Six Dreams”, produïda per The Mediapro Studio i LaLiga per a Amazon Prime Video, torna amb la seva segona temporada, amb més noms propis, dos Emmy sota el braç i, el més important: històries personals que acaben convertint-se en universals. Aquest és l’ingredient més addictiu d’una sèrie documental que sembla que parla de la vida dels futbolistes però en realitat reflecteix els nostres propis somnis

Feia anys que no recordava la primera vegada que se’m van posar els pèls de punta amb el futbol. Tindria uns 21 quan em van seleccionar per realitzar les pràctiques de periodisme a Barça TV. “Jo en un canal sobre futbol? Si sempre m’ha interessat molt poc…”, vaig pensar, i vaig posar el peu per primera vegada al Camp Nou, on estan les oficines d’aquest mitjà. Després d’explicar-me en què consistirien les meves tasques de producció, van afegir que també podria gaudir dels partits quan finalitzés el meu horari. I així ho vaig fer aquest primer dia. En acabar, vaig sortir per la porta i vaig treure el cap a una de les entrades de les graderies, del segon estadi amb major aforament del món, i fins i tot estant buit, em va eriçar la pell. Per a algú que no és aficionada és difícil descriure l’emoció que em va embriagar, la força que té aquest esport que, tot i no estar jugant-se, deixa la seva energia al camp. Jo no ho sabia encara, però aquell 2006 l’FC Barcelona guanyaria la Champions i jo estaria gaudint d’aquest moment, com si ho hagués desitjat tota la meva vida. I és que quan entres en el joc, ja ets un més.

‘Six Dreams 2’. Imatge del rodatge de la docusèrie.

Això mateix succeeix amb Six Dreams, que va estrenar la seva segona temporada a Amazon Prime Video el passat 2 d’octubre i ho va fer amb 2 premis Emmy sota el braç (al millor programa d’entreteniment en castellà i al millor disseny gràfic). La primera temporada d’aquesta sèrie documental segueix la vida de sis persones relacionades amb el futbol: els jugadors Saúl Ñíguez (Atlètic de Madrid), Iñaki Williams (Athletic de Bilbao) i Andrés Guardado (Betis), la presidenta de l’Eibar Amaia Gorostiza, el director esportiu del Girona Quique Cárcel i l’entrenador Eduardo Berizzo, a qui el Sevilla va acomiadar durant la primera temporada de la sèrie. I a la segona tanda, els protagonistes són els jugadors Borja Iglesias (Real Betis), Aritz Aduriz (Athletic Club) i Santi Cazorla (Villareal CF), l’entrenador del Levante Paco López, Clemente Villaverde, gerent general de l’Atlético de Madrid i Maheta Molango, el seu homòleg al RCD Mallorca.

‘Six Dreams 2’. Maheta Molango.

Però més enllà dels seus noms més o menys famosos, dels seus càrrecs amb major o menor impacte mediàtic, el fet que et manté enganxat a la pantalla és la seva narració a l’estil “Joc de trons”, com ho defineix Justin Webster (la ment pensant al darrera d’aquesta docusèrie). Els “personatges” avancen en cada capítol, van assolint les seves metes, els seus objectius que, alhora, els porta a un mateix somni en comú. Com als Set Regnes, tots ells també volen guanyar la batalla final: La Lliga. 

‘Six Dreams’ narra com es forja un dels majors entreteniments del món a través d’una factura impecable i d’unes històries comunes que són universals. Tots volem que en algun moment, el petit guanyi el gran. Que el feble venci el fort. I quan veia com el Girona, l’equip amb el pressupost més baix de la competició, aconseguia guanyar a galàctics de la talla de Cristiano Ronaldo se’m tornaven a posar els pèls de punta. Com fa 15 anys. Perquè en realitat, el futbol és el menys important, l’important és com reflecteix la història de cada futbolista. La història de cadascun de nosaltres.

Paula Hergar és periodista 360 com diria Paquita Salas, escriu sobre TV a Vertele i presenta, guionitza i dirigeix el Zàping de LOS40. A més de col·laborar en programes de cultura a La 2 i ser l’autora del llibre ‘La vuelta al mundo en 80 series’.