La transformació digital ha convertit les empreses en generadores de continguts audiovisuals que se difonen a través de múltiples pantalles i dispositius. Les companyies són principalment narradores d’històries per veure i per escoltar i també per participar, perquè si alguna cosa ens ha portat aquesta transformació digital és la interacció de l’espectador com a element actiu de l’equació de la comunicació.

El podcast ha adquirit unaimportant rellevància en el sector audiovisual i s’ha convertit en un format adaptable en diferents territoris. Les grans companyies tenen una cartera de múltiples projectes d’adaptació de podcast i actualment participen en la seva creació des de l’inici per assegurar-se els drets d’adaptació.

El contingut de les primeres produccions de podcasts se centrava únicament en talk shows sobre diferents temes, però la pròpia evolució dels continguts va fer que es convertissin en un espai idoni per a la investigació periodística com és el cas de ‘Catch and Kill: The Podcast Tapes’ (HBO, EUA) i especialment en el gènere True Crime com ‘Veleno’ (Prime Video, Itàlia), tots dos adaptats com a sèries documentals.

Una de les principals fonts d’inspiració per a les sèries de ficció són els podcasts que narren fets reals com ‘Faking Hitler’ (RTL+, Alemanya) que gira al voltant de l’escàndol del 1983 quan la revista Stern va publicar uns suposats diaris d’Hitler que van resultar ser falsos. Els podcasts de ficció creats com a sèries limitades d’àudio es traslladen a les pantalles com és el cas d’‘Homecoming’ (Prime Video, EUA) on una sèrie de trucades, sessions de teràpia i converses serveixen de fil narratiu i uneixen de manera efectiva tota la història d’un thriller psicològic.

‘Faking Hitler’

Els videojocs fomenten la fantasia individual sense limitacions d’espai i temps i s’articulen sobre estratègies discursives i tècniques que amplien el vincle emocional entre jugador i audiència, i la seva adaptació com a sèries de ficció és una progressió lògica de la seva evolució. ‘League of Legends’ és el títol més popular a escala mundial i la seva singular estratègia narrativa l’ha convertit en un híbrid de joc, esport i espectacle que es trasllada a la ficció com ‘Arcane’ (Netflix, EUA).

El webtoon és un format d’historieta digital creat a Corea del Sud. Quan el còmic de paper va intentar fer el salt digital a internat van desenvolupar una maner de fer historietes pròpia, on les vinyetes es disposaven en una única filera vertical apta per fer scroll fàcilment en el telèfon mòbil. Els webtoons giren al voltant de temes juvenils i són adaptats com a imatge real a sèries de ficció com ‘Shadow Beauty’ (Kakao TV, Corea del Sud), sobre una estudiant que pateix bullying però que, en sortir de classe, es transforma en una famosa influencer, o ‘All of us are dead’ (Netflix, Corea del Sud), un drama de ciència-ficció amb uns història de zombis en un institut.

Seguim als mercats asiàtics i ens traslladem al Japó, on els còmics s’han convertit en una de les principals fonts d’inspiració per a la producció de sèries de ficció amb personatges reals. Hi ha tota mena de gèneres i temàtiques: juvenils, policíaques, drames, comèdia i fins i tot romàntiques com ‘Chijo no Seppun’ (TV Asahi, Japó). També als Estats Units el còmic és una important font d’inspiració, com ‘Peacemaker’ (HBO, EUA), spin-off de la pel·lícula ‘The Suicide Squad’.

Petjada digital i formato vertical

El pes de les xarxes socials a la vida quotidiana i els seus perillosos usos pels joves es reflecteix cada vegada més títols que tracten de conscienciar sobre aquest tema. A més, en molts casos, les xarxes socials també s’utilitzen visualment en la narració per fer avançar la història. Un exemple és la sèrie ‘#martyisdead’ (Mall.tv, República Txeca), guanyadora d’un Emmy internacional, que narra la història de Marty, un adolescent de 15 anys que mor en un accident de transit i amb un pare que reconstrueix la seva vida online per descobrir les circumstàncies del seu final tràgic. La segona temporada amb ‘#annaismissing’ (Mall.tv) tracta el tema del segrest de menors i aprofundeix en el tema de la seguretat de les comunicacions a través de les xarxes socials.

