La docusèrie ‘Fernando’, d’Amazon Prime Video -produïda per The Mediapro Studio-, estrena segona temporada el 27 d’agost i ho fa amb l’esclat del coronavirus de fons. Després de 20 anys d’una exitosa carrera i dos anys d’aturada, el pilot de Fórmula 1 decideix tornar a l’asfalt. Als 39 anys no rendeix. L’edat és només un número, i ell està disposat a demostrar-ho. Fernando Alonso prepara cos i ment per tornar a ser una de les 20 persones del món capaces de conduir un bòlid d’aquestes característiques. Baralla per tornar a fer-se un lloc en el món del motor, en aquest cas amb Alpine (de la família Renault) i té clar el seus desig: guanyar. Ara bé, en el seu camí, l’acompanyarà un hoste inesperat: la pandèmia.
És curiós veure com el coronavirus ha tingut afectacions en tots els essers del planeta, també en els famosos. Poques persones han escapat d’una molesta PCR o d’una maleïda quarantena. Per poder tornar a les quatre rodes, el pilot espanyol visita diversos països, i s’enfronta a les restriccions, que lluiten per evitar l’expansió dels contagis. En un dels hotels on s’allotja, fins i tot ha d’estar tancat en l’habitació 48 hores, fins a conèixer el resultat del test. El veiem caminar impacient d’una banda a l’altra del seu balcó, demanar menjar a domicili, fer videotrucades amb els seus… com vàrem fer milions de persones durant el confinament, aquell inesborrable març del 2020.
A més de la pandèmia, la segona temporada, de quatre capítols, ens mostra les passes d’Alonso per tornar al pòdium, mitjançant converses tècniques amb l’equip, visites nostàlgiques a la fàbrica de Renault i entrevistes amb testimonis que formen part de la brillant història del pilot asturià, com Flavio Briatore. Veurem un Alonso perseguint un somni, anant a totes, que torna més fort que mai, perseverant i compromès amb la seva decisió. La sèrie ens trasllada el desig irrefrenable d’aconseguir alguna cosa i l’animem des del sofà. Le donem suport quan corre al circuit de les 500 Milles d’Indianapolis i li desitgem un feliç retorn a la seva professió, d’on, potser, mai degué marxar.
Si una cosa tenen les sèries de les grans plataformes, com Amazon en aquest cas, és saben fer-ho bé. Es cuida des de la caràtula fins a la música que acompanya les carreres del pilot. Es nota una nivell que, fa uns anys, si s’hagués construït aquest mateix relat seria inimaginable. La caràtula, sense anar més lluny, és d’una producció exquisida, com si d’una sèrie nord-americana es tractés. Tota la producció respira un aire de professionalitat i de saber fer que s’agraeix des de qui la gaudeix. La cura pel plans, les converses en la distància, el silencis… Cada detall ens apropa encara més a Fernando, l’humanitza, sentim que és un dels nostres i aquesta és una de les claus del muntatge.
Estem acostumats a veure a les estrelles des de lluny, com a esser inassolibles, dels quals imaginem una vida totalment diferent a la nostra. La docusèrie ‘Fernando’, que compta amb Laura Fernández Espeso, Javier Méndez, Javier Pons i Bernat Elias com a productors executius, ens demostra que no sempre és així. En ensenya un pilot humil, sociable amb els seus, de vegades solitari, constant i exigent en el seu treball. La producció -que se estrenarà a Espanya i internacionalment- posa a la nostra altura el famós; algú que fa ximpleries davant d’una càmera, que es riu d’ell mateix i que expressa les seves preocupacions – destaca la relació bonica que té amb la seva germana, Lorena-. En definitiva, se’ns presenta al bicampió del món de Fórmula 1 com un ésser de carn i os (amb el seu vaivé d’emocions) que persegueix un somni, com moltes vegades ho fem nosaltres.
