Sí, ja hem començat a fer llistes del millor del 2021. En primer lloc, perquè no volem que se t’escapi cap sèrie que valgui la pena. En segon lloc, perquè la collita d’aquest primer trimestre vaticina un gran any. I necessitem que el 2021 sigui un gran any.

1. It’s a Sin (HBO).

Un grup d’amics homosexuals formen una segona família al Londres dels anys 80, en l’inici de la pandèmia de la SIDA, en aquest magnífic cant a les ganes de viure malgrat la tragèdia apuntalat per un repartiment d’actors joves prometedors i per la mestria de Russell T. Davies que llisca amb habilitat entre emocions molt diferents.

2. 22 de julio (Filmin).

Aquesta minisèrie noruega sobre els atemptats del 22 de juliol del 2011 no se centra en el perpetrador, sinó en metges, policies i d’altres serveis d’emergència, i en les circumstàncies en les quals van treballar en plena tragèdia nacional, desmuntant, en un exercici crític incisiu i audaç, la idea que Noruega “és el millor país del món”.

3. Calls (Apple TV+).

Aquesta antologia de diverses històries de misteri explicades a través de trucades ha explotat amb gran habilitat el poder de la suggestió i d’allò que no podem veure. Una adaptació d’una sèrie francesa ens ha causat esgarrifances que ens han transportat a “La dimensió desconeguda”. A més, el seu misteri central queda ben tancat.

4. The Minister (Movistar+).

L’islandès Ólafur Darri Ólaffson interpreta un candidat a la presidència que fa un anunci sorprenent i es fica espectadors i votants a la butxaca en aquesta sèrie que fa un retrat de la necessitat col·lectiva d’aferrar-se a un salvador que regeneri un sistema polític que percebem com esgotat i en mans només d’uns quants.

5. The Serpent (Netflix).

Un pertorbador viatge a Tailàndia on, a través de la història real de l’assassí Charles Sobhraj, s’esmicola la vulnerabilitat del turista occidental mitjà quan viatja a llocs exòtics a la cerca d’alguna cosa que no té a la seva llar. El ritme deliberadament lent ens ha recordat l’última temporada de “Mindhunter” mentre que l’estructura en forma de trencaclosques ens ha atrapat sense remei.

6. Que viene el lobo (Movistar+).

El dilema d’un treballador social que es troba amb un possible cas d’abusos domèstics contra una adolescent i ha de decidir qui diu la veritat. Una exploració precisa i detallada de la situació que recorre tots els punts de vista i enfronta els drets individuals contra la potestat de l’Estat per intervenir. Amb un ritme pausat, molt nòrdic, i amb el danès Bjarne Henriksen al capdavant.

7. Laberinto de paz (Filmin).

Minisèrie suïssa que fa un retrat molt crític del paper del país després del final de la Segona Guerra Mundial. A través de la història de tres personatges assenyala les contradiccions d’un país que va acollir refugiats dels camps de concentració però també va ser un refugi per a nazis desertors, posant en dubte la seva suposada neutralitat.

8. Small Axe (Movistar+).

L’antologia de Steve McQueen sobre el racisme sofert per la comunitat afrocaribenya al Londres dels anys 60, 70 i 80 ha destacat per la varietat en el to i en l’estil, demostrant que el racisme s’expressa de moltes maneres i pot desenvolupar-se en diferents tipus d’històries. La joia del grup és ‘Lovers Rock’, que explica una història d’amor en una nit de festa sense perdre fermesa en la denúncia.

9. Lupin (Netflix).

Entreteniment crispeter que encerta amb l’elecció de l’actor Omar Sy, al qual el personatge d’aquest aspirant-admirador d’Arsène Lupin li escau com un guant. Una mescla d’escenaris impossibles que el protagonista resol amb les seves habilitats i temes socials relacionats amb el racisme i les diferències de classe arrelats en l’origen del personatge.

10. WandaVision (Disney+).

L’enginyosa i sorprenent fusió entre sitcoms i superherois, ben arrelada i justificada en el moment vital del personatge de Wanda, ha insuflat un necessari aire fresc a les produccions de Marvel. Amb els seus encerts i desencerts, ‘WandaVision’ ha evitat ser genèrica i ha desafiat el que es pot esperar d’una sèrie de superherois.

Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens i col·labora al programa ‘Tot es mou’ de TV3. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN, li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya 2014.