Les aplicacions per a mòbils han creat un nou concepte de narració audiovisual amb el format vertical. Snapchat va ser una de les primeres aplicacions que va fer d’aquest format la seva marca personal, on els usuaris utilitzaven els mòbils per gravar vídeos curts. Snapchat Original realitza tota mena de produccions en aquest format vertical, des de docusèries i realities com ‘Reunited’ (EUA), que narra històries de ciutats estatunidencs que fan tot el possible per reconnectar amb els essers estimats; fins a ficcions com ‘Two sides’ (EUA), sèrie sobre dues amigues que descobreixen que estan sortint amb el mateix noi al mateix temps. La història s’explica des de les dues perspectives i utilitza la pantalla partida per mostrar els dos punts de vista. També hi trobem exemples de format vertical en gèneres tan clàssics com la telenovel·la, és el cas de ‘Frow’ (Instagram, Xile).  

Wattpad, la plataforma online de lectura i escriptura fundada el 2006 que té 90 milions d’usuaris, està guanyat terreny com a font de propietat intel·lectual per a productors de cinema i televisió. Qualsevol persona pot pujar les seves pròpies històries a la plataforma perquè altres usuaris les puguin llegir i comentar, tot gratis. Algunes d’aquestes històries després són llicenciades a Hollywood i a altres indústries cinematogràfiques globals per a la seva adaptació. Un exemple, és el thriller de terror per a joves ‘Light as a Feather’ (Hulu, EAU), amb un guió basat en un relat de Zoe Aarsen que s’ha llegit més de 2,9 milions de vegades a través de l’aplicació Wattpad.

Noves maneres de narrar

Existeix una declarada aposta per narrar les històries d’una manera diferent i l’originalitat s’ha convertit en un element necessari per diferenciar un producte en la gran oferta global de ficció. ‘The Afterparty’ (Apple TV+, EUA) és un curiós thriller en clau de comèdia on s’investiga un assassinat i on cada testimoni narra la seva versió del que ha succeït, amb un format visual propi i un gènere cinematogràfic que coincideix amb la personalitat del narrador. D’aquesta manera, els testimonis converteixen la història en una comèdia romàntica, una pel·lícula de terror o un musical.

Així doncs podcasts, videojocs, webtoons, wattpad… tot val per destacar en un mercat audiovisual cada vegada més exigent i competitiu.

***

Verónica Gómez-Jordana
(Directora de Teleformat)
De nacionalitat franc espanyola, realitza els seus estudis de Comunicació Audiovisual entre la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat de Saint Denis de París, per a seguidament treballar com a analista de la televisió internacional al departament de Teleformat de GECA especialitzant-se en els mercats audiovisuals francès i italià. Actualment dirigeix el departament de Teleformat de GECA, que analitza les tendències i les estrenes dels principals mercats audiovisuals del món, tant de ficció com d’entreteniment.
Gloria Saló
(Directora Consultoría de Producción y Contenidos de GECA)
Directora de Consultoria de Producció i Continguts de GECA és experta en Formats i Mercats Internacionals, Creativitat i Producció Executiva, començant la seva marxa audiovisual en Telecinco. Ha estat Directora de Mercats Internacionals i Comunicació, Cap de Programes, Cap de Nous Projectes, Directora de Continguts i Coordinadora de Ficció en cadenes i productores. Des que va publicar el llibre “¿Qué es eso del formato?” va començar la seva activitat docent i d’escriptora. És Doctora cum laude en Comunicació Audiovisual per la Universitat Complutense, professora a les universitats Francisco de Vitoria i Carlos III de Madrid i Directora del títol de Postgrau sobre Showrunner de Ficció de CEU València-Madrid.