Marvel és una font inesgotable de recursos. Després d’un 2020 sense gaires grans produccions, necessitàvem una bona dosi d’acció i aventures. Enguany, per esmentar-ne algunes, ‘007. Sin tiempo para morir‘ ens ha donat la vida, ‘Dune’ ens ha obert un món nou i la segona part de ‘Venom’ ens ha traslladat, una vegada més, al món aràcnid. Sense oblidar la incursió en la pantalla gran de la superheroïna ‘Viuda Negra‘ i les arts marcials de ‘Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos‘. Ens faltava un grup de superherois reunits per salvar l’univers. ‘Eternals’, de Chloé Zhao -directora de la premiada als últims Oscar ‘Nomadland‘-, cobreix aquesta mancança i també és el descobriment d’uns éssers que no sabíem que existien i que, malgrat això, sempre han estat aquí. Els eterns, els que mai no moren, els que han travessat milers d’anys i espais i segueixen joves i sense una esgarrinxada al vestit. Però qui són exactament? I per què no han aparegut quan la humanitat estava en perill..? …quan, sense anar més lluny, a ‘Los Vengadores‘ Thanos va decidir espetegar  els dits i fondre’s mig planeta? On eren llavors?

Els ‘Eternals’ no van néixer per alterar el curs de la història. Poden ajudar l’home a ser tecnològicament més fort, però no poden posar-se enmig d’una guerra. Si un bàndol ha decidit lluitar, només poden esperar que la batalla acabi. La seva essència és assegurar la supervivència de l’home a la Terra al llarg dels anys, però no poden impedir que ens matem entre nosaltres. La directriu és clara: no intervenir, tret que ens ataquin els malvats Desviantes, els seus arxienemics. Poden viure entre nosaltres, dissimular els seus poders, vigilar-nos de prop… La resta, depèn de nosaltres. La pel·lícula funciona, en aquest sentit, com a introducció a uns personatges que no coneixem. Se’ns presenta cadascun d’ells, tant les seves fortaleses i febleses com, per descomptat, els seus poders. Inevitablement, comencen aquí les comparacions amb superherois que ja coneixem, com Superman. Per què s’assembla tant Ikaris (interpretat per Richard Madden) a l’home d’acer? Vola igual que ell, treu raigs làser pels seus ulls i fins i tot encreua els braços com l’heroi de DC. És més, és el protagonista d’una història d’amor, com Superman. Què dir de Lauren Ridloff, Makkari, la superheroïna sordmuda, que, curiosament, es mou igual de ràpid que Flaix, també de DC, fet que ens porta a pensar inevitablement en ‘La Liga de la Justicia de Zack Snyder’.

Chloé Zhao ens deixa en aquesta pel·lícula part de la seva empremta. Encara que la història no té res a veure amb la que ens va conquistar a ‘Nomadland’, existeixen diversos punts de connexió. Tant la protagonista de l’oscaritzada cinta com els ‘Eternals’ són viatgers habituals i no tenen domicili fix. També connecta les dues produccions la cura pel paisatge. La directora dona especial força als entorns, els dota de personalitat pròpia. Ja sigui una platja, un volcà o un plató en el qual es roda una pel·lícula de Bollywood. És aquí on cuida tots els detalls. El volcà en erupció, per exemple, és d’una magnificència única. També es veu la marca Zhao en els protagonistes femenins. La veu cantant la porten Salma Hayek i Gemma Chan, i a l’altra banda de la corda està Angelina Jolie, un dels personatges que més evoluciona en el film. També té el seu protagonisme la superheroïna sordmuda, la primera en la història dels superherois de Marvel. I dins del món del feminisme, apareix també un superheroi gai, interpretat per Brian Tyree Henry, que, a més, és negre i, per a posar la guinda al pastís, té un fill. Tot això compleix amb el principi de diversitat que ja vam veure a ‘Nomadland’, on la protagonista, en el seu camí, es trobava amb personatges de tota mena.

L’ésser humà, com a concepte, és present al llarg de tot el muntatge. Els superherois han de protegir-lo perquè és extraordinari: té idees, crea, fa el bé, és capaç de generar vida… És el model a seguir de Duende, interpretada per la petita Lia McHugh, una superheroïna amb el poder de la invisibilitat que no pot créixer, per més que passin els segles. Duende anhela una vida adulta, enamorar-se i formar una família, i no pot fer-ho com a eterna nena. L’ésser humà dolent, aquell que menteix, que destrueix, que mata… també és present, però la seva existència és inevitable, cal deixar-lo fer. Com el yin i el yang, l’ésser humà és un pack, amb les coses bones i les dolentes, un tot indivisible. Una reflexió que ens fa pensar en l’esdevenir de la humanitat. Ens hem ficat en guerres en nom de la religió que s’han emportat centenars de vides, però, alhora, som capaces de donar els nostres òrgans per salvar-ne d’altres. Els ‘Eternals’ han sabut valorar el nostre costat bo. Thanos només va veure el mal que fèiem i va decidir posar-nos fi. Potser la clau està en ser millors,  en fer més el bé i, qui sap si així, canviar el futur de la humanitat.

Bárbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.