals el dia de l’estrena els va arribar la notícia.

També conté la pregunta del milió: “Ets feliç?”, més la resposta en forma de festa exclusiva en una illa secreta. Amb alcohol per a tothom, polseretes interactives, nois i noies amb físics impressionants, música i despreocupacions. Qui no voldria viure-ho?

‘Bienvenidos a Edén’.

Sí, la sèrie respon fil per randa a tots els tips que els adolescents marcarien en la casella per interessar-se per una història. Però les sèries són més que una façana, són més que allò bonic d’Instagram. Les sèries expliquen històries que al final han de nuar els caps pendents de lligar. A això es referia Mark Twain quan va dir que “la diferència entre ficció i realitat és que la ficció ha de tenir sentit”. Ens ha d’aportar un missatge, fer-nos veure un nou punt de vista, sorprendre’ns amb alguna cosa que no hàgim viscut abans.

Un fet que no succeeix en una sèrie en la qual constantment et preguntes perquè prenen aquestes decisions els protagonista, perquè aquest gir de trama o perquè tot plegat. Sí, acceptem festes irracionals a canvi de diversió. Però al capdavall busquem alguna cosa més. No ser els mateixos després de veure aquests capítols, després de viure’ls a través dels personatges. Perquè sense aquest sentit ja tenim la realitat. I ningú no va a l’Edén a la recerca de realitat.

Una promesa massa ‘fast food’ per voler una relació amb ella

Cert és que la sèrie fa un intent d’aprofundir en la superfície dels personatges i explicar els drames personals de cadascun, de manera que apareix un oasi d’identificació en els espectadors quan una parla de la seva mare malalta, un altre del maltractament del seu pare, etc. No obstant això, tot es tracta tan per damunt que provoca més indignació que empatia amb els protagonistes.

Com si la sèrie apostés més per arribar el més aviat possible en comptes de gaudir del camí. Ens quedem amb ganes de saber més de tot aquest elenc de personatges carismàtics, únics en la seva espècie. En comptes d’entendre la seva singularitat, allò que els fa brillar per damunt de la resta, allò que els ha fet ser els triats (fora i dins de la ficció), en comptes de conèixer la seva psicologia, ens quedem amb una explicació ràpida i fàcil. Amb una sensació d’haver consumit McDonald’s: sí, l’objectiu d’empatxar-nos amb alguna cosa s’acompleix, però amb el transcurs dels dies, de les setmanes i els mesos, no tornaré a recordar-me d’aquest àpat.

‘Bienvenidos a Edén’.

‘Bienvenidos a Edén’ és una promesa ‘interruptus’, una oportunitat perduda que podria haver-se convertit en el manual d’estil de tota una generació, al qual acudir cada vegada que els adolescents actuals tinguin una crisi, o quan madurin i tinguin nostàlgia d’aquesta època. Però acaba conformant-se amb ser una publicació més al feed de la seva vida. Una hamburguesa d’un euro a la sortida de la discoteca.

Paula Hergar
Paula Hergar és periodista 360 com diria Paquita Salas, escriu sobre TV a Vertele i presenta, guionitza i dirigeix el Zàping de LOS40. A més de col·laborar en programes de cultura a La 2 i ser l’autora del llibre ‘La vuelta al mundo en 80 series’.