Conxita Casanovas ens parla de “Competencia oficial”, pel·lícula produïda per The Mediapro Studio, dirigida per Mariano Cohn i Gastón Duprat i protagonitzada per Penélope Cruz, Antonio Banderas i Oscar Martínez que acaba de presentar-se internacionalment al Festival de Cinema de Venècia.
Amb la recent guardonada a Venècia Penélope Cruz, en un paper desacostumat, escabellada i capgirant-se a ell mateixa, “Competencia oficial” ens endinsa en el privat món dels actors i directors. La pel·lícula és una finestra oberta als budells d’un ofici del qual el públic no en sap de la missa la meitat. Amb la ironia que els caracteritza, el duo que formen Gastón Duprat i Mariano Cohn ensenyen, seguint el guió d’Andrés Duprat, del que són capaços diversos egos desenfrenats en lluita. Joaquín Oristrell ja ho va fer amb “Sin verguenza”, d’una manera més amable. Els argentins, que ens van seduir amb “El ciudadano ilustre”, van a sac, però ho fan amb aquest humor afectuós i aquesta ironia que els caracteritza i que els dona llicència per matar.
Li van oferir el projecte a Darín? Això ho sap Luis San Narciso, gloriós director de càsting. En tot cas, els directors han tornat a apostar per Oscar Martínez i l’enfronten a Antonio Banderas, l’intens que fa honor a la fama dels actors argentins i el playboy que té diversos fills de diverses dones, un narcisista de nassos. Com els hauran convençut per joguinejar amb la seva imatge? Recordem que Banderas era en els seus començaments a Hollywood el latin lover que les enamorava a totes. Un es pregunta també si Penélope Cruz, sota aquesta perrucassa que li dona un aspecte tan divertit, s’haurà inspirat, per a la construcció del personatge, en algun director que coneguem o senzillament va anar per lliure. Sí, ja ho sabem, que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i aquest és el millor escut.
Sense gairebé pronunciar paraula, però donant una lliçó d’expressivitat corporal, se suma a la funció Irene Escolar, i ens deixa sense adjectius per lloar el seu treball el gran José Luis Gómez, en el paper de mecenes que vol deixar la seva petjada a una pel·lícula. I pensant-ho bé, hi ha alguna cosa de “La huella” de Mankiewicz en la resolució final, i també d’aquell despertar inoportú de la pel·lícula “Coneixeràs l’home dels teus somnis” de Woody Allen que ens recorda que el temps ho posa tot al seu lloc.
Esment a banda mereix l’espectacular disseny de producció d’aquesta pel·lícula que, pel que fa a la música, treu de la seva tomba Chopin, Satie i Beethoven.
Com es diu en alguna línia de l’intel·ligent diàleg que gasten, l’art s’ha fet per incomodar, per provocar, per molestar i els nostres benvolguts amics ho porten al peu de la lletra. “Competència oficial” és una sorprenent comèdia, per riure al mateix temps que comprovem que al cinema no és or tot el que lluu.
