… i és que ha trigat en arribar una sèrie sobre Lola Flores. Una sèrie documental, res de ficció. Perquè la Faraona la superava.

Aquest 28 d’octubre, Movistar+ estrena ‘Lola’, una producció en col·laboració amb 100 Balas (The Mediapro Studio) dirigida per Israel del Santo que també compta amb la participació de Lolita, Rosario i Carmen Flores, a més d’altres 40 entrevistats com ara Rosalía, Mala Rodríguez, C. Tangana, María José Llergo, Nathy Peluso, Alaska, i Valeria Vegas.

Una aposta que narra la història de l’artista però també la nostra. Perquè mentre vas endinsant-te en la seva figura, vas entenent que no seríem els mateixos sense ella. Que frases que crèiem nostres, de la nostra època, o del nostre entorn, són collita d’aquell terratrèmol de Jerez que tenia molt clar a on volia arribar.

Aquesta sèrie documental és un compte pendent que teníem amb Lola Flores. De fet, tot el que es faci per mantenir-la “viva”, ho és. Perquè desempolsar les seves entrevistes i tornar a escoltar-la es podria titllar gairebé de servei públic. Igual que rescatar les seves actuacions, aquelles en les quals “ni cantava, ni ballava, però que no ens podíem perdre”.

‘Lola’ és per a aquells qui vam tenir el plaer de compartir època amb ella, però també per als qui lamentablement se la van perdre. És d’aquestes persones amb les quals tots ens hauríem de topar una vegada a la vida. I, si és en format sèrie documental, que així sia. Amén!

“Tinc més art que ningú i us ho demostraré”

És una de les centenars de frases de Lola Flores que deixaven sense paraules a aquells que se l’estiguessin escoltant. Perquè ella no permetia que ningú dubtés de la seva vàlua. Costés el que costés, anava a convertir-se en la Faraona i així comença el documental, amb el descobriment del seu talent des de nena.

Per descomptat, perquè algú arribi a convertir-se en una icona no pot fer-ho tot sol. La producció s’encarrega de perfilar els pares de l’artista. Els creadors i responsables que una jove gitana de classe baixa arrasés per allà on trepitjava. Que pogués ser profeta primer en la seva terra, per a més tard rendir el món als seus peus.

La seva família, els seus mentors, els seus embolics, les seves amistats i les seves decisions apareixen d’una manera o l’altra en el documental per desmentir rumors que es van dir sobre la seva vida, o fins i tot per engrandir-los. En el fons, aquestes anècdotes que desconeixíem o havíem oblidat són el menys important, perquè el més important és ella.

Tots ells són personatges secundaris d’una història amb una protagonista que fa ombra a tothom que se li acosta. Que mai no va enlluernar per la seva bellesa, ni per la seva veu, ni pel seu ball, sinó que va ser la seva irresistible personalitat la que va enaltir la resta de virtuts fins a la fama. Com ho va fer amb la gent que se li acostava. Encara avui dia les seves filles brillen amb part de la seva llum, però ningú no ho fa tant com ella. Ja advertia Lola que tenia més art que ningú i així ho demostra el documental.

Una tasca de documentació amb què entenem la seva història i la nostra

Durant els quatre capítols de la sèrie s’entrevisten amics, familiars i artistes inspirats en ella. Així com historiadors i investigadors. Però si alguna cosa acaba d’arrodonir l’aposta són els moments inoblidables que va protagonitzar la Faraona tant a les seves pel·lícules com a les entrevistes que va concedir.

Lola Flores.

Gràcies a la participació de la pròpia família, el material que mostra la docusèrie amb imatges de la pròpia artista parlant de diferents episodis de la seva vida la converteixen en un dels millors biopics que existeixen sobre ella.

Imatges d’arxiu recopilades i vistes amb la perspectiva d’un temps que posa a cadascú en el seu lloc, però no sempre. A vegades li treu el lloc a qui més el mereix. Sensació que et deixa la producció després de veure de nou en acció a la Faraona.

En un moment en què falten referents

I és que Lola Flores va ser més que una folklòrica amb un nom fàcil de recordar. Com molts la resumirien ara. Lola va obrir les portes al fet que existeixi una Rosalía ara i moltes altres artistes abans que van voler mostrar el seu talent al món sense demanar perdó. Ben al contrari, acabar dient: “De res”.

Aquesta docusèrie arriba en un moment en què falten referents. Sobretot femenins i sempre és important reivindicar les pioneres. L’anunci de Cruzcampo – “con mucho acento”- ja va donar indicis de com la Faraona encara és capaç de revolucionar a qui la veu.

Rosario Flores.

És per això que cal tornar a escoltar-la, cal tornar-la a veure. Cal tatuar-se aquesta dona que no fingia una humilitat forçada. Que coneixia la missió vital que havia de complir i no va permetre ningú que la frenés. Una dona amb un do incontestable i que va voler explotar al servei de la cultura. No hi havia barreres per a ella, ni llastos socials que l’empetitissin. Ni tabús en entrevistes, ni penediments sense sentit. No ens podem perdre aquest documental, perquè en acabar-lo només desitges “menjar-te el món com Lola Flores”.

Paula Hergar
Paula Hergar és periodista 360 com diria Paquita Salas, escriu sobre TV a Vertele i presenta, guionitza i dirigeix el Zàping de LOS40. A més de col·laborar en programes de cultura a La 2 i ser l’autora del llibre ‘La vuelta al mundo en 80 series’.