Una porta misteriosa tancant-se de manera aterridora i amb un soroll escruixidor. Amb només dos elements, ‘Chicho’, el gran mestre Ibáñez Serrador, presentava les seves ‘Historias para no dormir’ i Espanya sencera, la d’un sol canal en blanc i negre, es posava a tremolar als anys seixanta i als vuitanta. Nits que desvetllaven el son de milers de noctàmbuls amb formulacions senzilles però efectistes. Una televisió que, al capdavall, va deixar empremta, va marcar i va inspirar a molts creadors del gènere (Juan Antonio Bayona, entre d’altres) i que encara avui perviu en l’imaginari audiovisual d’aquest país. Un substrat fecund al qual Amazon Prime Video ens retrotreu, dècades després, amb la mateixa capçalera que llavors, i el mateix esperit d’intriga, suspens i terror que dona forma a les quatre noves ‘Historias para no dormir’.

Aquest ‘remake’, produït per VIS, Prointel i Isla Audiovisual, es pot veure des del 5 de novembre a Amazon i arribarà després a la que és ‘casa seva’, la primera cadena de la televisió pública. Però probablement no serà suficient. Una delícia breu. Perquè aquests quatre capítols, independents entre si, deixen amb ganes de més històries de por i de més metratge.

Quatre directors revisiten el millor de la sèrie original i donen forma a aquest gran homenatge a ‘Chicho’. Rodrigo Cortés dirigeix el primer episodi, ‘La broma’; Rodrigo Sorogoyen es posa al capdavant d’‘El doble’, on recupera el seu protagonista d’‘Antidisturbios’, Vicky Luengo; Paco Plaza és responsable del tercer, ‘Freddy’, potser el més emotiu pel fet de viatjar en el temps als estudis de Prado del Rey amb un magistral Carlos Santos en el paper del mateix Narciso Ibáñez -tan destacable aquí com quan va encarnar Luis Roldán a ‘El hombre de las mil caras’; mentre que Paula Ortiz capitaneja l’últim, ‘El asfalto’, amb la col·laboració de Manuel Jabois en el guió.

Les quatre històries no perden vigència i es readapten d’una manera fascinant als temps que vivim: pandèmics, futuristes, distòpics i individualistes. Temps en els quals amb només un missatge de whatsapp inesperat en la pantalla del mòbil d’un dels protagonistes de ‘La broma’ es pot reflectir l’angoixa d’un gir dramàtic i retorçat del guió. I temps en els quals els ninos i els ventrílocs -i no em refereixo a José Luis Moreno- parlen amb renecs, són sòrdids i molt molt carnals.

Dels quatre, potser Sorogoyen és el menys aterridor en la seva factura final. Lluny del terrible i agònic exemple que ens va llegar en el curtmetratge ‘Madre’ i que li va valer el camí fins a gairebé acariciar l’Oscar. És el capítol menys aterridor i, sí, el més distòpic i connectat a la nostra “nova realitat” de màscares i distàncies socials.

Per al meu gust, el capítol més rodó és el primer, ‘La broma’, on tot funciona a la perfecció: els tres protagonistes, el muntatge, la tensió narrativa, l’ús de la llum, la fotografia. Nathalie Poza està sublim, per cert… Però no per això són menys genials les altres dues històries que completen la col·lecció: ‘Freddy’, que també homenatja el gran Hitchcock, o ‘El asfalto’, on el pobre Dani Rovira sembla una reencarnació de José Luis López Vázquez a ‘La Cabina’, només que ara en forma de ‘rider’ atrapat en l’asfalt i amb les seves pizzes sense lliurar a temps.

El repartiment està igualment integrat per alguns dels noms més destacat del nostre cinema: a Dani Rovira o Nathalie Poza s’uneixen noms com Miki Esparbé, Inma Cuesta, Eduard Fernández, Raúl Arévalo o David Verdaguer. Les coses bones són imperibles. Per aquest motiu, aquestes quatre històries, readaptades dècades després de la seva primera emissió, continuen encaixant i enganxant. No espanten amb la mateixa por que a l’Espanya d’un sol canal perquè, des de llavors fins ara, hem vist de tot. A les notícies i en la ficció. Són trames potser més innocents -o nosaltres més viscuts- però continuen sent una bona excusa per a no dormir… D’aquí ve que el millor que poden fer Amazon i Televisió Espanyola és continuar aprofundint en aquest llegat de ‘Chicho’.

Daniel Forcada és periodista, escriptor i un gran devorador de tota mena de sèries de ficció. Ha treballat a ‘El Confidencial’ i a ‘Telemadrid’, entre d’altres mitjans, i publicat llibres com ‘La Corte de Felipe VI’ o ‘Anson, una vida al descubierto’.