Hi ha personatges que defineixen una carrera. Per a Michael Chiklis, aquest personatge va ser Vic Mackey, i l’ombra allargada del policia corrupte i de mètodes pocs ortodoxos d’aquesta gran sèrie que va ser ‘The Shield’ el seguirà faci el que faci. En aquest cas, un actor té dues opcions: intentar fugir de la icona fent alguna cosa que no tingui res a veure o bé acceptar que forma part d’ell. Això primer ja ho va intentar en el seu moment i millor farem veure que mai no va succeir. La segona opció és el que intenta amb la seva nova sèrie com a protagonista, ‘Coyote’, que s’ha estrenat fa uns dies al canal AXN.

A ella, l’actor torna a interpretar un agent de policia. Un home que creu estar en el costat bo de la llei. En el seu cas, treballant a la frontera entre els Estats Units i Mèxic, aquest costat té una localització geogràfica molt específica. Però com ja succeïa a ‘The Shield’, les línies entre el bé i el mal no són tan clares com un voldria, i ni molt menys són tan simples com el personatge ha volgut creure durant els 35 anys que ha treballat a la frontera. Potser descobreix que ha estat a la banda incorrecta tot aquest temps. O potser no. En tot cas, la sèrie el posarà en una situació on li serà difícil sostenir la visió simplista que té de la immigració il·legal.

“Coyote”

Així doncs, després de passar tota una vida evitant l’entrada d’immigrants il·legals als Estats Units, el personatge acaba a Mèxic, on es trobarà posant-se en la pell dels altres. Aquí val la pena recordar el context polític i social de la sèrie i recordar la famosa promesa que va fer Donald Trump de construir un mur per evitar l’entrada d’immigrants il·legals des de Mèxic. El mur, per cert, no va acabar de construir-se, afortunadament. Aquest context és essencial per entendre les intencions de Coyote, que és indagar en les complexitats d’un problema que no és gens simple. El protagonista s’ha passat la vida fent de mur, metafòricament parlant, i està interpretat per un actor que és la quinta essència de la fermesa policial gràcies a les fèrries conviccions que caracteritzaven Vic Mackey. Així, en certa manera, la sèrie està obligant a un tipus concret d’individu i a una sèrie d’idees també concretes a sotmetre’s a una dissecció. Anem a separar per parts la mentalitat d’aquest home en un viatge on tot està desgastat, començant pel cotxe que condueix per carreteres polsoses i seguint pel mateix Michael Chiklis, amb un aire crepuscular d’individu que abans era el que deixava anar el primer cop de puny i ara sap que està a les acaballes i calcula cadascun dels seus moviments.

“Coyote”.

L’actor es fa amb la sèrie i aconsegueix fer interessant una història que, a partir de la idea de portar al seu protagonista a prendre decisions que mai no hauria pensat que prendria, s’endinsa per terrenys on es barregen influències de ‘Narcos’ i de ‘Breaking Bad’. Especialment d’aquesta última: primer, pel camí cap a una cara desconeguda de si mateix del protagonista; i després, perquè tenen en comú a la canadenca Michelle MacLaren, qui dirigeix els dos primers episodis i exerceix també de productora executiva. Com ja succeïa amb Vic Mackey, la família té un paper determinant, situant el protagonista com una bona persona acompanyada pel pes dels seus errors. Malgrat aquestes referències, Coyote pateix amb un guió que sovint transita per territoris massa vistos en d’altres sèries, llastrant la intenció de la sèrie de fer preguntes difícils sobre la immigració. És la presència de Michael Chiklis que, en darrera instància, atrapa l’espectador, fins i tot en contra d’aquesta veu que diu que ‘Coyote’ no serà mai tan bona com ‘The Shield’, però se l’emporta amb ella en el seu camí cap a la perdició.

Toni de la Torre. Crític de sèries de televisió. Treballa a ‘El Món a RAC1’, El Temps, Què fem, Ara Criatures, Sàpiens y Web Crític. Ha escrit llibres sobre sèries de televisió. Professor a l’escola de guió Showrunners BCN, li agrada donar conferències sobre sèries. Destaca el Premi Bloc Catalunya 2014.