La feroç competència entre plataformes pels continguts de tot el planeta ha convertit Filmin en un referent pel que fa a sèries estrangeres i no estatunidenques. Un bon exemple de la seva activa cerca de ficcions per tots els racons del planeta, especialment d’Europa, és ‘Célula de crisis’, un thriller polític sobre els draps bruts de les organitzacions humanitàries.

Aquesta coproducció amb base a Suïssa se situa a Ginebra, el centre més important de la governança mundial com a seu de centenars d’ONGs i organitzacions internacionals. I l’acció comença quan el president de l’Alt Comissionat Internacional Humanitari (ACIH), un organisme fictici que recorda l’oficina de les Nacions Unides dedicada a la promoció dels drets humans, és assassinat a Iemen. L’atemptat porta aquesta organització a replantejar-se la seva intervenció al país àrab, un dels més pobres del món, i comença llavors la cerca del substitut que ocuparà l’alt càrrec. Perquè l’opció més clara, el veterà Guillaume Kessel (André Dussollier), renúncia per estranys motius personals: la seva jove i atractiva dona ha desaparegut.

Decidit a canviar el rumb de la poderosa ONG i evitar que la candidata més relacionada amb l’esfera empresarial surti triada, Kessel ofereix la presidència de l’Alt Comissionat Internacional Humanitari a Suzanne Fontana (Isabelle Caillat). Coneguda entre els acadèmics pels seus brillants assajos, aquesta professora universitària capta l’atenció de Kessel després d’aparèixer en els mitjans criticant obertament la seva feina. “El problema és que aquests organismes estan dirigits per una casta d’ancians blancs que pretenen tenir el monopoli dels valors humanitaris”, afirma aquesta idealista de fermes conviccions, mentre els recomana allunyar-se del poder i innovar en els seus mecanismes d’intervenció.

“Des del primer minut, ‘Célula de crisis’ desperta l’interès de l’espectador per l’inhabitual del tema que aborda: la cara oculta de l’ajuda humanitària, la diplomàcia i la geopolítica global”

Isabelle Caillat interpreta Suzanne Fontana a ‘Célula de crisis’. A Filmin.

La verborrea de Fontana i les seves classes magistrals serveixen per exhibir les seves posicions, però una sèrie d’inesperats esdeveniments –entre ells, la inexplicable intervenció de la seva parella per desprestigiar-la davant l’ACIH i el segrest de diversos cooperants– l’empenyen a postular-se per al lloc. Tot això mentre intenta ajudar una víctima de violència masclista. I un jove príncep saudita aspira a presidir una organització ben semblant a la Federació Internacional de Futbol (FIFA), corrupció i suborns inclosos.

Des del primer minut, ‘Célula de crisis’ desperta l’interès de l’espectador per l’inhabitual del tema que aborda: la cara oculta de l’ajuda humanitària, la diplomàcia i la geopolítica global. Ho fa de manera valenta, encara que a vegades les històries personals dels personatges esborrallin les seves nobles intencions. “L’humanitarisme és, abans de tot, una qüestió d’imatge. Quan es parla de drets humans i de diàleg entre nacions, el que s’està fent en realitat és cuidar el propi honor i interès”, defensa el director de la sèrie, el suís Jacob Berger, resumint clarament la seva postura.

Isabelle Caillat i André Dussollier a ‘Célula de crisis’. A Filmin.

Sense ser tan categòrica, ‘Célula de crisis’ a vegades peca, precisament, d’exposar amb massa obvietat les seves tesis. Encara que la protagonista, Suzanne, aviat comprendrà que no és tan fàcil actuar de manera lliure i independent com abans pontificava. I es veurà obligada a bregar amb els seus propis límits morals, teixint aliances per intentar portar els ostatges de tornada a casa. Negociacions polítiques, organismes internacionals i interessos diplomàtics en un context geopolític especialment convuls són els grans atractius de ‘Célula de crisis’, una minisèrie de sis capítols de 50 minuts que es devora fàcilment en un cap de setmana.

Fátima Elidrissi
Fátima Elidrissi Feito. Periodista freelance. Doble llicenciada en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la Universitat Carles III de Madrid, actualment col·labora amb ‘El Mundo’ i ‘The Objective’. Les seves passions són la televisió, el cinema, la literatura i el teatre, encara que els seus interessos i el seu treball també l’han portat a escriure sobre comunicació i mitjans, música, tendències i el que calgui.