“No volem continuar fent el mateix. No es pot mantenir June en aquest lloc on la torturen tota l’estona. És avorrit” avançava la mateixa Elisabeth Moss sobre la quarta temporada d’“El cuento de la criada” i ho ha complit.

És una de les sèries més esperades, doncs la pandèmia va retardar els seus capítols nous, però l’espera ha valgut la pena. Ja res serà el mateix per a June, com tampoc no ho serà per als seguidors de la ficció, doncs gairebé l’única cosa que manté (i sort que la manté) és la factura impecable que la defineix.

Aquest 29 d’abril, la sèrie distòpica situada a Gilead torna a HBO en gran (amb tres capítols d’estrena i a partir de llavors cada setmana n’arribarà un altre).

(Prepara’t, que arriben alguns SPOILERS!)

El gran compte pendent… saldat

Des que a l’abril del 2017 Hulu llancés “El cuento de la criada”, la sèrie es va convertir en un clàssic instantani. En una d’aquestes ficcions ben valorades a les quals no els cal que passi el temps per consagrar-se.

La qualitat de la direcció, de les interpretacions d’absolutament tot el repartiment, de la singular il·luminació recognoscible per qualsevol, de la posada en escena gairebé pictòrica i del missatge que arribava en un moment històric adequat, la va convertir en una aposta de culte indiscutible.

No obstant això, en superar a la novel·la homònima de Margaret Atwood en la qual s’hi basa, alguns van criticar que la història fos una mica repetitiva i, sobretot, que June s’hagués convertit en intocable.

‘El cuento de la criada’

En una època en què els espectadors ja estem preparats per acomiadar-nos de qualsevol personatge, aquesta sèrie havia estat capaç de mostrar les tortures més esgarrifoses i els càstigs més aterridors pels quals van passant totes les protagonistes… excepte June.

Una decisió que restava veracitat a la història i que, per fi, han solucionat en aquesta nova temporada en què ella demostra ser també de carn i ossos. Tant que la mort li aguaita molt de prop.

L’antiheroïna que necessitàvem

A més de tornar a sentir-la en perill, un altre dels ingredients que ens permeten empatitzar de nou amb aquesta June que semblava ser una santa és que sobrepassa els límits del bé i del mal. Per fi és l’antiheroïna que tots esperàvem.

June ha entès que ha de lluitar per aconseguir el seu objectiu, i ho fa amb el que té, material i psicològicament. Tots li havíem donat el beneplàcit de fer allò que calgués per una filla, per salvar les dones i fins i tot un país. Però ella no s’ho havia permès fins ara.

‘El cuento de la criada’

Com algun dia pensaria Walter White, Tony Soprano o Dexter, per fi la “Criada” per excel·lència s’ha abanderat del lema “no hi ha revolució sense sang” i ja tot se li’n fot.

I és que, com deia, amb la mort aguaitant ja es té poc a perdre. I quan un protagonista d’una sèrie té poc a perdre… hi guanyem tots. Beneïda sigui aquesta quarta temporada!

Paula Hergar
Paula Hergar és periodista 360 com diria Paquita Salas, escriu sobre TV a Vertele i presenta, guionitza i dirigeix el Zàping de LOS40. A més de col·laborar en programes de cultura a La 2 i ser l’autora del llibre ‘La vuelta al mundo en 80 series’.