Leonor Watling i Hugo Silva protagonitzen aquesta sèrie ambientada a un restaurant rus

Durant la crisi dels quaranta, hi ha qui es compra una moto, hi ha qui decideix fer-se un tatuatge i hi ha qui fins i tot torna a lliurar-se al flirteig juvenil. Res comparat amb l’accidentada aventura que viuen Edurne (Leonor Watling) i Julián (Hugo Silva) a “Nasdrovia”, una comèdia negra carregada de sàtira i ironia que comença quan aquesta exparella d’advocats deixa enrere la seva còmoda vida com a defensors de milionaris corruptes per obrir un restaurant rus que, per a la seva desgràcia, conquista la màfia. I tot gràcies als blinis de Franky, un excèntric cuiner interpretat per Luis Bermejo. La seva odissea personal i laboral, explicada en sis capítols, es pot veure des de divendres a Movistar+.

“Nasdrovia”. Cartell oficial.

La millor floreta que se li pot llançar a aquest còctel còmic produït per Globomedia (The Mediapro Studio) és que no s’assembla a cap altre. Hi ha humor, thriller, violència… Tant els seus creadors, Sergio Sarria, Miguel Esteban i Luismi Pérez, com el seu director, Marc Vigil, defensen que “Nasdrovia” és una comèdia “sense acudits”, on el somriure i la riallada sorgeixen de les situacions, a vegades surrealistes i altres vegades patètiques, que viuen els protagonistes. Fins i tot els mafiosos antagonistes (interpretats per Anton Yakovlev, Michael John Treanor, Yan Tual i Kevin Brand, entre d’altres) diverteixen l’espectador parlant, entre crim i crim, de problemes mundans com els anuncis “espies” d’Instagram, els spoilers de “Joc de trons” o el drama d’haver de prescindir del vodka pel fet de ser celíac.

“Nasdrovia”

Un altre condiment diferencial són les anotacions iròniques i còmplices que fa mirant directament a càmera Edurne, qui hereta els monòlegs interiors que fa Julián al llibre en què es basa “Nasdrovia”, “El hombre que odiaba a Paulo Coelho”, escrit pel propi Sarria. A més, Leonor Watling els exposa amb una naturalitat envejable. En un entorn amb tanta testosterona com la màfia russa, s’agraeix que sigui una dona qui busqui, a l’estil “Fleabag”, generar empatia amb l’espectador.

L’estil visual de “Nasdrovia” també és atípic per a una comèdia de situació. El director Marc Vigil ha gravat els sis episodis de la sèrie, fet que li ha permès deixar el seu segell en l’obra, fins i tot fer picades d’ullet a Tarantino en els seus plans. Tampoc han tingut por d’incloure actors internacionals i diàlegs en rus, encara que això els hagi obligat a contractar un assessor que ajudés a tots amb l’accent eslau. Tot això, reivindica Vigil, ha estat possible gràcies a la bona sintonia amb els creadors, amb els quals ha treballat braç a braç. De fet, els quatre signen també com a productors executius. 

Leonor Watling i Hugo Silva. “Nasdrovia”.

Però que ningú no pensi que l’originalitat de la proposta exclou públics aliens a les bogeries que som capaces de fer en qualsevol crisi vital. Qualsevol pot enganxar-se a la deriva catastròfica en la qual entren aquests personatges i empatitzar amb les seves inseguretats. “No trobo a faltar ser jove, trobo a faltar tenir 39 anys i no ser un clixé”, diu en un moment Edurne. Aixequem les nostres copes perquè res a “Nasdrovia” ho és, de clixé.

Helena Cortés. Periodista (de les de vocació) i comunicadora audiovisual, és la noia de la televisió d’ABC i ABC Play. Analitzava sèries i programes a ‘Non Stop People’ (Movistar+) i Cope i ara pots escoltar-la a ‘Las cinco letras’ d’‘El enfoque’ d’ Onda Madrid. Aprèn i ensenya Periodisme a la Universitat Carlos III.