El passat 5 de febrer Hulu va estrenar ‘Framing Britney Spears’, el documental sobre el moviment #FreeBritney que ha produït The New York Times i que, des del 22 de febrer, es pot veure a Espanya gràcies a Odisea.

Des que la producció va sortir a la llum s’han multiplicat les opinions sobre la situació que viu la princesa del pop sota la tutela del seu pare. Judicis que des de fora són fàcils de fer per a una població que no coneix la realitat del que hi ha al darrere d’aquesta persona, més enllà del que ens han mostrat els mitjans.

No obstant això, després de veure el documental la visió sobre la cantant canvia i –com a mínim– convida a replantejar-nos tot el que havíem cregut sobre el seu cas. Una reflexió que hauria de fer-se tota la societat per les següents raons:

“Hi ha moltes coses que la gent no sap de mi i vull que les sàpiguen”

El documental arrenca el dia de l’audiència per la tutela de Britney que manté el seu pare des de fa 12 anys i que ella lluita per treure-li. Els crits dels seus fans demanant “llibertat per a Britney ja”, els vídeos d’Instagram amb filtres de gats explicant la situació de la cantant, podcasts dedicats a ella i pancartes en mans de gent disfressada de l’artista fan pensar que són una colla de freaks amb poc més a fer a les seves vides. Però aquesta opinió serà la primera de moltes que anirà canviant durant el visionat.

Sí, als EE.UU. tot ho converteixen en un gran xou i el judici dels Spears no havia de ser una excepció. Però mentre ens endinsem en aquest món acabem adonant-nos que no és l’entreteniment superficial que ens havien venut, que les seves fans són molt més intel·ligents del que crèiem i que estan lluitant per uns drets que no havíem entès.

Però la metàfora es multiplica quan l’opinió formada que teníem (tant se val quina sigui) sobre Britney va modificant-se en conèixer la seva història des de nena, adolescent que actua en centres comercials i fins a convertir-se en una estrella mundial. Descobrim a la persona, més enllà de les portades de discos i revistes, i entenem que el que crèiem que era el seu èxit podia ser el seu gran fracàs, i els seus fracassos els vivia com a èxits.

El documental posa en dubte la idea de somni americà, encarnat per una de les seves màximes exponents que se’ls ha rebel·lat: Britney Spears. A qui vam veure complir-lo i “llençar-lo a les escombraries” després. O això crèiem. “Hi ha moltes coses que la gent no sap de mi i vull que les sàpiguen” diu la pròpia artista conscient de la dualitat entre estrella i persona que han projectat. Deixant en una hora i deu minuts una altra de les lliçons més interessants del món mediàtic: i és que sense estar ficat dins les sabates de Britney (o de qualsevol altre) és millor no opinar sobre la seva vida, perquè segurament t’equivocaràs.

Britney Spears, com a víctima d’una societat malalta

El documental permet a l’espectador fer-se una idea ràpida de la vida personal i professional de la cantant per a més tard topar-se amb una història de control i identitat potent. Perquè des dels seus inicis, Britney es converteix en allò que els seus pares somien que sigui: “Aquesta nena guanyarà tants diners que ens canviarà la vida”, deia el seu pare.

Però ella no només compleix el desig dels seus progenitors, també el dels americans que esperen la innocència d’una nena Disney, i es converteix a més en allò que la societat capitalista espera d’una jove atractiva i en allò que el patriarcat desitja d’una adolescent que comença a convertir-se en dona. Però quan descobreix que res d’això ho havia triat ella i es rebel·la, el càstig que obté és el de sempre: tractar-la de “boja” que mereix estar a la mercè d’un (o més d’un) homes que la controlin.

El més angoixant de la història és quan les creadores del podcast sobre la cantant llegeixen la notícia que es va publicar el 2018 sobre l’augment de sou que va demanar Andrew Wallet, el cotutor de Britney. “És la primera vegada que succeeix en parlar d’una tutela, perquè en teoria es fa per a cuidar d’una persona però no per fer negoci i cobrar quantitats exorbitants de diners a través d’algú que pot treballar”, van subratllar elles. Una informació que espanta, més encara quan rebel·len que els diners de la pròpia cantant paga els seus advocats (que lluiten per treure-li la tutela al pare) i els advocats del pare que volen continuar-la… Llavors, ¿qui pensa en ella si aquesta situació paga el menjar de tots?

Justament per això, l’aura de superficialitat amb la qual sempre s’ha relacionat la Britney és un altre dels prejudicis amb els quals acaba aquest documental. I amb els quals hauríem d’acabar tots. Perquè ara està lliurant aquesta batalla Britney Spears, però i si d’aquí uns anys et succeís a tu?

Paula Hergar
Paula Hergar és periodista 360 com diria Paquita Salas, escriu sobre TV a Vertele i presenta, guionitza i dirigeix el Zàping de LOS40. A més de col·laborar en programes de cultura a La 2 i ser l’autora del llibre ‘La vuelta al mundo en 80 series’.