Quan tries veure una pel·lícula com ‘Mediterráneo‘, sobre el drama de la immigració, esperes trobar-te persones desesperades per arribar a terra. Gent que es juga la vida al mar per  aconseguir una altra de millor. La pel·lícula t’ofereix aquesta part de la història: la de milers de persones que cada dia es llancen al mar en una bassa, amb una armilla de mentida, esperant tocar terra de nou; una terra millor. Veiem consecucions i pèrdues: persones que arriben exhaustes a la sorra, ignorant la vida que els espera en un camp de refugiats, i d’altres que s’enfonsen al nostre mar, el Mediterrani, a l’illa grega de Lesbos, no tan lluny d’aquí. Se’ns mostra allò que hem vist desenes de vegades en les notícies, i justament per això, aquesta és potser la part menys sorprenent del film. El que crida l’atenció és l’obstinació d’una persona, en aquest cas Òscar Camps, el fundador de l’ONG de Badalona Open Arms, per salvar vides. Per portar el major nombre de persones a terra, costi el que costi.

‘Mediterráneo’, de Marcel Barrena, és una pel·lícula sobre la passivitat dels països, i de tota la Unió Europea en general, davant la pèrdua de vides humanes. Una crítica als polítics, que no mouen ni un dit per evitar que centenars de cossos s’enfonsin pràcticament cada dia al mar, com el d’Aylan Kurdi, aquell nen sirià de 3 anys fotografiat el 2015 mort a la sorra, símbol del drama més absolut. Però és, sobretot, una biografia. Un retrat de Camps: un socorrista que va deixar la seva feina per ser útil on no hi havia ningú. L’actor Eduard Fernández ens mostra un home tossut, a qui se li ha ficat al cap que no pot ser; que no pot morir gent cada dia per somiar amb un futur millor. I marxa. Ho deixa tot per ficar-se a l’aigua sense més i aconseguir que els cors que hi ha en aquesta bassa mig desinflada continuïn bategant. En aquesta aventura l’acompanya Gerard, interpretat per l’humorista Dani Rovira, un dels seus treballadors en l’empresa de socorrisme, que el coneix bé i sap que quan se li fica alguna cosa al cap no hi ha res a fer. Els dos formen un tàndem curiós, d’aquells que quan un els veu, sap que són per sempre.

La filla de Camps, interpretada per Anna Castillo, és un altre dels elements necessaris per entendre la figura del creador d’Open Arms. El seu pare s’ha despreocupat d’ella durant temps, atrapat en vells problemes amb la beguda, i ella, malgrat tot, vol seguir els seus passos i ser socorrista. En Gerard i ella seran els principals suports de Camps, un home solitari que haurà d’enfrontar-se a diversos obstacles en el seu objectiu per salvar vides: una policia corrupta i uns polítics que passen del tema. Aquí tothom es renta les mans, però ell ho té clar. Només necessita una llanxa i dues motos d’aigua per complir la seva missió. En la seva aventura també l’acompanya un fotògraf, que es convertirà en els ulls de tot el que passa al mar. La gràcia d’aquest quartet és que els personatges existeixen en la vida real, i van ser els primers a fer costat a Camps en la seva lluita vital. Imprescindible la figura de tots, cadascun amb el seu paper en aquesta història; esment especial a la del fotògraf, que mostra al món la mida d’elefant de tanta injustícia.

Eduard Fernández i Dani Rovia. ‘Mediterráneo’.

La part de la història que ja coneixem, la dels immigrants que intenten sobreviure enmig del mar -amb un salvavides que ni tan sols fa honor al seu nom-, fugint d’una guerra o de la pobresa, ens posa davant del mirall; un mirall que ens interpel·la directament i ens pregunta: no salvaries tu aquesta gent? Uns éssers anònims ho estan fent perquè ningú més no ho fa. Estan arriscant la seva vida, la seva feina, els seus diners, deixant enrere les seves famílies, per anar a salvar-ne d’altres a l’altra banda del Mediterrani. Avui dia, Camps -qui va ser Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya el 2019-, juntament amb el seu equip de voluntaris, ja ha salvat més de 60.000 vides; 60.000 ànimes que no serien aquí si no fos per la seva tossuderia i obstinació. I tu? Què estàs fent mentrestant? Mires cap a una altra banda o prens partit? La resposta de la Unió Europea ja la sabem. Ara falta que hi responguem nosaltres.

Bàrbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.