Diego San José (Irun, 1978) és un dels creadors de comèdia més destacats del panorama actual. Va iniciar la seva carrera escrivint per a programes d’humor com “Vaya Semanita”, “El Intermedio” o “Qué vida más triste”  per a posteriorment fer el salt al cinema, on ha realitzat comèdies d’èxit com “Pagafantas” (2009), premi al Festival de Màlaga a Millor Guió Novell, “No controles” (2011), l’èxit de taquilla “8 apellidos vascos” (2014) i la seva seqüela “8 apellidos catalanes” (2015), totes elles coescrites juntament amb Borja Cobeaga. També ha estrenat “Tenemos que hablar” (2016), “Fe de etarras” (2017) i “Súperlopez” (2018), per la qual va ser nominat al Goya a Millor Guió Adaptat. Els seus darrers treballs a televisió són “Vota Juan” (2019) i la seva seqüela “Vamos Juan” (2020). Des de l’any 2019 forma part de l’equip creatiu de THE MEDIAPRO STUDIO i exerceix com a docent al Màster de Guió organitzat per THE MEDIAPRO STUDIO i l’UCM.

Si estàs llegint això és que ha funcionat el vell truc d’exagerar una mica amb el titular. O molt. Exagerar del tot, més aviat, perquè no tinc ni idea de què passarà amb el 2021. I això és el menys important d’aquest text, perquè utilitzaré el 2021 per a no parlar d’ell. O més o menys.

Quan fa unes setmanes em van proposar escriure alguna cosa sobre el panorama audiovisual que ens espera, vaig acceptar. En aquell moment no hi havia absolutament res a explicar sobre el 2021, però vaig dir que sí convençut que se m’hi ocorreria més endavant. Error. Vaig tenir massa fe en mi mateix. Ha passat un mes i no tinc res a explicar.

Diego San José
Diego San José.

O sí, perquè buscar alguna previsió brillant sobre el 2021 ha servit si més no per adonar-me de dues coses. Una, que no soc brillant. I la més important, que dediquem massa temps a parlar sobre sèries. Acabem de finalitzar un any que s’ha rebut per part de la premsa com un curs excepcional per a la ficció espanyola. Excepcionalment bo, dic, perquè fins ara els hi havien semblat tots excepcionalment dolents. Tan meravellós era el 2020 que totes les setmanes s’estrenava la millor sèrie espanyola de la història. Fins i tot va haver-hi setmanes on es van estrenar diverses sèries espanyoles, sent totes elles la millor de tots els temps. Serà el 2021 un any així? Doncs no ho sé pas i crec que als que ens dediquem a escriure no ens hauria d’importar.

Un guionista no ha de tractar d’escriure la millor sèrie de la història sinó la millor sèrie de la seva història. Quan un està encallat a casa seva sense saber què fer amb la seva escaleta, de res no serveix la percepció que tingui la premsa del moment que està vivint la ficció espanyola. Per a quan estrenis, estarà vivint un altre moment diferent i la teva sèrie serà exactament igual de bona (o de dolenta). Reflexionar sobre les tendències serièfiles per al 2021 m’ha servit per adonar-me que un guionista pot escriure d’esquena a aquestes anàlisis o, si és més valent que jo, contra elles. Perquè l’única certesa que es pot concloure sobre les tendències és que si les segueixes és impossible arribar a cap lloc interessant. Perquè arribis on arribis, hauràs arribat tard. Per a un guionista, una tendència audiovisual és un GPS infal·lible per arribar a un edifici que ja no existeix.

Va ser Rafael Azcona qui va dir que els directors de cinema espanyol passaven molt de temps mirant altres pel·lícules i poc temps mirant al seu voltant. Amb les sèries succeeix una mica el mateix, comencem a dedicar massa temps a veure-les totes i no ens queda gairebé espai per trobar algun estímul que arribi de fora de la televisió. Correm el risc d’escriure com a espectadors i no com a guionistes. Les sèries del 2021 no haurien de sorgir d’èxit de les sèries del 2020, perquè les sèries del curs passat ens poden haver sorprès per la seva originalitat (unes més que d’altres) però mai tant com la pròpia realitat de l’any que acaba de concloure. Les sèries que vinguin haurien de recollir tot això tan estrany que ens està passant perquè poques vegades el que ens envolta ens oferirà millors punts de partida per poder explicar alguna cosa que encara ningú no havia explicat.