Hi ha un moment en què Jennifer Aniston mira el decorat que va travessar durant 10 temporades i 236 episodis. “Tot em sembla més petit, tot l’escenari”, comenta Matt LeBlanc en entrar a una part del set. “Això és impossible, perquè cap de nosaltres ha crescut des de llavors”, diu Aniston. “Eh, parla per tu” respon LeBlanc. La delícia del comentari és que ho diu qui justament s’ha engreixat més des d’aquell 2004 en què ‘Friends’ va gravar el seu últim episodi. És l’intèrpret qui parla? Ho fa en boca seva o del seu personatge, el badoc de bon cor Joey? El que queda clar –en aquest especial que reuneix davant les càmeres els sis actors de la sèrie– és que LeBlanc és qui està més a gust amb el seu jo actual. Perquè és difícil passar per alt els retocs estètics a què s’han sotmès Aniston o, sobretot, Courteney Cox, fruit de la pressió de la indústria. O l’aire absent de Matthew Perry/Chandler, que confessa capcot haver patit atacs d’ansietat durant tots i cadascun dels capítols i els seus companys de càsting admeten descobrir-ho en aquell moment.

I, malgrat aquests moments incòmodes, l’especial de ‘Friends’ funciona. Són cent minuts per celebrar una sèrie que, estranyament, ha resistit prou el pas del temps com per fer que una generació de postadolescents la segueixi venerant tot i que el producte no passaria els mínims filtres de diversitat que s’exigeixen avui a una ficció. Sis nois i noies blancs, cis i heterosexuals: bona sort a qui intenti vendre aquest projecte l’any 2021.

Potser per mirar de redimir-se, una de les seccions del programa recorre diversos llocs del món on fans expliquen per què va ser important la sèrie. La majoria de testimonis són de no caucàsics. Apareixen també una parella de gais i una de lesbianes, validant el xou. La sèrie, en realitat, no era més conservadora que la resta de companyes de graella, i sempre és un perill jutjar obres del passat amb els ulls –i els valors– del present. Tanta justificació, a estones, acaba fent molt evident just el que intenta dissimular.

La millor manera d’aproximar-se a aquesta reunió és, senzillament, sucumbint-hi. Sí, ‘Friends’ era conservadora, blanca (en tots els sentits) i acomodatícia. Però també era un bon tros de comèdia física i verbal que mai no va pretendre arreglar el món, sinó que oferia píndoles de vint-i-dos minuts per evadir-se de les tribulacions mundanes. I que va beneficiar-se de sis actors generosos. Un dels fragments més interessants és quan els creadors expliquen el llarguíssim procés de càsting. Però l’encaix que van aconseguir entre les sis personalitats és veritablement la clau de l’èxit de la sèrie.

Lisa Kudrow i Lady Gaga interpreten “Smelly Cat”. Imatge: Terence Patrick.

Els fans, doncs, es retroben amb personatges secundaris, com Günther o Janice, revisen cameos –Tom Selleck, Julia Roberts!– i fins i tot assisteixen a una curiosa revisió d’Smelly Cat, amb la Phoebe acompanyada de Lady Gaga i un cor de gospel. Desfilen uns quants fans il·lustres de la sèrie, amb testimonis d’interès variable, i David Schwimmer exerceix de mestre de cerimònies en una partida de preguntes i respostes sobre la sèrie que permet revisar alguns dels gags més celebrats de ‘Friends’.

I aleshores hi ha, és clar, el romanç. Entre el 1994 i el 2004, el món serièfil va viure la tensió sexual no resolta entre els personatges de Ross i Rachel. Durant la reunió, es planteja l’interrogant obvi que tots els fans es van fer en algun moment o altre: tot aquest tonteig entre els personatges no va fer mai que Schwimmer i Aniston s’emboliquessin? De nou, els fragments que supuren més veritat són els que eleven el programa més enllà de la mera funció promocional d’un xou els drets del qual encara es venen per centenars de milions de dòlars.

‘Friends: The Reunion’. Imatge: Terence Patrick.

Aquest especial havia de servir com a carta de presentació del servei HBO Max, que es va posar en marxa l’any passat als Estats Units i que properament s’implementarà a la resta del món. La COVID, però, ho va fer impossible. Però el programa reté la pàtina de ser un esdeveniment televisiu històric. James Corden condueix l’assumpte amb la solvència habitual i els actors –que al capdavall només s’havien vist tots junts en una ocasió després del final de la sèrie– compleixen amb el format i segueixen generant aquella proximitat que dona sentit al títol de la sèrie. ‘Friends’, segons els creadors, va de quan els amics són família. I, per tant, amb més o menys bòtox o arrugues, són sempre benvinguts a casa.

Àlex Gutiérrez
Àlex Gutiérrez. Periodista especialitzat en mitjans de comunicació i audiovisual. Actualment treballa al diari ARA, com a cap de la secció de Mèdia i autor de la columna diària ‘Pareu Màquines’, on fa crítica de premsa. A la ràdio, col·labora a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ i a l’ ‘Irradiador’, d’iCatFM. També és professor a la Universitat Pompeu Fabra. La seva capacitat visionària queda palesa en una col·lecció d’uns quants milers de CDs, perfectament inútil en l’era de la mort dels suports físics.