Lliure, llibertí, irònic, reivindicatiu, incorrecte, tendre, sorprenent, tafaner, reflexiu, relaxat i espurnejant. Esbojarradament ordenat i ordenadament esbojarrat

Són alguns dels qualificatius i adjectius que ha rebut ‘Señoras con visón’, el primer Podcast Original d’Amazon Music a Espanya. Estrenat fa unes setmanes, està disponible a través de l’app d’Amazon Music i de qualsevol dispositiu compatible amb els serveis de veu d’Alexa. ‘Señoras con visón’ és una producció d’El Terrat (The Mediapro Studio) i cada divendres s’emet un nou capítol. I amb cada entrega, una confirmació: estar fins al cony és cosa de senyores! Així ho confirmen les quatre protagonistes del podcast: la directora i actriu Nata Moreno, les actrius Bárbara Goenaga i Celia Pastor, i la guionista de televisió i ràdio Esti Gabilondo.

Són quatre amigues, al voltant dels 40 anys i residents en aquest podcast que utilitzen l’humor per parlar de coses serioses, d’assignatures que creiem més que aprovades, de tabús, d’injustícies i de tot allò que els seus oients volien saber sobre les coses de la vida, però que mai es van atrevir a preguntar. Parlem amb aquestes senyores sense pèls a la llengua, perquè ens expliquin aquestes aventures seves tan boges i tan assenyades al mateix temps.

Señoras con visón
‘Señoras con visón’ a Amazon Music

Per què aquest títol, ‘Señoras con visón’? De fet, és un títol que ja venia d’un xat vostre

El nom va sorgir una nit de festa, en el bany d’un bar, fent bromes sobre que cada vegada ens semblaven més al típic grup de senyores que prenen xocolata amb xurros a la terrassa i fan safareig. Ens va donar un atac de riure brutal imitant a aquest tipus de senyores. I el nom va quedar per l’eternitat.

És un títol irònic? Visón… vosaltres quatre?

Bé, cada vegada és menys irònic, la veritat.

Abans d’aquest projecte, ja éreu oients de podcast?

Molt.

Us va costar acceptar aquesta oferta de fer públiques les vostres grandeses i misèries, les vostres virtuts i els vostres defectes, les vostres fortaleses i les vostres debilitats?

La idea va ser nostre, en realitat. Però de seguida ens vam adonar que allà on l’explicàvem, triomfava.

Qui escull els temes? Us venen donats, suggerits?

Els escollim nosaltres. Sempre. Surten de tot el que hem anat parlant al llarg dels nostres 15 anys d’amistat.

“Esas cosas a las que llegamos tarde” i “la vagina”: van ser els temes dels primers programes de ‘Señoras con visón’. Se us va fer curt el temps? Hi haurà noves entregues sobre aquestes dues qüestions? Són un d’aquests temes que sempre estaran surant a l’aire en els pròxims capítols?

Sempre se’ns fa curt el temps amb tots els temes, perquè sempre són melons grossos. A més, inevitablement, els temes es van creuant els uns amb els altres en tots els episodis.

‘Señoras con visón’ us ha fet encara més amigues del que éreu?

Això és bastat difícil ja. Són molts anys.

Heu descobert coses que no sabíeu les unes de les altres?

Mai havíem treballat les quatre juntes, i ha sigut ‘xulo’ i sorprenent veure com s’han anat repartint els rols.

Improviseu o hi ha un guió de ferro, inamovible?  

Hi ha molta conversa darrera per donar-li forma a una estructura i que allò no sigui un galliner de quatre esbojarrades. Hi ha un esforç perquè hi hagi contingut interessant, però divertit i molt personal. Però sempre passen coses inesperades, és clar. Això és el bonic.

Hi ha una líder al podcast, o, com es diu ara, és tot transversal? Quatre veus, quatre caps?

Quatre caps, sí!

‘Señoras con visón’ té un públic objectiu? S’ha de ser una senyora per escoltar-lo i gaudir-ne? I s’ha de tenir un visó o, com a mínim, saber què és un visó?

Els temes que tractem són prou universals perquè resultin interessants per a molts públics diferents. El que és particular és el nostre prisma: quatre senyores que fan autocrítica per entendre’s i tractar d’ajudar a aquells que escolten perquè no posin els peus als mateixos bassals on nosaltres els hem enfonsat.

De moment, hem rigut molt amb els primers episodis… plorarem una mica més endavant? El somriure sense les llàgrimes està coix?

Hi ha recorregut per a totes les emocions, creiem. Riure, enuig, dolor. La vida mateixa.

Finalment, al podcast parleu de Generació Frontissa. Us identifiqueu totes quatre amb aquesta generació?

Sense cap mena de dubte. Per això creiem que el contingut d’aquest podcast és interessant per a aquells que van per davant de nosaltres, però també per aquells que venen darrere.

Pere Vall
Pere Vall Pere Vall és periodista cultural i del món de la faràndula en general, especialitzat en cinema. Col·labora a Time Out, Ara, RNE i Catalunya Ràdio, i va ser redactor en cap a Barcelona de la revista Fotogramas al llarg de més de 20 anys. Fanàtic de Fellini, de les pel·lícules de terror bones, regulars i dolentes, i de l’humor i la comèdia en general. De petit, volia assemblar-se a Alain Delon, i ha acabat amb una certa semblança a Chicho Ibáñez Serrador. No es queixa d’això.