És al mateix banc on el protagonista d’”After Life” ha sentit que ja no tenia motius per viure on troba la idea que l’ajuda a afrontar la vida. “Sí que existeixen els àngels”, li diu Anne, veient com ell es trenca parlant de com va conèixer la seva esposa. “No tenen ales ni viuen als núvols (…) a vegades topes amb ells. Com Lisa”. És en aquest moment en què es revela per a Tony el que Lisa estava pensant quan va gravar els vídeos que hem anat veient al llarg del recorregut d’”After Life”, que ha estrenat recentment la seva última temporada a Netflix. No es tractava només d’un comiat. Es tractava d’assegurar que davant el dolor de la pèrdua, Tony triaria connectar amb els altres, obrir-se al món, intentar ser un agent de bondat en comptes d’enfonsar-se en l’amargor i de tancar-se en si mateix. Perquè Lisa coneixia molt bé Tony, i Ricky Gervais també ens coneix molt bé a nosaltres, els espectadors, i sap que això és més fàcil dir-ho que fer-ho. I és per això que, al llarg de tres temporades, el personatge interpretat per Ricky Gervais ha afrontat el dolor fent mal als altres amb la seva actitud autodestructiva i amb comentaris carregats de mala llet que podien ser divertits però que també eren dolorosos.
Ricky Gervais ha sabut com tocar-nos la fibra a través de les històries dels seus personatges, tots entranyables, un ús de la música deliberadament emotiu i bones interpretacions
Perquè l’humor pot ser utilitzat també com a mecanisme de defensa per apartar els altres del teu voltant. I aquí és quan el Ricky Gervais més personal emergeix, sent molt conscient de la seva pròpia carrera, i, fent un paral·lelisme entre ell i el seu protagonista, parla de l’humor com una cuirassa. Una cuirassa que ell es va començar a treure a “Derek” i que ara ha caigut definitivament a “After Life”. El Ricky Gervais bondadós quedava ocult pel presentador bandarra dels Globus d’Or, el monologuista que travessa línies vermelles dels seus espectacles que omplen teatres i els personatges patètics de comèdies com “The Office” o “Extras”. Llavors ens volia fer riure, i ho va aconseguir amb escreix (“The Office” continua sent una de les millors i més influents comèdies de tots els temps) però ara vol fer-nos reflexionar. I encara que “After Life” ha combinat els moments còmics, sobretot a través de la feina del protagonista al periòdic local, amb els moments emocionals i tristos, al final hem rigut poc i hem plorat molt. Ricky Gervais ha sabut com tocar-nos la fibra a través de les històries dels seus personatges, tots entranyables, un ús de la música deliberadament emotiu i bones interpretacions. El resultat ha estat la sensació d’estar davant d’una sèrie genuïnament honesta que ha compensat el fet que els seus missatges sobre la vida sovint s’han expressat amb frases a vegades artificials posades en boca dels diferents personatges.
Una vegada revelada la metàfora de l’àngel, la sèrie ha permès finalment avançar al protagonista (a partir d’aquí spoilers). La trobada amb uns nens malalts de càncer ha estat el segon detonant que ha portat el personatge a prendre la determinació de ser bona persona i convertir-se també en un àngel, com Lisa. Una idea que s’ha expressat de forma meravellosament senzilla a l’escena final en la qual es veu Tony acompanyat de Lisa, el seu àngel, caminant cap a l’horitzó, donant-nos a entendre que en el futur sempre la tindrà present, el seu gos, el seu segon àngel guardià, que també acaba desapareixent, i desapareixent després ell també com un altre àngel que abandona el món terrenal. En darrera instància, “After Life” emergeix com un cant a favor de la bondat, com ja ho havia estat “Derek”, on Ricky Gervais interpretava un personatge que es definia amb la frase “és més important ser bo que ser intel·ligent o maco”. La gran diferència és que a “After Life” ens avisa que no tenim molt temps per pensar en aquesta qüestió. Posant la mort en el centre de la sèrie ens recorda que la vida és curta i que canviar no és una cosa que puguis deixar per a demà, com ha estat fent el seu personatge, Tony, que ha estat tres temporades navegant entre la tristesa, l’autocomplaença, la depressió i l’alcoholisme. Ens insta a ser bones persones i a ser-ho ja. “Si vols ser un àngel, has de fer-lo quan ets viu”.
