Mantenir separades la vida laboral i la vida personal no és gens fàcil en el món on vivim. Mòbils d’empresa que sonen en el nostre temps lliure, correus electrònics que s’han de respondre durant el cap de setmana. La sensació és que sovint la feina s’ho menja tot i que és difícil no dur-se part de les preocupacions de la feina a casa. Però no ens hem de preocupar, doncs una empresa anomenada Lumon ha ideat un sistema pioner per separar definitivament aquestes dues facetes de la nostra vida: amb una senzilla operació separa aquestes dues àrees del nostre cervell, de manera que quan som a casa no recordem res de la nostra vida laboral i a l’inrevés. Aquest és el punt de partida de “Severance”, una nova sèrie estrenada a Apple TV+ que segueix alguns dels treballadors que han decidit sotmetre’s a aquesta operació.

La sèrie utilitza una nouvinguda a l’empresa per explicar les dinàmiques del lloc, un laberint d’oficines polides de parets blanques i espais perfectament ordenats per generar una sensació de benestar que funciona en la majoria de treballadors. Són allà buscant diferents coses: la pau d’un espai amb unes normes clares, un dia a dia metòdic la repetició del qual és reconfortant, el sentiment d’estar participant en un projecte important, o simplement la seguretat d’un lloc de feina. Semblen aliens al fet que aquest ordre s’assembla massa a una forma de control i que les bones formes i el protocol de la cultura empresarial d’aquest lloc té quelcom molt tèrbol que aviat sortirà a la superfície.

Aquest punt de partida, que podria ser perfectament l’inici d’un episodi de ‘Black Mirror’, no triga massa a mostrar la seva cara més pertorbadora i angoixant. El protagonista central està interpretat per Adam Scott (‘Big Little Lies’) que transmet molt bé la lògica d’un treballador que es va sotmetre a l’operació fugint d’un trauma recent per aconseguir no pensar-hi. Ja sabem el que s’aconsella quan algú ho està passant malament: “centra’t en la feina”. L’actor transmet molt bé el caràcter dubitatiu del seu personatge i està ben acompanyat per secundaris com ara Patricia Arquette o John Turturro. El seu personatge és nomenat nou cap del seu departament i el que va succeir amb el seu cap anterior aviat es convertirà en un misteri que porta la sèrie a anar destapant el que hi ha al darrere d’aquesta empresa.

John Turturro a “Severance,”. Apple TV+.

La direcció, que signa Ben Stiller, alterna plans simètrics que reflecteixen la placidesa artificial del lloc amb seqüències de moviments bruscos quan hi ha un element que es rebel·la i es resisteix a “aclimatar-se” al lloc. Mentre que el guió, escrit per Dan Erickson, dosifica el descobriment de la veritat, que està vinculada amb una cultura empresarial que ha aconseguit tenir a les seves mans treballadors que no saben, en realitat, en què treballen. En aquest sentit recorda molt a ‘Homecoming’, que també adoptava la forma d’un thriller per assenyalar la mala praxis d’una empresa que s’amagava sota capes d’opacitat. Ningú no sap què fa exactament l’empresa on treballen els personatges de ‘Severance’. Només que els seus productes són a tot arreu. Els qui demanen transparència són una minoria que reparteix fullets i a qui ningú no fa cas.

Tramell Tillman, Zach Cherry, John Turturro, Britt Lower i Adam Scott a “Severance”. Apple TV+.

Més enllà del misteri de l’empresa, que és el motor de ‘Severance’, la sèrie explora de forma molt efectiva els derivats del seu punt de partida. En separar la memòria del treballador s’han creat dues identitats diferents. La identitat laboral viu una existència que només es pot definir com una tortura: li han arrabassat el seu passat i la seva història, de manera que és més una pàgina en blanc que una persona. La seva personalitat es constitueix a partir de la seva vida en l’oficina, que mai no abandona, i les seves elucubracions sobre la seva pròpia feina o la vida a l’exterior. Mentrestant, la seva altra identitat és aliena a aquest horror i viu tranquil·la, eximida de les responsabilitats d’allò que fa el seu nou jo perquè prioritza el seu propi benestar personal. Delega en una empresa l’últim que ens queda per delegar: prendre decisions potencialment qüestionables que poden deixar-nos les mans tacades de sang. Si ‘Severance’ és una sèrie tan angoixant és perquè aquest escenari no sembla tan llunyà com deuria. Com als millors episodis de ‘Black Mirror’, mostra un abisme que estremeix per ser massa real.

Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens i col·labora al programa ‘Tot es mou’ de TV3. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN, li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya 2014.