Ser mare pot ser (també) un malson

El malson que tota la teva vida acabi girant al voltant de la criatura, que tota la teva vida personal desaparegui fins al punt que no et reconeguis ni a tu mateixa i que oblidis com era sortir amb les amigues. Sentir-se devorada per la maternitat és una sensació que està al centre de la sèrie “The Baby”, una barreja de comèdia i terror protagonitzada per un personatge que, de fet, tenia molt clar que no volia ser mare.

Per més que al seu voltant totes les seves amigues tinguin fills o n’estiguin esperant, la Natasha es manté amb la seva idea de continuar sent una dona independent, lliure de la responsabilitat pantagruèlica que suposa tenir cura d’un altre ésser humà. Ni tan sols el fet d’estar acostant-se als 40 li fa canviar d’opinió. Però un cop del destí, o simplement la mala sort d’estar en el lloc equivocat, farà que acabi sent responsable d’un nadó. Una criatura que cau, literalment, del cel per acabar aterrant als braços de la Natasha.

"The Baby"
“The Baby”

Amb aquest punt de partida tan sorprenent, “The Baby”, que es pot veure a HBO Max, aconsegueix captar l’atenció immediatament. I tot el que segueix és encara més xocant: Natasha provarà de desfer-se del nadó, però cada cop que ho intenta succeeix alguna cosa violenta (i absurda) que fa que la criatura torni a les seves mans. Hi ha molta gent que mor al voltant d’aquest nadó, el que fa sospitar a la Natasha i a l’espectador si, per molt grassonetes que tingui les galtes i per més angelical que sigui el seu somriure, el nadó té poders i està assassinant a gent a voluntat. És diabòlic? O potser és simplement la por que té la protagonista a la maternitat manifestant-se en un malson irreal?

A través d’aquesta incògnita, el tàndem de guionistes format per Sian Robins-Grace i Lucy Gamer, fa avançar les peripècies de la protagonista amb un nadó entre escenes de violència abrupta, que recorden a “Fargo”, atacs d’histèria col·lectiva i referències eloqüent a “La semilla del diablo”.

“The Baby”

La sèrie aconsegueix capturar amb sentit de l’humor la desesperació de la maternitat, especialment la dels primers mesos de vida de la criatura, quan les expectatives idíl·liques queden triturades per la realitat de la dificultat que el nadó s’enganxi al pit, els plors pels ‘còlics’ i les nits sense dormir que fan que la realitat de qualsevol pugui semblar tan irreal com la que “The Baby” utilitza per crear el seu univers de malsons. L’actriu Michelle Swarte (“The Duchess”) transita molt bé entre l’expressió de l’horror i les reaccions còmiques. Però, més enllà de les rialles, la sèrie està explorant un tema controvertit com el rebuig del nadó per part de la mare, i la dificultat d’assumir que ser mare implica canviar les prioritats de manera definitiva.

"The baby"
“The Baby”

Fins i tot es pot permetre explorar la idea del desig d’assassinar el nadó i corre el risc de travessar una línia vermella que més d’un espectador no estaria disposat a acceptar si no fos una sèrie que juga amb el gènere del terror. I si no fos perquè el dubte sobre el caràcter malvat del nadó podria justificar un assassinat com un acte de supervivència. És una llàstima que la història de “The Baby” perdi pistonada a mesura que avança i que a la recerca de la mare biològica del nadó li falti pols narratiu per a ser veritablement entretinguda i justificar els vuit episodis de partida. Així i tot, la seva particular barreja de terror i comèdia, de vegades movent-se d’una a l’altra amb una facilitat sorprenent, és prou per a recomanar el visionat, especialment a aquelles mares que diuen “l’estimo molt, però de vegades el mataria”. Aquesta és la vostra sèrie.

Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens i col·labora al programa ‘Tot es mou’ de TV3. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN, li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya 2014.