Diu el refrany que les comparacions són odioses. Però la sèrie ‘Alba’ pot dir orgullosa que en surt força ben parada de totes. D’una banda, perquè aquesta producció de Boomerang TV i Atresmedia s’inspira en ‘Fatmagül’, la primera telenovel·la turca que es va emetre a Espanya el 2018 i un fenomen arreu del món. De l’altre, perquè la història que explica comença amb una violació múltiple, fet que irremeiablement connecta amb el cas de La Manada i tantes altres agressions sexuals que amb vergonyant assiduïtat ocupen els informatius del nostre país.

Pel que fa a la ficció, Alba és una jove universitària que després del seu primer any estudiant a la capital torna per vacances al seu poble, a la costa mediterrània. En la seva primera nit de tornada decideix sortir de festa amb una amiga. I ja en aquest moment la sèrie aconsegueix traslladar a l’espectador aquest temor subtil a que els hi pugui passar alguna cosa. Una sensació que realment hauria de fer-nos pensar, ¿per què dues noies exercint la seva llibertat haurien d’estar en perill? Però la veritat és que, per començar, diversos nois les assetgen mentre ballen en una discoteca. I després, un altre grup droga Alba i, quan torna sola a casa, la violen.

En un món audiovisual farcit d’agressions sexuals innecessàriament gràfiques, és d’agrair que ‘Alba’, estrenada el passat 28 de març a Atresplayer Premium i pròximament a Antena 3, opti per centrar-se en l’experiència de la jove. D’aquesta manera, la violació forma part del metratge, però no és un moment en el qual la ficció s’hi recreï. El seu veritable objectiu és posar al públic en el lloc de la jove no sols en aquest traumàtic moment, sinó en tot el procés que comença després, i acompanyar-la mentre afronta la seva vida.

Des del primer capítol, ‘Alba’ retrata amb tanta cruesa com encert la indefensió a la qual es veu sotmesa la seva protagonista en denunciar, doncs encara que gairebé no recorda res, ha d’explicar una vegada i una altra a diferents professionals el succeït. Com que ella és l’única víctima, es posa en dubte el seu testimoni, és interrogada fins a l’extenuació o s’intenta culpabilitzar-la preguntant-li pel seu comportament o la roba que duia.

Elena Rivera a ‘Alba’ (Atresmedia).

Tot aquest calvari continuarà en el procés judicial que la jove emprèn per demostrar la veritat. Perquè ‘Alba’ és, en realitat, un relat sobre l’empoderament d’aquesta supervivent de la violència sexual i la seva cerca de justícia. Una fita especialment complicada, en aquesta ficció, doncs els agressors pertanyen a una rica família amb els recursos i la influència per imposar el seu propi relat del succeït.

Fins aquí, ‘Alba’ segueix la premissa de la ‘Fatmagül’ original, que en la seva estrena el 2010 a Turquia va esdevenir un fenomen tant televisiu com social, perquè va animar moltes dones a denunciar els abusos que havien patit i a portar els seus agressors als tribunals com fa el personatge. Però salva la distància geogràfica i social traslladant aquella història a la nostra realitat i convertint la seva protagonista, interpretada per Elena Rivera (‘Cuéntame cómo pasó’, ‘Inés del alma mía’) en una jove independent, valenta i, sobretot, normal. Perquè en evitar idealitzar-la exposa els prejudicis masclistes que tots tenim interioritzats.

Jason Fernández, Pol Hermoso i Álvaro Rico a ‘Alba’. (Atresmedia).

Alguns exemples. Per què pensem que una noia s’està exposant en tornar sola a casa de matinada? Per què sempre parlem del que feia la víctima abans i després d’una agressió en comptes de posar el focus en els perpetradors? Per què alguns homes, com els agressors d’Alba, pensen que si una dona no és capaç de donar una negativa clara, ja sigui perquè està inconscient, drogada o terroritzada, existeix consentiment?

L’element melodramàtic, potser el punt menys creïble de la ficció, ens l’ofereix la identitat dels agressors, ja que inexplicablement tres d’ells són els millors amics de Bruno, la parella d’Alba. Més enllà de la història d’amor impossible que arrenca a partir del succés, el que sí resulta interessant és que tots ells s’allunyin de l’estereotip del delinqüent monstruós. Ells són joves, macos, rics i, bàsicament, ho tenen tot. Podrien ser els fills, germans o amics de qualsevol. Perquè darrere de cada agressió hi ha un agressor. I aquests violadors formen part d’una societat que aquesta sèrie enfronta a un incòmode mirall. Un mirall que, amb sort, ens farà reflexionar a tots.

Fátima Elidrissi
Fátima Elidrissi Feito. Periodista freelance. Doble llicenciada en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la Universitat Carles III de Madrid, actualment col·labora amb ‘El Mundo’ i ‘The Objective’. Les seves passions són la televisió, el cinema, la literatura i el teatre, encara que els seus interessos i el seu treball també l’han portat a escriure sobre comunicació i mitjans, música, tendències i el que calgui.