62 milions d’usuaris van veure ‘Gambito de Dama‘ els primers 28 dies des de la seva estrena

Ha estat tota una revolució. La minisèrie de Netflix ‘Gambito de Dama‘ ha entrat a les cases de milions de persones de tot el món i fins els taulers s’han venut com mai abans. Els escacs, un món dominat pels homes, ha trencat esquemes i ha atret també el sector femení, poc acostumat a bregar amb cavalls i reis. La reina dels escacs, com ja se la coneix, l’actriu Anya Taylor-Joy, ha convertit aquest esport en un fenomen social. No hi ha més que veure les xifres: la venda de taulers s’ha multiplicat per deu des que es va estrenar la sèrie. Algunes empreses fins i tot s’han quedat sense estoc aquest Nadal. És el cas d’una companyia catalana, de la Garriga, que ha fabricat la majoria dels taulers que apareixen en la producció. No sols això. Des de la seva estrena, ha pujat el número d’inscrits a les escoles d’escacs.

Però, per què aquest enrenou? Per començar, perquè no és una sèrie només d’escacs. El joc és l’excusa, però la trama va molt més allà. Tot comença amb un accident de trànsit. La protagonista perd la seva mare i és portada a un orfenat, on descobreix dos mons: els escacs i les drogues. No és una nena convencional. Les classes no l’entretenen i sent una enorme curiositat per aprendre estratègia en el soterrani, al costat del conserge, interpretat per Bill Camp. I aquí sorgeix la màgia. Beth Harmon desenvolupa una sorprenent habilitat amb el tauler, que la porta fins a les competicions internacionals més prestigioses del món. No sense abans passar per la muntanya russa de les addiccions; també la de l’alcohol. El que comença com unes pastilles tranquil·litzants a l’escola, acaba amb la incapacitat per deixar-les anar. Barrejades amb l’alcohol, les pastilles es converteixen en la seva font d’inspiració.

Anya Taylor-Joy. “Gambito de Dama”

Si alguna cosa crida l’atenció de ‘Gambito de Dama‘ és l’ambientació: el vestuari, les localitzacions… Cada pla és una fotografia per emmarcar. Ens situem als Estats Units dels anys 50 i 60. Una societat que res té a veure amb l’actual, ni pel que fa a la manera de vestir, ni en la forma de decorar una casa… ni molt menys en la manera de pensar. Les dones han de ser correctes, pudoroses i educades, no sortir-se del guió, obeir i ser bones mestresses de casa. Ens ho mostra el tràiler: “Els homes voldran ensenyar-te coses. No per això són més llestos. Deixa’ls parlar i després tu fes el que et roti”. Perquè això fa Harmon. Va a la seva, estudia com ningú i beu i es reuneix amb aquests “suposats” homes llestos per convertir-se en la millor jugadora d’escacs del món. I en un joc d’homes, ningú no la pren seriosament. Una dona jugant als escacs? Per l’amor de Déu. Fins que els derroca. Un a un. I es guanya el seu respecte.

Gambito de Dama‘ -creada per Scott Frank i Allan Scott- arriba al públic general perquè als afeccionats als escacs ja se’ls té guanyats. Les partides que apareixen al muntatge, per exemple, així com el moviment de les peces, van ser seguides de prop per l’excampió mundial d’escacs Garri Kaspárov. També va fer de consultor l’entrenador Bruce Pandolfini. Alguns fins i tot consideren la protagonista la versió femenina de Bobby Fisher. No hi ha tecnicismes, però la tensió d’una partida arriba al sofà de casa nostra. Els entesos es fixaran més en l’obertura i la posició de les peces al tauler, en les converses que tenen els personatges per fer caure el rival, però aquesta no és l’essència de la història. Per això està destinada a tothom: perquè saber que gambito de dama és una obertura d’escacs no és imprescindible -per al públic general- per entendre i gaudir de la història.

“Gambito de Dama”

Basada en la novel·la del mateix nom del 1983 de Walter Tevis, si ‘Gambito de Dama‘ ha arribat a un públic allunyat dels escacs és perquè ens ensenya la vida d’algú que persegueix la superació personal, que es repta a ella mateixa. Sent passió pel que fa i treballa per ser la millor. Això, unit al treball visual, la trama i el magnetisme d’Anya Taylor-Joy configuren una de les sèries de l’any. Es va estrenar el 23 d’octubre i, un mes després, ‘Gambito de Dama‘ es va convertir en la minisèrie de Netflix més vista fins a aquest moment. 62 milions d’usuaris van veure la producció els primers 28 dies des de la seva estrena. A més, es va posicionar al top 10 a 92 països i va ser número 1 a 63. L’escriptor Stephen King es va avançar al seu èxit: “és la millor sèrie que he vist aquest 2020”, va reconèixer en veure-la. A pocs dies d’esgotar l’any, és probable que li acabem donant la raó.

Bárbara Padilla. Col·laboradora a la secció de Sèries de ‘La Vanguardia’. Redactora i locutora d’Informatius a RAC1. Periodista des del 2007 a l’àrea de Barcelona. Aficionada al cinema des que té consciència i a les sèries des del boom de Netflix.