Durant uns mesos, sobre la política nord-americana va sobrevolar un interrogant: ¿i si el narcisisme galopant de Donald Trump és símptoma d’un desordre mental més sever, que posa en risc la seva presència al despatx oval, amb el botó nuclear a pocs centímetres? No sabem si el president dels Estats Units es va sotmetre a una avaluació psiquiàtrica. Però el protagonista de ‘The Minister’, un fictici primer ministre d’Islàndia, sí que té un diagnòstic de bipolaritat que el converteix al mateix temps en un polític carismàtic i en algú al caire de l’extrema desestabilització.

L’espectador, però, va coneixent molt gradualment la seva condició. Perquè l’acció arrenca en el debat televisiu previ a les eleccions. Benedikt Ríkarosson és una figura imponent. I un savi: professor de teologia, pianista, poeta, exquisit jardiner… En aquest sentit, podria emparentar-se amb un altre president imaginat, Jed Bartlet de ‘West Wing’. Ara bé, com a bona sèrie nòrdica, no hi veiem el bonisme que xopaven les set temporades de la sèrie creada per Aaron Sorkin. Sense caure tampoc en la truculència de ‘House of Cards’, ‘The Minister’ es mou per una tercera via, prou realista. Islàndia es troba (més o menys) a mig camí entre els Estats Units i Anglaterra, i és fàcil veure les influències audiovisuals de cada riba de l’Atlàntic.

“The Minister”.

En tot cas, Ríkarosson practica un inequívoc populisme: creu que no hi ha diferències essencials entre esquerra i dretes, es considera un outsider. El dia del debat, a més, deixa caure una bomba improvisada. Anuncia un pacte amb el principal partit de l’altra banda de l’espectre polític, trencant les dinàmiques tradicionals d’acords polítics a l’illa i, a més, assegura que només governarà si s’aconsegueix una participació històrica als comicis de més del 90%. Quan la vella guàrdia de la seva formació sent l’ocurrència, es desencadena un corrent crític immediat.

Quan es fa evident que Ríkarosson pateix algun tipus de trastorn, es desencadena una tensió important entre els qui volen evitar que això transcendeixi a l’opinió pública i els qui volen aprofitar-se’n per a benefici propi. Mentre les trames es van obrint, l’espectador es veu forçat a revaluar escenes dels capítols anteriors, a la llum de la seva malaltia mental. I això obliga a una reflexió sobre fins a quin punt les nostres decisions són fruit d’una voluntat lliure o dels capricis del nostre cervell. Tot i que la interpretació d’Ólafur Darri Ólafsson és ampla i generosa, té també molta delicadesa i, malgrat alguna simplificació, els trastorns mentals són tractats amb complexitat i sense caure en la caricatura.

Hi ajuda el fet de comptar amb un dels principals actors del país. Darri Ólafsson és conegut pels seguidors de les sèries nòrdiques per la seva participació en la sèrie ‘Trapped’, però també ha aparegut a diversos films islandesos com ‘101 Reykjavik’ o americans com ‘The Secret Life of Walter Mitty’ o ‘Zoolander 2’. En el paper de la seva esposa, una filla d’un destacat industrial que ha repudiat la parella, destaca també l’actriu Anita Briem, que va encarnar Jane Seymour a la sèrie ‘Los Tudor’.

“The Minister”.

Tot i que en la proposta hi ha un component de retrat psicològic, als guionistes els interessava traçar un paral·lelisme entre la bipolaritat del personatge i la del país. Birkir Blær Ingólfsson, un dels creadors de la sèrie, explicava durant la presentació de ‘The Minister’ al festival francès Série Series: “És una manera d’encarnar en un personatge les característiques de la nació islandesa i l’ànima islandesa. Perquè sempre estem oscil·lant entre un episodi eufòric, seguit d’un altre depressiu, i de nou cap amunt”.

Els personatges són inventats, però ‘The Minister’ fa servir els partits reals de la vida política islandesa, la qual cosa afegeix un punt de realisme en la proposta. I es retraten els mecanismes menys honrosos que lliguen el món de la governança pública amb el dels mitjans de comunicació i els grans industrials. Islàndia és un país petit, i això condiciona la política: les esferes de poder se solapen i estan prenyades de coneixences creuades.

La sèrie l’ha comprada el canal AMC, de manera que a Espanya es pot veure a les plataformes de Movistar, Orange i Vodafone.

Àlex Gutiérrez
Àlex Gutiérrez. Periodista especialitzat en mitjans de comunicació i audiovisual. Actualment treballa al diari ARA, com a cap de la secció de Mèdia i autor de la columna diària ‘Pareu Màquines’, on fa crítica de premsa. A la ràdio, col·labora a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’, amb Mònica Terribas i a l’ ‘Irradiador’, d’iCatFM. També és professor a la Universitat Pompeu Fabra. La seva capacitat visionària queda palesa en una col·lecció d’uns quants milers de CDs, perfectament inútil en l’era de la mort dels suports físics.