En els seus primers cinc minuts, “Physical” deixa ben clares les seves intencions: mostrar com una dona que ha sacrificat la seva vida i els seus somnis per la seva família aconsegueix reconstruir la seva malmesa autoestima per convertir-se en una deessa del fitness. Dintre flashback.
Ambientada en el paradís de platja que va ser Sant Diego a la dècada dels anys 80, aquesta comèdia negra d’Apple TV+ segueix els passos de Sheila Rubin, un mestressa de casa callada i conformista que quan el seu marit perd la seva feina com a professor universitari decideix secundar-lo en la seva carrera per arribar al govern estatal. Perquè quan Sheila i Danny es van conèixer com uns joves activistes universitaris als anys 60 cap s’imaginava que aquest seria el final del camí. Però tots dos han acabat adoptant els rols que la societat els imposava i, amb la seva adorable filla, formen una família aparentment perfecta.
Amable i complaent, Sheila respon sempre amb un somriure afirmatiu o amb una disculpa. Que el seu marit vol fer un trio amb una joveneta? Ella mateixa li ho facilita. Que uns joves mal educats la increpen? Ajup el cap i demana perdó. Fins que l’aeròbic arriba a la seva vida.
Davant de l’ús abusiu de les veus en off que moltes ficcions fan per explicar o exposar qüestions que haurien de mostrar-se a la pantalla, “Physical” encerta a l’hora de compartir amb els espectadors els pensaments de Sheila. Ella sap que el seu marit és un inepte, que no l’escolta o que s’apropia de les seves idees, veure’l li resulta fins i tot repulsiu. Però si ho tolera és perquè la seva ment és la seva pitjor enemiga.
Sheila té una percepció completament distorsionada de la seva vàlua i del seu físic, està obsessionada amb perdre pes i pateix un greu desordre alimentari. Constantment la sentim insultar-se, menysprear-se i menystenir-se. A ella i a moltes de les dones que l’envolten, un reflex dels seus temors o de la seva suposada incapacitat per aconseguir el que volen. Així entenem que si aquesta dona viu sotmesa als desitjos i les opinions dels altres és perquè, en el seu fur intern, creu que no mereix res millor.
Sense fer gaires spoilers, Sheila s’enganxa a l’aeròbic com l’exercici que tan desesperadament buscava, però el seu veritable empoderament comença quan descobreix que pot utilitzar la seva passió per guanyar diners gràcies a la naixent tecnologia del vídeo domèstic. Pel camí, pren decisions qüestionables i arriba a generar rebuig en l’audiència: aquesta no és la típica i inspiradora història sobre una heroïna que a força de lluitar aconsegueix el que es proposa, sinó l’accidentat viatge d’una dona imperfecta que tracta de sobreviure condicionada, com tots, pel món que l’envolta.
Davant de les càmeres, Rose Byrne (“Mrs. America”, “Danys i perjudicis”) porta sobre les seves espatlles el pes de tota la sèrie i surt victoriosa del repte d’interpretar aquestes dues dones i la seva transició: de cara a la galeria, servicial i afectuosa, però quan està sola, mordaç i autodestructiva. Darrere, la creadora, guionista i productora Annie Weisman (“Mujeres desesperadas”), i els directors Craig Gillespie (“Jo, Tonya” i “Cruella”), Liza Johnson (“Feud: Bette and Joan”), Stephanie Laing (“Veep”) aborden qüestions com la salut mental, les pressions socials i el costat fosc de l’èxit amb tant humor com sensibilitat. En resum, “Physical” és una sèrie que recomanem degustar amb calma: els seus 10 episodis, de només 30 minuts, són pur goig tant a nivell visual com argumental, però també donen molt a pensar.
