Órbita Laika’ va néixer l’any 2014 amb un objectiu molt clar: parlar de ciència d’una altra manera. En aquell moment, i amb honroses excepcions, la divulgació científica televisiva al nostre país tendia a l’àrid, al vocacionalment minoritari. Era com si els divulgadors, desanimats per les cadenes, haguessin tirat la tovallola. Relegats a horaris intempestius, científics de prestigi parlaven amb cadència monòtona entre plans recursos de bates, de plaques de Petri, de microscopis.

En el món anglosaxó, la cosa anava per un altre camí. Al Regne Unit i als Estats Units la ciència s’estava presentant en formats nous que apostaven pel colorit, la diversitat i el llenguatge del carrer, esforçant-se per trobar un just equilibri entre el rigor i l’entreteniment. ‘Órbita Laika’ va voler sumar-se a aquesta tendència.

‘Órbita Laika’.

Però seria fals dir que va ser una excepció. Aquell mateix 2014, una sèrie d’iniciatives de divulgació alternativa van brollar arreu del país. Espectacles d’stand-up escrits i interpretats per investigadors, esdeveniments multitudinaris amb la ciència com a protagonista, podcast i canals de YouTube que congregaven (literalment) milions d’espectadors. En aquest context, ‘Órbita Laika’ va posar al damunt de la taula la seva particular fórmula: un xou de divulgació científica concebut per a tots els públics. El va fer al prime-time de la 2, produït per K2000 i amb el suport imprescindible de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Des de llavors, el programa ha passat per diferents mans, ha canviat de rostres, de dia, d’hora i de forma, però la seva essència roman. Després de set anys de trajectòria, ‘Órbita Laika’ segueix obstinada a mostrar el món que ens envolta de forma no sols comprensible sinó també atractiva.

Ja des del primer moment, tots els implicats teníem el convenciment que la comunicació social de la ciència és fonamental. Bona part de les decisions que hem de prendre com a ciutadans, com a votants i consumidors, es fonamenten en qüestions científiques. El canvi climàtic, la gestió de residus, els recursos energètics o la política sanitària són només alguns exemples, però n’hi ha més i el seu número augmenta cada dia.

És clar que l’educació d’un país no és competència de la televisió. O no hauria de ser-ho. Per a això està el sistema educatiu. Però els mitjans de comunicació, i la televisió com (ara com ara) reina absoluta, haurien d’assumir una part de la responsabilitat en aquesta tasca. Especialment els mitjans públics, entre els objectius fundacionals dels quals es troba precisament la formació de la ciutadania en assumptes rellevants.

‘Órbita Laika’.

El 2014 no podíem imaginar que, uns pocs anys després, el món sencer es familiaritzaria amb conceptes com PCR, ARN missatger o assaig clínic. La pandèmia ha demostrat, entre d’altres coses, la importància que la societat estigui formada científicament.

En aquest sentit resulta paradigmàtic el cas del moviment antivacunes, alimentat en part pel desconeixement del mètode científic, dels seus processos i els seus mecanismes. Els seus capdavanters es basen en una premissa mil vegades repetida a ‘Órbita Laika’: que la ciència no és infal·lible. I no ho és, en efecte. Però, a diferència d’altres sistemes de coneixement, la ciència es basa en l’autocorrecció, en la constant revisió dels seus postulats, fins i tot dels més bàsics. D’aquí, per exemple, que, malgrat les nombroses evidències, la teoria del Big Bang continuï sent una teoria. En això tenen raó els antivacunes: la ciència no és un sistema perfecte. És, senzillament, el millor de quants coneixem.

A l’última temporada d’’Órbita Laika’, ara en emissió, parlem de la necessitat d’exercir un escepticisme crític, però no per la mera desconfiança cap a les institucions. L’escepticisme ha d’anar acompanyat de la cerca d’informació, de l’ànsia per documentar-se i contrastar, per entendre més i millor. Només així podrem conformar una societat més informada, més culta i, per tant, més preparada per al món que s’acosta, que ja és aquí. Des de la nostra modesta finestra a La 2, intentem, setmana a setmana, aportar el nostre granet de sorra.

Jose A. Pérez Ledo és el creador d’‘Órbita Laika’. Va ser també el seu primer director i actualment n’és el director de contingut. Ha obtingut diversos premis de divulgació científica com el Prisma Casa de las Ciencias, el Tesla o la Lupa Escéptica de la Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico.