Mentre la ressaca del trumpisme ha portat sèries més tendres i bonifàcies –res en contra, només és una constatació– la família Roy segueix recordant al públic serièfil que ‘Succession’ serà sempre el seu bastió per al cinisme i la mala llet sense delicadeses. La HBO acaba d’estrenar la tercera temporada d’aquesta ficció, que arriba amb l’aval d’haver-se coronat, en el curs anterior, com a millor drama segons l’acadèmia televisiva americana, en els seus premis Emmy.

Però parlar de ‘Succession’ com a drama és pura convenció. O adaptar-se a absurdes categories de guardons. La sèrie està saturada d’humor, ni que sigui del negríssim. Tot i que la capa exterior de la sèrie siguin les lluites de poder per controlar un conglomerat de mitjans de comunicació, en el rovell hi ha el retrat ben agut d’una família disfuncional tan caníbal emocionalment que el patetisme de moltes situacions desferma un riure incòmode.

En l’arrencada d’aquesta tercera temporada, veiem com el fill pròdig Kendall (Jeremy Strong) intenta de nou l’assalt al poder. Però el patriarca Logan no té cap ganes de cedir el seu tron, fins i tot quan ja no queda clara quina és la seva motivació un cop assolit un èxit descomunal partint del no res. Probablement és conscient que no està preparat per donar veces als coloms del parc així que, en una interpretació de la paternitat francament sinistra, encara se sent amb prou energia com per donar als seus plançons alguna lliçó addicional sobre com cal operar quan un es mou en les altes esferes a les quals ha arrossegat la família sencera.

Una de les ironies, de fet, és que aquest cobejat imperi mediàtic comença a mostrar senyals d’obsolescència. Si Logan Roy (magnífic Brian Cox) representa la vella escola, també ho fan els seus mitjans audiovisuals, creats a imatge i semblança seva. Però a mesura que les noves empreses online s’enduen els diners del negoci a terrenys que ells no són capaços d’ensumar, la lluita fratricida i parricida per la companyia esdevé encara més ridícula. Arriba un moment en què ja no queda clar si tot allò té encara el valor que se li suposa, o més aviat resulta un passiu perillós (més encara tenint en compte que la divisió de parcs arrossega una crisi reputacional aparentment insalvable, lligada a escàndols sexuals).

En aquest sentit, a pesar que la sèrie beu de la vida real d’alguna de les nissagues més poderoses del món de la comunicació de les últimes dècades –Murdoch, Maxwell…– ha sabut traslladar aquestes peripècies al present i enfrontar-los amb els nous i insolents mitjans digitals. Però seria un error situar ‘Succession’ sota el paraigües de sèries que analitzen la comunicació moderna, tal i com han fet els últims anys ‘The Loudest Voice’, ‘The Paper’ o ‘The Morning Show’. En el cor d’aquesta ficció hi ha un guinyol que no desmereix el de les obres de Shakespeare, amb els seus reis tirans, els conspiradors, una mare que té molt de Lady Macbeth i, com no, un parell de bufons, en aquest cas els hilarants Tom (Matthew Macfadyen) i Greg (Nicholas Braun).

Brian Cox. ‘Succession’. Foto: ©2020 HBO.

Les interpretacions són fonamentals, és clar, per a una comèdia plantejada com a coral, tot i la presència poderosa de Brian Cox. En aquest sentit, els creadors han reclutat dos pesos pesants per reforçar la temporada. Es tracta d’Alexander Skarsgård i Adrien Brody, que interpreten respectivament al CEO d’una empresa tecnològica i a un inversor amb capacitat de desestabilitzar el consell d’administració. Per a la resta, continuen tots els personatges principals. Els guionistes han apuntat que la quarta temporada podria ser l’última de la sèrie i fins i tot han suggerit que ja hi ha un possible final pensat. Això suggereix que es vol apostar per una obra compacta i concreta, sense renovacions de càsting que puguin desfigurar-la, com acostuma a passar en sèries més longeves.

Els nous capítols d’aquesta tercera temporada arrisquen poc, en aquest sentit: no s’exploren gaires temes, ni registres, que no estiguessin ja presents en els vint episodis precedents. No és pas necessàriament dolent, això. Sobretot si es confirma que el final és a la vista. Per la brillantor de l’escriptura, per la coincidència de bones interpretacions (i molt ben afinades), ‘Succession’ és una de les millors sèries en actiu, en aquests moments. La HBO tenia un cert pànic fa dos anys, quan es va acomiadar de ‘Joc de trons’. Però ja torna a tenir un títol de bandera, d’aquells que creen nous subscriptors. I mantenen els fidels, és clar.

Àlex Gutiérrez
Àlex Gutiérrez. Periodista especialitzat en mitjans de comunicació i audiovisual. Actualment treballa al diari ARA, com a cap de la secció de Mèdia i autor de la columna diària ‘Pareu Màquines’, on fa crítica de premsa. A la ràdio, col·labora a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ i a l’ ‘Irradiador’, d’iCatFM. També és professor a la Universitat Pompeu Fabra. La seva capacitat visionària queda palesa en una col·lecció d’uns quants milers de CDs, perfectament inútil en l’era de la mort dels suports físics.