És fàcil perdre’s amb les xifres. Si els dic que es calcula que actualment hi ha 1,6 milions d’estatunidencs que tenen algun tipus de trastorn relacionat amb els opioides, o si els dic que 50.000 morts per sobredosis van estar relacionades amb el consum d’opioides (xifres del 2019 als Estats Units) segurament veuran molt clar per què els opioides han estat declarats un problema de salut pública. I per què es parla de crisi. Però és quan les xifres es converteixen en històries personals que l’impacte del que suposa aquesta epidèmia et sacseja de dalt a baix. Això és el que aconsegueix ‘Dopesick’, que s’ambienta en un petit poble de gent humil, la majoria d’ells treballadors, molts dedicats a la mineria. Ells van ser el “target” perfecte per al llançament de l’opioide OxyContin: molts implicaven dolors crònics a causa de la seva feina i condicions de vida, i el fàrmac va prometre solucionar-los de manera eficaç.

Així doncs, quan el seu doctor, a qui tenen una gran confiança, li ho recepta, no dubten a donar-li una oportunitat sense sospitar els problemes que comportarà. El primer que no sospita res és el propi doctor, interpretat per Michael Keaton. Com molts altres metges del país, inicialment sospita que pugui existir un fàrmac que pugui tractar el dolor crònic, però acaba sent convençut pel discurs d’un comercial, especialment per la promesa que només presenta problemes d’addicció en un 1% dels pacients. I com aquest comercial, centenars d’ells. Un exèrcit d’ells, disposats a convèncer milers de doctors per introduir l’OxyContin a base de doblegar el seu escepticisme amb una afirmació que va resultar ser falsa.

‘Dopesick’ alterna la història d’aquest doctor interpretat per Michael Keaton i dels seus pacients (és a dir, les trames en les quals l’espectador posa noms al dolor provocat per  l’OxyContin) amb la trama ambientada en la farmacèutica Purdue, on es posa en marxa un pla per a introduir l’OxyContin en punts estratègics dels Estats Units amb l’objectiu de convertir-lo en una “droga blockbuster”. L’èxit comercial està renyit en aquest cas amb la veritat, així que la minisèrie es pregunta: sabien els responsables de l’OxyContin que estaven mentint quan afirmaven que no produïa addicció?

Al voltant d’aquesta pregunta es teixeix una acusació que porta la minisèrie a anar endavant i enrere en el temps, des del moment en què la família Sackler va decidir comercialitzar l’OxyContin fins al moment en què ja és obvi l’efecte que ha tingut en els pacients. Pel camí es mostra també la reacció de les autoritats i la dificultat de convertir en un cas l’epidèmia en desenvolupament. Encara que sigui a distància, perquè gairebé no coincideixen, la minisèrie contraposa els compassos morals dels dos pilars de la història: el caràcter ambiciós de Richard Sackler, interpretat per Michael Stuhlbarg (‘Boardwalk Empire’) i els remordiments del doctor Finnix, qui pateix en veure les bones persones consumides per la droga i que està interpretat per un Michael Keaton magnífic que porta el pes dramàtic de tota la minisèrie.

L’actor, que no acostuma a protagonitzar sèries de televisió (al seu moment va dir que no a ser el protagonista de ‘Lost’ i després només l’hem vist en projectes curts com ‘The Company’) va tenir motius personals per dir que sí a aquest paper, perquè el seu nebot va morir el 2017 a causa d’una sobredosi en què estava involucrat l’opioide fentanil. És lògic llavors que s’interessés a protagonitzar ‘Dopesick’, que és la primera sèrie de televisió que pren la crisi dels opioides com el tema principal, encara que no ha estat la primera a tractar-lo. L’última temporada de ‘Goliath’, el drama legal que protagonitza Billy Bob Thornton, aborda el mateix tema. La vocació de denúncia és similar a totes dues, però a ‘Dopesick’, que es basa en el llibre homònim ‘Dopesick: Dealers, Doctors and the Drug Company that Addicted America’ de Beth Macy, hi ha també la voluntat de ser molt minuciós a l’hora de traçar l’origen de l’epidèmia i d’extreure una lliçó sobre això. Si li donen una oportunitat a ‘Dopesick’, estrenada en Disney+, descobriran que és una de les millors ficcions sobre fets reals estrenades enguany.

Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens i col·labora al programa ‘Tot es mou’ de TV3. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN, li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya 2014.