Tant de bo fos ficció. Tant de bo cada seqüència de la nova sèrie documental d’RTVE Play -que compta amb la col·laboració de 100 balas i The Mediapro Studio-, fos una recreació d’uns fets que mai van existir, que mai van tenir lloc durant dècades a Espanya. Que tot fos l’esgarrifós relat d’una crueltat que mai va succeir. Acabaríem la sèrie preguntant-nos quina ment macabra ha pogut rodar una cosa així i seguiríem amb la nostra vida. Lamentablement, el que s’explica a la sèrie documental ‘Edelweiss’, que s’acaba d’estrenar a la nova plataforma digital, està tret de la realitat. Durant més de dues hores -quatre capítols-, som testimonis de l’horror. De les violacions de nens a mans d’un desgraciat que mai va saber controlar la seva obsessió per tenir sexe amb menors, sota l’excusa que, només si se sotmetien a això, sobreviurien a la fi del món i anirien a un altre planeta, al planeta Delhaiss.

A cap guionista li hauria sortit mai una història tan rocambolesca i aterridora alhora: la creació d’un club juvenil de muntanya, compost per nens d’11 i 12 anys, que es formen a base d’entrenaments paramilitars per sobreviure a la fi de la Terra i seguir amb vida en un altre planeta, creient en l’existència d’OVNIS i éssers extraterrestres amb els quals és possible tenir contacte. El líder, conegut com a Príncep Alain, és, sense anar més lluny, un d’ells. Un extraterrestre, un messies que ens salvarà si fem tot el que ens demana, especialment pràctiques sexuals cada vegada que li vingui de gust. Un pederasta manipulador que va cometre desenes de violacions, i que va arribar fins i tot a oferir els nens a homes de poder. I al qual mai se li va condemnar prou per tot el dolor causat: va ser condemnat a 168 anys de presó, dels quals va complir només sis.

1970. Mentre Franco es fa amb el control de les llibertats dels espanyols, Eduardo González Arenas, Eddie, sotmet a tots els nens que vol. Comença a Madrid, però aviat la seva xarxa s’estén a Alacant i Vigo, entre altres comunitats. La seva secta s’obre pas sense problema, any rere any, captant cada vegada més nens, i sota la completa ignorància de les seves famílies, que només al final s’assabentaran del que han viscut els seus fills. I és que, el que passa a la secta d’Edelweiss, es queda a Edelweiss. Una de les promeses que sota cap concepte pot trencar-se és parlar dels abusos sexuals que practiquen el líder i el seu mà dreta, Carlos de los Ríos (tot i que no eren els únics; hi havia més monitors involucrats). Trencar el codi suposa morir en la Terra; no salvar-se i perdre’s la vida en un altre planeta. Has de dur-te el secret a la tomba.

Carlos de los Ríos és un dels testimonis més impactants del documental -el primer original estrenat per RTVE Play-. Ens mira i ens explica com feia d’Eddie quan el líder s’absentava uns dies. Ocupava el seu lloc, en tots els sentits, la qual cosa suposava també, per descomptat, violar nens. Hi ha unes declaracions seves en el muntatge que posen els pèls de punta. Així justifica el que passava a les cases i els locals que llogaven per satisfer els seus desitjos: “Violacions no van haver-hi mai. Ni una sola, perquè era una cosa molt normal. Volies fer-ho”. I afegeix l’estocada final: “No tinc cap sentiment de culpabilitat. Cap. Això no era un club de marietes i pederastes, no, senyors, això era una secta”. Aquest senyor, que no es considera culpable i que parla de pràctiques normals, va abusar durant anys de criatures d’11 i 12 anys. Nens als quals, aprofitant-se de la seva innocència, violava sense problema.

Refermen el colpidor relat altres figures que ho fan encara més pervers. La sèrie, creada i dirigida per Eulogio Romero -i que es podrà veure de manera gratuïta a la plataforma-, compta amb potents testimonis, a més del de Carlos de los Ríos i d’alguns dels nens que van ser víctimes de l’abusador, les veus dels quals són estremidores. Escoltem Eduardo Bravo, expert en sectes, Perfecto Conde, un dels periodistes de la revista ‘Interviú’ que més ha investigat Edelweiss, José A. Ávila, inspector del cas, i el psicòleg criminal Miguel Perlado. Cada entrevista ens acosta més a l’horror, a la ment psicòpata d’Eddie, un antic legionari fascinat amb el nazisme que demanava als nens defensar tres conceptes: l’amor, la justícia i la llibertat. Tres conceptes que, curiosament, ell no professava. Ni els estimava, ni era just amb ells ni els deixava lliures. Els tenia lligats a una mentida amb l’únic fi d’abusar d’ells.

Bárbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.