El dimecres, 30 de març, aterra a Playz la sèrie “Ser o no ser”, produïda per RTVE i Big Bang Media (THE MEDIAPRO STUDIO). Amb sis capítols de 25 minuts de durada, l’aposta aconsegueix submergir-te en un dels universos adolescents més veraços que ha mostrat la ficció dels últims anys.
“Ser o no ser” ens fica de ple dins d’una classe de batxillerat. D’interpretació. D’aquestes on la professora (Emma Vilarasau) s’ho juga tot en caure bé, malament o enamorar els seus alumnes. I aconsegueix això últim. Malgrat l’arriscada posada en escena. Però si d’alguna cosa sap aquesta sèrie, és d’això. De bolcar en una escena de ficció problemàtiques totalment reals.
Creada i escrita per Coral Cruz i dirigida per Marta Pahissa, sens dubte la sensibilitat femenina ajuda a tractar temes tan delicats com la mateixa edat dels protagonistes. Protagonistes que arrodoneixen la sèrie amb les seves interpretacions: innocents però molt treballades, fresques però fosques, amateurs però professionals… i podríem seguir amb una infinitat de contradiccions, com les que ells viuen i el mateix títol de la sèrie indica.
Temes sensibles per a una edat delicada
Joel (Ander Puig) és un noi trans de 16 anys, que comença el batxillerat escènic a un nou institut, fet que li dona l’oportunitat de començar de zero la seva història. Allà ningú no el coneix d’abans, i pot presentar-se tal com se sent. Però el seu passat sempre és present.
No és l’únic amb problemes, cadascun dels seus companys confessa els seus temors més grans. S’obren en canal i posen al damunt de la taula temes delicats que augmenten amb l’edat en la què es troben.
Així doncs, la sèrie tracta des de la transsexualitat, al sexe lliure, l’ambició, el futur incert, la por escènica, el càncer, l’homosexualitat, la gelosia i altres vivències que per fi es posen en boca de personatges adolescents.
El joc constant entre la realitat i la ficció
“Ser o no ser”, no és un títol triat a l’atzar, són les quatre arxiconegudes paraules amb les quals Hamlet inicia un soliloqui que ens endinsa en el més profund de la contradicció humana, de les reflexions sobre la nostra existència, de les contradiccions de la vida.
I continua: “Aquest és el dilema: ¿és més noble sofrir calladament les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna, o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats i eliminar-les combatent?” i amb això resumeix el moment vital pel qual passen els protagonistes d’aquesta sèrie, que els fa viure en un joc constant entre la realitat i la ficció.
A la seva classe d’interpretació poden optar per posar-se una màscara per interpretar un paper o interpretar-se ells mateixos. Poden triar si continuar amb ella fora de classe o trepitjar la realitat més crua. Com posar bona cara a casa seva quan fora d’ella no estan tan bé, o esfondrar-se deixant-se sentir el drama.
I quan sembla que hem entès el rol de cada personatge, la història dona un gir demostrant-nos que no és així. Que encara hi havia més ficció o més realitat al darrere. Perquè es tracta d’un drama adolescent, però en aquesta adolescència hi ha cabuda per al misteri, el romanticisme i fins i tot per a la comèdia.
Brilla entre les altres ficcions del seu univers
I és que des de “Compañeros” (1998) o “Física o química” (2008) molt poques són les sèries que reflecteixen protagonistes adolescents de manera naturalista. Abordant sense prejudicis temes d’actualitat.
A les plataformes ens topem amb ficcions com ara “Élite”, amb instituts fora de l’habitual i personatges gairebé irreconeixibles per als propis espectadors d’aquesta edat. També fora de les nostres fronteres hi ha apostes com ara “Gossip Girl”, “Rebelde” o “Riverdale”, amb adolescents molt lluny de la nostra realitat.
Ja tenim suficient superficialitat a Instagram, Facebook i ficcions “elitistes”, i és per això que s’agraeix “entrar” a un institut que vagi més enllà de la carcassa, que aconsegueixi transformar, visibilitzar i naturalitzar la gamma d’identitats dels joves d’avui dia. Com succeeix a “Ser o no ser”.
