El passat 11 de febrer, Netflix va estrenar ‘¿Quién es Anna?’, la nova aposta de Shonda Rhimes, que sempre acostuma a encertar amb el cavall guanyador. En aquesta ocasió, s’hi va fixar en Anna Sorokin i els diners els va posar la plataforma que ha arribat a pagar fins a 320.000 dòlars –segons Insider– a la protagonista per poder explicar la seva història.
Si li serà rendible o no al gegant del streaming, això ja es veurà amb el temps, però el que puc avançar és que la sèrie és tremendament addictiva. Des de l’arrencada on s’adverteix que és una història basada en fets reals, la producció juga amb tots els ingredients per mantenir l’espectador amb l’ai al cor sense saber què passarà i desitjant descobrir-ho.
Amb trets del Llop de Wall Street, un xic d’Anna Allen, i fins i tot pinzellades del Petit Nicolás i del glamur d’hereves multimilionàries-influencers com Paris Hilton n’hi hauria prou per resultar una sèrie atractiva. Però tots aquests ingredients moguts pels fils de “Shondaland” garanteixen estar davant d’un dels productes de ficció més saborosos de l’any.
Analitzem els punts forts de ‘¿Quién es Anna?’:
Uns fets reals amb els ingredients perfectes
“Tota aquesta història és totalment certa. Llevat de les parts que són totalment inventades”. Amb aquesta premissa arrenca una història basada en fets reals (hi ha alguna cosa més potent que això?) però que navega entre la veracitat i la imaginació de la protagonista.
El que s’explica als nou capítols de la sèrie és com Anna Sorokin – més coneguda com a Anna Delvey- va fer el salt a la fama entre l’elit de Nova York afirmant ser una hereva alemanya amb una fortuna de 60 milions de fons fiduciaris. Així es va guanyar un lloc entre l’elit de Manhattan, convertint-se en una influencer capaç d’obtenir centenars de milers de dòlars dels seus amics rics amb la promesa de retornar-los-hi… però mai no ho va fer.
Un pla que li va sortir bé fins que el 2017 la van detenir per càrrecs de furt major i la van declarar culpable dos anys després, convertint-se així en la imatge del que és l’ascens imparable d’una Robin Hood vestida de Prada i la sobtada caiguda als inferns.
Fins al mes vinent, que sortirà en llibertat. Una sortida de la qual se’n parlarà molt i que promet més capítols en aquesta història per la qual Shonda va apostar amb molt bona intuïció. I és que ho té tot: ambició, vida de VIP, luxe, celebrities, misteri, càstig i fins i tot ensenyament moral final.
Protagonistes femenines molt potents: paraula de Shonda
Però com és sabut, la diferència entre realitat i ficció és que la ficció ha de tenir sentit. I d’això se n’ocupa una Shonda que per a fer-ho possible sempre aposta per protagonistes femenines potents i amb escala de grisos.
La creadora d’èxits com ara ‘Anatomia de Grey, ‘Cómo defender a un asesino’, ‘Scandal’ i ‘Los Bridgerton’, entre d’altres, construeix d’una forma molt eficaç els seus personatges. En aquest cas, les protagonistes són Anna Delvey (Julia Garner) i Vivian Kent (Anna Chlumsky), dues dones als antípodes, amb valors totalment diferents però amb un interès comú: tenir èxit a la seva feina.
Cap d’elles és un personatge simpàtic, o amb el qual sigui fàcil empatitzar. Les dues estan creades en escales de grisos i mostren les seves costures millor que les seves virtuts. Són fràgils encara que intentin amagar-ho i es troben en moments complicats de les seves vides. Però aquesta és l’excel·lència en les protagonistes que aconsegueix crear Rhimes, que són reals. Hem estat elles en molts moments, encara que ens costi acceptar-ho, i és per això que no pots deixar de veure-les. Perquè no vols abandonar-les a la seva sort. Seria com trair-te a tu mateixa.
De fet, sembla que escoltem la pròpia creadora parlar per boca de Delvey al segon capítol, quan descriu una fotògrafa d’èxit: “Era una de tantes que s’amagava al darrera de la seva lent. Observant, triant objectes segons els gustos dels altres. Però un dia es va posar dins de l’enquadrament. Va considerar que era valuosa, en lloc d’acceptar el seu paper en un món dominat per homes, va assumir el seu lideratge a la seva feina. I va canviar el món”.
Això mateix li va succeir a Shonda. I després d’escoltar aquestes paraules, hi hauria algú capaç de deixar la sèrie?
L’adrenalina de ser periodistes
Després de “jugar” a metges, advocats i polítics, a Shonda li quedava una professió pendent: la del periodisme. Aquest és l’altre vèrtex addictiu de la sèrie: la forma en què els protagonistes tracten la història que ens expliquen.
No és l’Anna qui ens narra les seves peripècies, és la Vivian. Una periodista que en sap tan poc com nosaltres de la narració. Que navega entre creure’s les seves invencions o dubtar absolutament de tot. Que se sorprèn del que hi troba i es frustra quan es troba en un atzucac. Que al·lucina en entrevistar milionàries, asseguda a sofàs que ella no podria pagar en tota una vida.
La periodista som tots nosaltres i gràcies a aquesta elecció es converteix en una sèrie totalment imprevisible. Manté el misteri del que ha succeït en realitat, fins al final. Un fet que qualsevol espectador actual, després de veure tantíssima ficció, agraeix infinitament.
