La segona temporada de ‘Valeria’ arriba a Netflix aquest 13 d’agost. L’èxit de l’adaptació de les novel·les d’Elísabet Benavent torna a confirmar la seva bona acollida a la plataforma.

Ho fa mantenint el seu esperit a l’estil ‘Sexe a Madrid’ que ja transmetia en els primers capítols però ara més accentuat. Les hores que es dediquen les amigues són tan envejades per l’espectadora com irreals (molt a desgrat nostre) i tot i així et continuen traient un somriure per haver viscut situacions semblants a gairebé cada escena.

També torna aquest amor impossible (o tòxic) a la vida de cadascuna d’elles que, com diria ‘La Vecina Rubia’: “Ens fa muntar-nos pel·lícules per damunt de les nostres possibilitats”. En aquesta nova tanda aquest enamorament sobtat ja ha passat a ser una mica més autèntic i s’agraeix. Mentre que una de les novetats més destacables és la faceta de la protagonista com a “ex”. En haver-se separat, ara es mostren els seus dilemes constants davant d’aquest home que va creure que seria per sempre i al qual va deixar ella mateixa. Haurà fet bé?, s’estarà equivocant?

És aquesta una de les claus més interessants de la segona temporada, on ens fan reflexionar sobre les relacions (sempre estranyes) amb algú que va formar una part tan important de la teva vida. “Et vaig veure al metro l’altre dia i vaig intentar atrapar-te però ja era tard, com una al·legoria d’això nostre”, li diu en un moment l’ex i ella es commou.

D’una banda vol que ell estigui bé però quan pronuncia frases com: “Estic preparat per passar pàgina, ho vaig notar l’altre dia que et vaig veure. El tren s’havia anat i jo seguia bé sense tu”, irromp l’aferrament en la protagonista i l’única cosa que desitja és que torni a plorar per ella.

El ‘ni amb tu, ni sense tu’, aquest Gos de l’Hortolà que hem experimentat tots alguna vegada, aquest ego al qual hem de frenar i no sabem com és la gran proposta dels nous capítols. Però no l’única:

La professió com a arma de doble tall

Com a dona independent i empoderada, Valeria prioritza la seva feina per damunt de tot (o això vol pensar), fet pel qual un dels seus majors maldecaps és sempre l’escriptura de la seva nova novel·la.

Signar amb el seu nom o no fer-ho és el seu nou dilema. “Fugir en bus o fer-ho dignament en taxi”, és el que ha de triar perquè l’editorial li proposa una gran quantitat de diners per escriure sense que aparegui que és ella. Però la realitat és que aquesta qüestió va més enllà i el que està lluitant en el seu interior és si el seu ego val més que la seva feina.

Una construcció del personatge encertada perquè és la mateixa que lluita amb aquest mateix ego enfront del seu ex: deixo de costat la meva part interessada i permeto que ell s’alliberi i sigui feliç o vull tenir-lo encara menjant de la meva mà i adorant-me?, el mateix que: escric i guanyo diners però sense reconeixement o escric també per alimentar la meva autoestima?

Més ‘Sexe a Madrid’ amb encerts i pedanteria

Però Valeria no torna sola i ho fa al costat de les seves inseparables Carmen, Lola i Nerea que exerceixen cadascuna d’elles de Samantha, Charlotte i Miranda però una mica més actualitzades. Continuen responent al perfil que ja se’ls va dibuixar en els primers capítols però potser fins i tot una mica més pedants, però no elles, les seves converses.

A les seves trobades mantenen converses gairebé sense quequejar, amb les idees tan clares i discursos tan ràpids que són poc creïbles. Entre amigues ens agrada dubtar i que elles ho facin també. Equivocar-nos i analitzar els nostres errors. Però elles són tan “saberudes” que en comptes d’aconsellar gairebé sentencien. L’única a la qual se li permet flaquejar és a Valeria que, potser per això, és la més humana de totes.

Això sí, “fes el que jo dic, però no facis el que jo faig” podrien taral·lejar totes, doncs veiem que se saben la teoria però no la pràctica. Un fet que també succeïa a la sèrie de Sarah Jessica Parker i que passa en la realitat. Ingredient veraç que apaivaga l’anterior.

Com a encert en aquesta nova temporada estan les picades d’ullet als 90 d’Ella Baila Sola, de les Spice Girls i dels Backstreet Boys. Els moments de desfilades de roba imaginaris per triar entre totes la roba de la següent cita. I les xerrades feministes sobre si “maquillar-se és una opció per a la dona o una obligació”.

I, per descomptat, Valeria i les seves amigues tornen encara més sexuals. Alliberades totalment davant d’homes que no són protagonistes de les seves vides, però tampoc secundaris. Perquè intenten, com poden, una igualtat que poques vegades s’aconsegueix en la ficció.

Paula Hergar
Paula Hergar és periodista 360 com diria Paquita Salas, escriu sobre TV a Vertele i presenta, guionitza i dirigeix el Zàping de LOS40. A més de col·laborar en programes de cultura a La 2 i ser l’autora del llibre ‘La vuelta al mundo en 80 series’.