La plataforma adulta de Disney és tímida en sèries originals i clàssiques, però recupera un ampli catàleg de pel·lícules que fins i tot costa trobar en format físic.

Star, la plataforma adulta de Disney+, ja és aquí. I la sensació és una mica la mateixa que quan es va produir, fa menys d’un any, el debut de la totpoderosa companyia a la guerra de l’streaming. Per una banda, t’adones que en realitat hi ha menys contingut del que t’esperaves, o com a mínim menys del que hi ha a d’altres monstres com Netflix, però també que hi ha producte de molta qualitat, algun que fins ara era de difícil rastreig, i amb còpies acurades tant d’imatge com de so. El més curiós del cas és que tot plegat té alguna cosa de “revival” dels 90: ja sigui perquè s’hi recuperen unes pel·lícules determinades o per l’estètica de les sèries, tot condueix a reviure un estil de ficció molt propi d’aquella dècada.

“Love, Victor”.

Per tant, el balanç és clarament positiu, amb algunes contraindicacions. La primera d’elles, l’oferta televisiva. De produccions originals de moment n’han estrenat tres. “Helstrom”, una producció de Marvel sobre dos germans, fills d’un assassí en sèrie, que es dediquen a caçar dimonis, és el paradigma de producte que sona millor quan t’expliquen l’argument que quan el veus, i fa tota la pinta de cancel·lació preventiva. “Love, Victor” és l’extensió televisiva de “Love, Simon” i de la novel·la que la va inspirar, i s’hi torna a explicar les dificultats d’un adolescent per socialitzar la seva homosexualitat quan l’entorn dona per sobreentès que és heterosexual. El més interessant és que hi inclou una denúncia antiracista que no era a l’original, tot i que no aconsegueix treure la sensació d’estar davant una repetició de fórmula. I finalment, “Big Sky”, és la més prometedora: un retorn del productor i guionista David E. Kelley a les seves essències (la dels esmentats 90, quan va estrenar sèries tan reivindicables com “Picket Fences” o “Chicago Hope”) amb la història de dues detectius de Montana a la recerca d’uns segrestadors de dones. Pel que fa a la resta del catàleg de sèries, el més destacable és que “Lost” torna a tenir casa i que les grans “Buffy” i “Futurama” finalment són a una plataforma.

“El color del dinero”.

Molt més suggestiva resulta l’oferta cinematogràfica. Tal i com s’havia anunciat, Star incorpora pel·lícules de les extintes productores Touchstone i Hollywood Pictures que fins i tot costen de trobar en format físic a casa nostra. Entre elles, “El color del diner”, “Alta fidelidad”, “L’última nit”, “El bosque”, “El protegido”, “Good Morning, Vietnam”, “La mano que mece la cuna”, “Life Aquatic” o “Matrimoni de conveniència”. També compta amb un ampli repertori de produccions de la Fox, ara propietat de Disney, amb títols com “La profecia” (juntament amb les seves seqüeles i l’oblidable “remake” de John Moore), “Master and Commander”, “Algo pasa con Mary”, “Titanic”, “Entre copes”, “Moulin Rouge”, “Veredicte final”, “Speed”, “La mosca” o la saga “Jungla de cristal”. Parlant d’acció, Star també es converteix en la casa fixa de les produccions de Jerry Bruckheimer, començant per “La Roca” i “Con Air” i acabant per “Marea roja” i “Déjà Vu”, de Tony Scott. Tot això és el que hi ha ara i previsiblement anirà creixent de forma dosificada però ferma, com ha passat amb la mateixa Disney+. El futur és engrescador, i més tenint en compte que els catàlegs que tenen entre mans són molt amplis i que pel que fa a les produccions originals ha quedat clar que no pensen estar-se de res.

Pep Prieto. Periodista i escriptor. Crític de sèries a ‘El Món a RAC1’ i al programa ‘Àrtic’ de Betevé. Autor de l’assaig ‘Al filo del mañana’, sobre cinema de viatges en el temps, i de ‘Poder absoluto’, sobre cinema i política.