Acabem d’acomiadar el 2021 i des de l’òptica serièfila podríem definir-lo com l’any dels retorns. I és que podem comptabilitzar més de 15 ficcions, de molt d’èxit en el seu moment, que van triar al passat any per ressuscitar.

Només a Espanya vàrem viure el retorn de ‘Los hombres de Paco’, ‘El Internado’ i ‘Los Protegidos’. I van anunciar la renovada aposta per ‘Un paso adelante’ i fins i tot de ‘Camera Café’.

Mentrestant, els títols internacionals no es van quedar enrere amb el retrobament de ‘Friends’, la nova temporada de ‘Dexter’, el reboot d’ ‘Aquellos maravillosos años’, la ja adulta ‘Punky Brewster’, el spin off de ‘Gossip Girl’ i fins al retorn de ‘Sexo en Nueva York’ amb un canvi de títol i una sonada absència. I són només alguns dels més destacats.

No obstant això, l’estratègia d’apostar per sèries que van ser un èxit rotund no sempre funciona. Els que van ser fans de la ficció sí que solen apuntar-s’hi amb curiositat, però com va dir Neruda “nosaltres, els d’ahir, ja no som els mateixos” i per això no solen quedar-s’hi.

Així doncs, el revival de ‘Punky Brewster’ ha estat cancel·lat després de només una temporada, com també li va succeir a ‘Beverly Hills 90210’. Mentre ‘Sensación de vivir’ va marcar tota una generació, el seu remake no va durar ni un any. Com tampoc no ho va fer la resurrecció de ‘Melrose Place’ i encara menys s’ha parlat del retrobament d’‘El Príncipe de Bel Air’.

Però per què no aconsegueixen repetir l’èxit que van tenir?, és millor que deixin de ressuscitar sèries?, hi ha algun retorn que valgui la pena? La resposta és sí i a continuació analitzem quins títols han encertat en tornar i quins no:

La història només és interessant si encara té coses a explicar (noves)

L’anunci del retorn d’una sèrie sempre crida més l’atenció que un títol nou del qual ningú no en coneix res. Saber que torna una història que ens va fer vibrar en el seu moment, que ens va emocionar i fins i tot va construir part del nostre sentit de l’humor, desperta una nostàlgia amb la qual no pot competir cap estrena que parteixi de zero.  Aquest és el motiu pel qual aquestes resurreccions sí que es garanteixen l’interès i la curiositat d’una base d’espectadors. Però per fidelitzar-los cal explicar-hi coses noves, mantenint l’essencial de la idea original (perquè la màgia del passat i el present torni a sentir-se) però aportant alguna cosa més.

Així és com ho fan Carrie, Miranda i Charlotte en el retorn de ‘Sexo en Nueva York’, amb elles com aquest “refugi” de l’espectador però amb noves preocupacions, més vivències i altres tabús a trencar en la seva nova edat. Sí, ‘And Just Like That’ té sentit. També ‘El Internado: Las Cumbres’ manté aquell halo de misteri que va enlluernar tot el nostre país el 2007 però espantant altres generacions amb ganes de sentir-se identificades dins d’històries poc convencionals. I sembla que aquest és el camí que seguirà ‘Bel-Air’, títol del reboot que deixarà de banda la comèdia per experimentar amb els conflictes de ser un home negre als Estats Units d’avui dia.

Un altre encert és el retorn d’‘Aquellos maravillosos años’, que no manté els seus protagonistes com aquest refugi però sí que ho fa amb la seva època. Deixant que el fan de la sèrie continuï movent-se en el món que va conèixer però vist des d’un altre prisma. Pot ser una aposta més enriquidora?

“Al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver”

La qüestió és que el que ja ens va enamorar és difícil que torni a fer-ho després de tants anys. Perquè hem continuat veient ficció, hem madurat com a espectadors i demanem narratives i històries diferents. Ja no ens sorprèn el que ens sorprenia abans, i el desinterès és més gran quan detectem el previsible. Aquesta és la raó per la qual el major error dels retorns serièfils és oferir el mateix contingut amb un continent una mica canviat. ‘Padres forzosos’ va ser innovadora en el seu moment, pel singular de la seva premissa i les situacions que allò provocava. Però què aporta ‘Madres forzosas’ en l’actualitat?

Com tampoc no va encertar ‘Punky Brewster’ en utilitzar el seu nom per a una continuació que res tenia a veure amb la nena abandonada que vivia amb el seu gos i un avi que la va adoptar. Comptar amb la mateixa actriu, però gairebé 30 anys més gran, no era suficient “refugi” per a un espectador que somiava amb tornar a aquella inoblidable cabanya de l’arbre farcida de colors.

Ni tan sols ‘Dexter’ encerta en tornar en un altre escenari però amb les mateixes històries. Perquè ja es va desgastar la fórmula. El mateix que va pensar Wentworth Miller quan va rebutjar tornar a ‘Prison Break’ i Michel Brown amb ‘Pasión de Gavilanes’ (tot i que sembla que ha canviat d’opinió).

Va dir Sabina que “al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver” i d’això mateix van ser conscients els creadors de ‘Friends’, que van preferir apostar per un retrobament més que per nous capítols. Decisió correcta. Perquè el temps passa i ningú no vol imaginar el futur real de Chandler, Monica, Rachel, Ross, Phoebe i Joey… molt menys allunyats d’aquell pis. Del seu refugi i del nostre.

Paula Hergar
Paula Hergar és periodista 360 com diria Paquita Salas, escriu sobre TV a Vertele i presenta, guionitza i dirigeix el Zàping de LOS40. A més de col·laborar en programes de cultura a La 2 i ser l’autora del llibre ‘La vuelta al mundo en 80 series’.